Beatriu I dels Països Baixos
De Viquipèdia
Beatriu I dels Països Baixos (Palau de Soestdijk, prop d'Utrecht 1938). Reina dels Països Baixos des de l'any 1980 i present cap d'estat del país homònim. Beatriu ha aconseguit fer de la monarquia una institució acceptada a la moderna i democràtica societat holandesa amb més d'un 90% d'aceptació popular.
Nascuda al Palau de Soestdijk el dia 31 de gener de l'any 1938 essent filla de la reina Juliana I dels Països Baixos i del príncep d'origen alemanya Bernat de Lippe-Biesterfeld. Era néta de la reina Guillemina I dels Països Baixos i junt amb la seva mare i la seva àvia ha permès que durant més de cent anys fossin dones les que ocupessin el tron dels Països Baixos.
Amb l'ocupació alemanya arran de la Segona Guerra Mundial, l'any 1940 fugí amb la resta de la família reial al Regne Unit i es traslladà amb la seva mare al Canadà mentre el seu pare es quedava a Londres per col·laborar amb l'alliberació d'Europa dels exèrcits nacionalsocialistes.
Estudià a la Universitat de Leyden la llicenciatura de dret que obtingué l'any 1961. L'any 1956 fou declarada major d'edat i ocupà un lloc al Consell d'Estat. Essent princesa hereva s'anuncià el seu matrimoni amb el noble d'origen prussià Claus von Amsberg que se celebrà el 10 de juny de l'any 1966 a Amsterdam.
Claus von Amsberg havia sigut membre de les Joventuts Hitlerianes i posteriorment fou mobilitzat per l'exèrcit alemany participant en certes operacions militars a Itàlia i caiguent presoner. Posteriorment s'integrà al servei diplomàtic de la República Federal d'Alemanya.
L'anunci de matrimoni tingué profundes conseqüències en el si de la societat holandesa que veia de formes molt diferent l'enllaç anunciat. Un sector molt important de la societat no acceptava que un alemany vinculat amb el nacionalsocialisme es casés amb la princesa hereva que un dia s'havia de convertir en cap d'estat i apostaven per la república o per una renúncia formal de la princesa Beatriu.
La parella tingué tres fills:
- SAR el príncep Guillem dels Països Baixos, nascut l'any 1967 a Amsterdam i casat l'any 2002 amb l'argentina Màxima Zorreguieta.
- SAR el príncep Joan Friso dels Països Baixos, nascut el 1968 a la capital holandesa i casat des de l'any 2004 amb Mabel Wisse Smit.
- SAR el príncep Constantí dels Països Baixos, nat el 1969 a Amsterdam i casat l'any 2001 amb l'holandesa Laurentien Brinkhorst.
El casament dels fills de la reina Beatriu també foren font de greus problemes. Mentre el casament del príncep hereu fou mal vist per l'alt càrrec ocupat pel pare de la senyoreta Zorreguieta durant la dictadura militar argentina del general Videla, el casament del príncep Joan Friso tampoc estigué lliure de problemes com a conseqüència de la relació que mantingué la senyoreta Wisse Smit amb un narcotraficant. El casament del príncep Joan Friso no fou aprovat pel Parlament holandès i aquest renuncià als drets dinàstics per ell i els seus descendents.
El 30 d'abril de l'any 1980, la reina Juliana abdicà després de 32 anys de reinat, adquirint de nou la condició de princesa, i Beatriu fou proclamada reina al mateix dia a Amsterdam, convertint-se en la tercera sobirana consecutiva des de la pujada al tron de la seva àvia Guillermina l'any 1890. Entre els seus reconeixements i distincions mereix la pena destacar el premi Carlemany, que rebé a Aquisgrà el 16 de maig de 1996, per la seva "contribució a la superació de conflictes i el reforçament dels llaços d'unitat entre els pobles d'Europa".
En aquest aspecte, Beatriu ha sabut capgirar la polèmica generada pel seu matrimoni amb el príncep Claus, pel seu origen alemany, en un factor de reconciliació entre els dos pobles. La seva gran popularitat no és aliena tampoc a un intencionat rebuig dels símbols més ostentosos de la seva condició reial. El príncep Claus va morir el 6 d'octubre de 2002 als 76 anys a un hospital d'Amsterdam com a conseqüència d'una neumonia i al Parkinson. L'ex-reina Juliana morí el 20 de març del 2004 a l'edat de 94 anys a causa d'una infecció pulmonar al palau reial de Soestdijk, pròxim a la ciutat d'Utrecht. El príncep Bernat morí poc després de quedar vidu, l'1 de desembre del mateix any, a la edat de 93 anys a causa d'un càncer de pulmó.
La reina dels Països Baixos posseeix els següents títols oficials: princesa d'Orange-Nassau; duquessa de Limburg; marquesa de Veere i Flushing; comtessa de Katzenelnbogen, Vianden, Diez, Spiegelberg, Buren, Leerdam i Culemborg; vescomtessa d'Antwerp; baronessa de Breda, Diest, Herstal, Ijsselstein, Eindhoven, Cranendonck, la ciutat de Grave i el territori de Cuyk, Liesveld, Beilstein, Warneton, Arlay y Nozeroy; i senyora d'Ameland, Polanen, Geertruidenberg, Niervaart, Klundert, Naaldwijk, Breedevoort, Borculo, Lichtenvoorde, Baarn, Soest, Ter Eem, The Loo, Hooge en Lage Zwaluwe, Steenbergen, Sint-Maartensdijk, Willemstad, Montfort, Sankt-Vith, Bütgenbach, Daasburg, Besançon, Turnhout i Zevenbergen.
La sobirana holandesa posseïx un excepcional patrimoni que la converteixen en la monarca més rica d'Europa. La seva fortuna, basada en una impressionant cartera borsatil, s'hi concentra un important paquet accionarial de la companyia petroliera Shell Royal Dutch Company. A més a més la sobirana posseeix una important col·lecció de joies procedents d'herències familiars de valor incalculable.
