(4) Vesta
De Viquipèdia
 |
|
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | Heinrich Wilhelm Olbers |
| Data de descobriment | 29 de març de 1807 |
| Altres designacions | cap |
| Classificació | Cinturó d'asteroides (Familia Vesta) |
| Elements orbitals | |
|
|
|
| Excentricitat (e) | 0,08902 |
| Semieix major (a) | 353,268 Gm (2,361 UA) |
| Periheli (q) | 321,82 Gm (2,151 UA) |
| Afeli (Q) | 384,72 Gm (2,572 UA) |
| Període orbital (P) | 1325,46 d (3,63 a) |
| Velocitat orbital mitjana | 19,34 km/s |
| Inclinació (i) | 7,133° |
| Longitud del node ascendent (Ω) |
103,926° |
| Argument del periheli (ω) |
150,297° |
| Anomalia mitjana (M) | 205,652° |
| Característiques físiques | |
| Dimensions | 578×560×458 km [1] |
| Massa | 2,7×1020 kg[2] |
| Densitat | 3,4 g/cm³ |
| Gravetat superficial | 0,22 m/s² |
| Velocitat d'escapament | 0,35 km/s |
| Període de rotació | 0,2226 d |
| Classe espectral | Asteroide tipus V |
| Magnitud absoluta | 3,20 |
| Albedo | 0,423 [3] |
| Temperatura mitjana superf. |
min: 85 K (-188° C) max: 255 K (-18 °C)[4] |
Vesta és el tercer major asteroide de el cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert. La seva grandària i superfície inusualment brillant fan de Vesta l'asteroide més brillant. És l'únic asteroide en ocasions visible a primera vista semblant a una estrella de 6ª magnitud.
Fou descobert el 29 de març de 1807 des de Bremen per el metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers les aficions del qual el van dur a estudiar l'òrbita d'aquests astres (de fet, va descobrir cinc astres, a més de Vesta i (2) Pal·les). Olbers va batejar a l'asteroide com a Vesta, la deessa verge romana de la llar, degut a un suggeriment del prominent matemàtic Carl Friedrich Gauss
Després del descobriment de Vesta en el 1807, no es va trobar cap altre asteroide durant 38 anys. El següent va ser (5) Astrea.
[edita] Estudis sobre Vesta
En els primers temps del sistema solar, Vesta estava prou calent com perquè el seu interior es fongués. Això va provocar la seva diferenciació dels asteroides. És probable que tingui una estructura estratificada: un nucli metàl·lic de ferro-níquel envoltat d'un mantell de olivina. La superfície és de roca basàltica formada d'antigues erupcions volcàniques; òbviament va existir alguna classe de breu activitat volcànica. Això fa que Vesta sigui diferent d'altres asteroides i en cert sentit s'apropa als planetas terraqüis, que van sofrir processos geològics similars.
No obstant això, no va ser l'únic de la seva classe: originalment van existir amb probabilitat dotzenes de grans planetoides, però tots els altres es van fer trossos durant els primers temps de caos, formant famílies d'asteroides més petits. Es creu que els asteroides metàl·lics de ferro-níquel procedeixen dels nuclis d'aquests grans cossos, mentre que els rocosos procedeixen dels seus mantells i escorces.
Ni tan sols Vesta ha romàs intacte. En 1996 el telescopi espacial Hubble va detectar un cràter enorme a Vesta, amb una grandària de 430 km i potser 1.000 milions d'anys d'antiguitat. Es creu que aquest cràter pot ser l'origen dels petits asteroides de tipus V (o Vestoides) que es coneixen a l'actualitat.
En 2001 es va determinar que un d'aquests asteroides anomenat (1929) Kollaa no només era un tros de Vesta, sinó també que el lloc exacte de la seva formació va ser la part profunda de l'escorça.
El efecte Yarkovsky juntament amb la pertorbació provocada per planetes i asteroides fan que la família Vesta es dispersi. Algun d'aquests asteroides, com (9969) Braille, s'han convertit en asteroides propers a la Terra. Fragments més petits han plogut com a meteorits. Es creu que Vesta és l'origen dels meteorits HED.
L'Institut de Ciència Especial i Astronàutica (ISAS, Institute of Space and Astronautical Science) va informar que els seus investigadors havien trobat aigua a Vesta després de realitzar observacions amb el telescopi de infrarojos de 3,8 m UKIRT en març de 2003 [1]. Es creu que els "minerals hidratats i/o hidroxidats de la superfície" procedeixen d'impactes de asteroides condrites carbonatats més que de Vesta en si mateix.
S'espera que el coneixement que tenim de Vesta creixi molt quan la sonda espacial Dawn entre en òrbita al voltant de l'asteroide el 2010.
[edita] Referències
- ↑ P. C. Thomas et al Impact excavation on asteroid 4 Vesta: Telescopi espacial Hubble results, Science, Vol. 277, pp. 1492 (1997).
- ↑ Pitjeva, E. V. (2004). «Estimations of masses of the largest asteroids and the main asteroid belt des de ranging to planets, Mars orbiters and landers». 35th COSPAR Scientific Assembly: 2014.
- ↑ http://www.psi.edu/pds/archive/astdata04/simps04/diamalb.tab
- ↑ T. G. Mueller and L. Metcalfe ISO and Asteroids, ESA bulletin Vol. 108, p. 38 (2001).
| Planetes menors | ||
|---|---|---|
| Planeta menor anterior | (4) Vesta | Planeta menor següent |
