Isabel I de Castella
De Viquipèdia
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica ( Madrigal de las Altas Torres, Àvila 1451 - Medina del Campo 1504 ), Reina de Castella i Lleó (1474-1504).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 22 d'abril de 1451 sent la filla més petita del rei Joan II de Castella i de la seva segona dona Isabel de Portugal. Era néta per línia paterna d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster, i per línia materna de Joan de Portugal i Isabel de Bragança.
Així mateix fou germanastra del seu predecessor en el tron castellà Enric IV de Castella.
[edita] Primers anys
Quan el seu pare Joan II va morir el 1454, el seu germà gran Enric IV de Castella va heredar la corona castellana. En ascendir al tron Enric Iv va manar tancar els seus germanastres i la última esposa del seu pare al castell d'Arévalo, on Isabel de Portugal finalment morí.
Enric IV es casà el 1440 amb Blanca II de Navarra però aquesta unió fou anul·lada el 1453 sense descendents. Llavors es tornà a casar el 1455 amb Joana de Portugal, amb la qual tingué la infanta Joana de Castella.
El 1461 Isabel i el seu germà Alfons foren convocats a la cort, per tal de tenir un control més directe del rei Enric IV. El rei Enric patí les revoltes de la noblesa, la qual ja havia donat l'esquena al seu pare Joan II, i mitjantçant les Corts de Burgos es va veure obligat a nomenar el seu germanstre, Alfons de Castella, hereu del regne amb el títol de príncep d'Astúries. Amb el naixement de la filla d'Enric, Joana, els nobles van veure bé la unió matrimonial d'aquesta amb Alfons, i el rei acceptà per posar fi a les ostitlitats. Però uns dies desprès canvià d'opinió i es feu enrera.
Els nobles, sota control d'Alfons de Castella, van veure en aquest l'hereu autèntic i s'enfrontaren amb el rei en la batalla d'Olmedo de 1467. Aquesta batalla conclogué amb la mort d'Alfons, de catorze anys, i els nobles van convertir Isabel en la seva esperança de poder. Ella però va refusar aquest suport i va reconèixer Enric IV com a rei de Castella, a condició de ser nomenada ella princesa d'Astúries, i per tant hereva legal del regne. Isabel havia fet còrrer la veu arreu del país que la filla d'Enric no era filla seva, sinó de les relacions extramatrimonials de la seva esposa amb Beltrán de la Cueva, d'aquí el sobrenom de Joana la Beltraneja.
Enric IV però es va reservar una prerrogativa en aquest pacte entre els dos germans, així el rei tenia el privilegi de refusar qualsevol matrimoni d'Isabel que ell no veiés amb bons ulls. El 1467 el rei va disposar el seu matrimoni amb Pere de Calatrava, però aquest no fou del gust d'Isabel i ella va resar perquè el casament no arribés a celebrar-se, morint el promès dies abans de l'enllaç. El matrimoni secret d'Isabel amb Ferran d'Aragó el 1469 va fer trencar el pacte i Enric IV nomenà Joana la Beltraneja filla legítima i per tant hereva del regne amb el títol de princesa d'Astúries.
[edita] Núpcies i descendents
Es va casar a la catedral de Valladolid el 19 d'octubre de 1469 amb Ferran d'Aragó, fill de Joan II d'Aragó i Joana Enríquez. D'aquest matrimoni nasqueren:
- la infanta Isabel d'Aragó (1470-1498), casada amb Alfons de Portugal i el 1497 amb Manel I de Portugal
- l'infant Joan d'Aragó (1478-1497), príncep d'Astúries i casat el 1497 amb Margarida d'Àustria
- la infanta Joana I de Castella (1479-1555), reina de Castella, casada el 1496 amb Felip I el Bell
- la infanta Maria d'Aragó (1482-1517), casada el 1500 amb Manel I de Portugal
- la infanta Caterina d'Aragó (1485-1536), casada el 1509 amb Enric VIII d'Anglaterra
[edita] Ascens al tron
A la mort d'Enric IV de Castella l'11 de desembre de 1474 Isabel va saber actuar ràpidament. Ella es va coronar a si mateixa reina de Castella tres dies més tard al castell de Segòvia.
Alhora que ella i el seu marit Ferran d'Aragó reorganitzaven la Cort, el rei Alfons V de Portugal casat amb Joana la Beltraneja va creuar la frontera i va declarar la seva esposa hereva legítima al tron. El 1476 les tropes castellanes s'enfrontaren a les portugueses a la batalla de Toro, on Alfons i Joana perderen totes les seves opcions al tron al perdre la batalla.
