Corona de Mallorca
De Viquipèdia
La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II amb el títol de rei de Mallorca. Amb la mort de Jaume III, aquests territoris, amb l'excepció dels occitans, que Jaume III havia venut a França, es reincorporaren a la Corona d'Aragó, de la qual formaren part fins a la seva extinció i la del Regne de Mallorca, a la Guerra de Successió. La Corona de Mallorca eren, doncs, les propietats de la branca mallorquina del Casal de Barcelona, i va desaparèixer en extingir-se aquesta i no s'ha de confondre amb el Regne de Mallorca.
Taula de continguts |
[edita] Àmbit
La Corona de Mallorca comprenia el Regne de Mallorca, format pròpiament per l'illa d'aquest nom, més Menorca (llavors encara en poder dels moros)- i les Pitiüses, fora ja del regne hi havia els comtats del Rosselló, de la Cerdanya i del Conflent (aproximadament l’actual Catalunya del Nord), la senyoria de Cotlliure i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitània (la senyoria de Montpeller, la baronia de Montpeller i els vescomtats de Carlat i d’Omelàs).
[edita] Formació
Jaume I en el seu darrer testament (1262), [[1]] planejà de segregar de la Corona d’Aragó el Regne de Mallorca, els comtats nord-pirinencs i les terres occitanes, com a herència del seu fill menor Jaume II de Mallorca, i constituí el que s’ha anomenat Corona de Mallorca, sense cap mena de submissió en forma de vassallatge al germà gran, Pere, que rebé la major part del patrimoni, inclòs l’Aragó, per la qual cosa mantenia el nom de Corona d’Aragó. El 1256, però, Jaume I ja havia fet reconèixer als jurats de Mallorca el seu fill Jaume com a hereu del Regne de Mallorca i de Montpeller (el Rosselló, la Cerdanya i el Conflent s'afegirien al testament). En morir el Conqueridor el 1276, s'acabà de formar, doncs, la Corona de Mallorca.
La creació de la Corona de Mallorca era l'expressió d'una concepció patrimonial de l’estat i la seva composició no reflectia cap entitat històrica, nacional ni cultural preexistent, ni cap condicionant geogràfic (s'ha parlat d'una talassocràcia. La realitat és que segons a quina edat s’hagués mort el Conqueridor s'hauria aplicat un testament cada vegada diferent, atès que en va redactar sis. Així, Mallorca hauria pogut formar una corona amb el País Valencià, la Catalunya Nord i les terres occitanes (1244), unitat que no sabem quin nom hauria tingut, però segur que no hauria estat el de Regne de Mallorca; o no hauria tingut cap relació amb cap territori continental i el seu rei hauria estat Pere (1248); o hi hauria hagut una Corona de Mallorca només amb les Balears i Montpeller (1253). Només segons el tercer, cinquè i sisè testament de Jaume I, al seu fill Jaume li haurien tocat les Balears, totes soles o amb un o un altre territori continental, mai el mateix, fora de Montpeller (tal volta per l'aïllament d'aquesta senyoria envers els altres territoris).
Els reis de la casa reial de Mallorca són els següents:
[edita] Reis de Mallorca fins a la fi de la Corona de Mallorca
[edita] Corona d'Aragó
- 1231 - 1276 : Jaume I el Conqueridor, creador del Regne de Mallorca, primer, i de la Corona de Mallorca, després.
- 1236-1255 : Pere de Portugal, Senyor de Mallorca, vassall de Jaume I el Conqueridor.
[edita] Corona de Mallorca
- 1276 - 1311 : Jaume II de Mallorca, fill de Jaume I el Conqueridor.
- Jaume II s'enfeuda al seu germà Alfons II el Franc de Catalunya i Aragó pel tractat de Perpinyà (1278) i després Alfons II conquereix Mallorca (1285) i Eivissa (1286) a Jaume II, i Menorca als moros de forma efectiva (des de la conquesta de Mallorca per Jaume I, el moixerif o reietó de Menorca era feudatari seu). Pel tractat d’Anagni, Jaume II el Just Catalunya i Aragó li retorna totes les illes. Els territoris continentals de la Corona (el comtat de Rosselló, el comtat de Cerdanya, etc.) romanen sempre sota el seu domini.
- 1311 - 1324 : Sanç o Sanxo I de Mallorca, fill de l'anterior
- 1324 - 1349 : Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior
- 1349 - 1375 : Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior. Rei titular, mai reconegut per Pere III el Cerimoniós.
- 1375 - 1403 : Elisabet de Mallorca, germana de l'anterior i reina titular.
[edita] Extinció
La Corona de Mallorca gairebe des del mateix moment de la seva formació estigué condemnada a l'extinció per la importància estratègica dels comtats catalans nord-pirinencs, entre Catalunya i la Corona francesa, sobretot, i la feblesa de la Corona de Mallorca, per la seva inferioritat en extensió i població, la discontinuïtat territorial i la distància entre els territoris). Jaume I ja hagué de recomanar a Jaume II que es mantingués unit al seu germà gran Pere i, segons Josep M. Quadrado, els pobladors catalans dels nous regnes no veien com a enemics els seus parents de Catalunya, cosa que facilità la reincorporació a la Corona d'Aragó. En vida del Conqueridor, Pere mateix, d'acord amb els principals juristes del país, va redactar una protesta secreta contra el testament de son pare que dividia els seus territoris. Com a conseqüència de la voluntat de Pere i dels fets estructurals esmentats, els dos germans signaren el Tractat de Perpinyà (1279) que infeudava el rei de Mallorca al d’Aragó, contra la voluntat i els drets del menor.
El 1283, Pere ocupà el Rosselló, en el context de la guerra amb França per Sicília, i el seu fill Alfons ocupà Mallorca i Eivissa, i el 1287 conquerí Menorca als musulmans. Mort Alfons, l'hereu, el seu germà Jaume el Just, el 8 d'agost 1291 signà un compromís de no separar mai el Regne de Mallorca de Catalunya, València i Aragó. Però, perquè el papa, Bonifaci VIII, aixecàs l'excomunió que havia dictat envers ell, tornà la Corona de Mallorca. Jaume II hagué de tornar reconèixer la infeudació (1297), però ho féu redactant alhora una protesta secreta.
Pere el Cerimoniós reincorporà les terres de la Corona de Mallorca a la d'Aragó el 1343, expropiant els béns a Jaume III mitjançant una sentència en el procés contra el seu parent per incompliment de deures vassallàtics. Després vindrien les accions bèl·liques i la mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor (1349), després de vendre Montpeller i els feus de l'Omeladès i el Carladès a Felip de Valois. La reincorporació es féu definitiva mitjançant el Jurament per les Illes fet des de Pere el Cerimoniós per tots els reis, fins a Felip IV de Borbó de no separar les Balears ni cap altre territori de la Corona d'Aragó.
