Biafra

De Viquipèdia

Biafra

Extensió

76 364 km2

Capital

Enugu

Creació

30 de maig de 1967

Dissolució

9 de gener de 1970

Llengua oficial

anglès (l'ibo era el més comú)

Biafra fou el nom que va prendre l'antiga regió Oriental de Nigèria (76 364 km2), en declarar-se independent el 30 de maig de 1967. En el rerefons de la secessió i de la guerra hi havia els enfrontaments interètnics entre els hausa, ètnia musulmana que ocupa especialment el nord de Nigèria i que detenia el control de l'estat, i els ibo, ètnia predominantment catòlica que es concentrava a la regió litoral Est, i que s'aguditzaren des de la independència de Nigèria el 1960.

[edita] La Guerra de Biafra

El conflicte es desencadenà amb el cop d'estat del general Yakubu Gowon el juliol del 1966, i la negativa del governador de la regió Oriental, general Chukwerneka O. Ojukwu, a reconèixer el nou govern. Les posteriors matances de població ibo al nord (setembre) i la nova divisió territorial de Nigèria en dotze estats que fraccionaven la regió Oriental en tres comportaren el trencament amb la federació i la declaració d'independència.

El 30 de maig de 1967 la regió Oriental es declarà independent amb el nom de Biafra; com a teló de fons del conflicte hi havia les disputes entre les empreses britàniques, italianes, franceses i nord-americanes, en litigi pel monopoli de les activitats extractives del petroli. Després de l'ultimàtum del govern de Lagos (2 de juliol), les tropes federals iniciaren la invasió de Biafra el 6 de juliol i arribaren fins prop de la capital, Enugu.

La internacionalització del conflicte, però, fou immediata; mentre la Gran Bretanya i l'URSS ajudaven Nigèria, Portugal, Rhodèsia, la República de Sud-àfrica, Israel i, més veladament, EUA i França, sostenien el règim biafrès.

La internacionalització fou una de les causes de la llarga durada de la guerra; la principal, però, fou el caràcter de genocidi que arribà a prendre, cosa que provocà la preocupació de les potències, fins i tot de les que hi intervenien. A les massacres perpetrades per les forces federals cal afegir-hi les morts per fam de la població ibo a causa de l'assetjament a què fou sotmesa. Davant d'aquests fets, l'ONU mantingué una actitud d'inhibició. D'altra banda, el 16 de setembre de 1967 l'Organització de la Unitat Africana condemnà la secessió de Biafra, qualificant-la d'intent de balcanització.

En el transcurs de la guerra, foren les tropes federals les que portaren la iniciativa; gradualment anaren ocupant el territori biafrès: el 10 d'octubre caigué Enugu; el 23 de març de 1968, Onitsha; el 18 de maig, Port Harcourt; el 24 d'agost, Aba; el 23 d'abril de l'any 1969, Umuahia. Malgrat això, Biafra intentà de consolidar la seva existència com a república: el 30 de gener de 1968 començà a emetre moneda pròpia. Uns pocs estats reconegueren oficialment Biafra (Tanzània, el Gabon, Costa d'Ivori, Zàmbia i Haití).

Paral·lelament, hi hagué intents de negociació (a Kampala, Niamey i Addis-Abeba, durant el 1968, i a Addis-Abeba el 1969). Cap a la fi del 1969 la situació dels biafresos era insostenible; el territori que encara era independent consistia en una franja de 114 km de llargada per 64 d'amplada, amb capital a Owerri, la qual solament podia ésser abastada per l'aire. El 9 de gener de 1970 el general Phillip Effiong i el jutge suprem Louis N. Mbanefo exigiren a Ojukwu la rendició, però aquest s'hi negà i hagué d'abandonar el país. Finalment, el dia 11 de gener Effiong anuncià a Lagos la capitulació de Biafra i la fi de la seva independpència.

[edita] Lectures

Requiem Biafra per Joe O.G. Achuzia, ISBN 9781562560
Surviving in Biafra: The Story of the Nigerian Civil War per Alfred Obiora Uzokwe, ISBN 0595263666
The Ship's Cat per Jock Brandis, ISBN 0595129978 - a fictional account of the Oxfam Air Relief flights that penetrated the military blockade around Biafra. As a young man, the author participated in the effort.
The Last Adventurer per Rolf Steiner - Steiner fou un mercenari a les forces de Biafra.
The Biafra Story per Frederick Forsyth, ISBN 0850528542.
Article de Gary Brecher
Biafra: A People Betrayed by Kurt Vonnegut trobat a Wampeters, Foma and Granfalloons, ISBN 0385333811