El 1479 Joan II d'Aragó va morir i Ferran d'Aragó va esdevenir rei d'Aragó amb el nom de Ferran II d'Aragó.
El 1480, la parella van convocar les Corts de Toledo on sota la supervisió de cinc consells reials i de 34 representants civils es van dictar un còdex de lleis i edictes que serviria de base legal per a la unió dels dos regnes futurs. Es va establir la centralització del poder en els reis i va fixar la base per a la reforma econòmica i judicial dels regnes. Com a part d'aquesta reforma, i en idea d'unificar els dos regnes, van demanar conjuntament al Papa Sixte IV la creació de la Santa Inquisició, esdevenint Tomàs de Torquemada el primer inquisidor general a Sevilla l'any 1483.
[edita] L'any 1492
[edita] La conquesta de Granada
La conquesta del Regne de Granada va durar deu anys. Aquest Regne es creà arran de la invasió musulmana del segle VIII, i protgetit per les barreres natural i les ciutats emmurallades havia aguantat el llarg procès de la Reconquesta.
El cabdill Boabdil fou capturat en una ocasió però els mateixos monarques el deixaren lliure permentent-li assumir de nou el regne. Per a la conquesta del Regne, que es va fer poble per poble, els reis van reclutar mercenaris d'arreu d'Europa i es van dotar de la millor artilleria amb els últims avanços en els canons.
El 1485 va posar setge a Ronda que es va entregar desprès d'un bombardeig extens. L'any següent fou ocupada Loja i Boabdill fou tornat a capturar, per ser alliberat novament. Les conquestes s'anaren succeïnt, Malaga el 1487 i Baza el 1489.
El setge de Granada s'inicià el 1491 El sitio de Granada comenzó en el resorte de 1491. El campament castellà fou destruït accidentalment en un foc i la reina va manar reconstruir-lo en forma de creu i pintat de blanc, lloc anomenat avui en dia Santa Fe. A finals d'any Bobadil es va entregar als soldats i el 2 de gener de 1492 Isabel i Ferran d'Aragó van entrar a la ciutat per rebre les claus de la ciutat.
Pel tractat de Granada, signat el 1493 es reconegueren els drets religiosos islàmics dels granadins per part dels reis, però aquest tractat no es va complir.
[edita] Cristòfor Colom i el descobriment d'Amèrica
La reina Isabel va refusar la idea de Cristòfor Colom de la navegació cap a les Índies vers l'oest fins a tres vegades abans de canviar d'idea. Les condicions de Colom, el seu nomenament d'admirall i governador de les terres descobertes per a ell i els seus descendents, així com el deu per cent dels beneficis van ser acceptades pels reis.
Finalment la reina Isabel va creure en els projectes de Colom i malgrat les moltes crítiques i reaccions adverses de polítics de les Corts, en part va finançar amb les seves joies el viatge que portaria al descobriment d'Amèrica.
L'expedició de Colom vers les Índies va salpar el 3 d'agost del port gadità de Palos de Noguer i va descobrir, no les Índies, sinó el nou continent d'Amèrica el 12 d'octubre d'aquell any. Al seu retorn a la península va ser rebut pels reis a Barcelona i va presentar els seus resultats del descobriment davant els moncarques: indígenes i or foren mostrats, i a Colom se'l va rebre com un heroi.
El Regne de Castella es va incorporar així a l'exploració i la conolització del nou territori. El 1494 va firmar amb el Regne de Portugal el Tractat de Tordesillas, un tractat d'objectius modestos (es tractava de repartir-se zones de pesca i navegació dels portuguesos: fins i tot no es coneixia la importància del viatge de Colom) però que, en anys posteriors, va tindre com resultat que Castella i Portugal es van repartir el món.
Isabel va intentar defendre els aborígens americans davant els abusos dels colons castellans, així el 1503 va establlir la Secretaria dels Assmptes Indis, que més endavant es convertí en el Consell Suprem de les Índies.
[edita] Expulsió dels jueus
Amb la instauració de la Santa Inquisició amb el frare dominic, el convers Tomàs de Torquemada com a primer general inquisidor, els monarques catòlics va fixar una política de "neteja religiosa". El 21 de març de 1492 es va dictar Decret de l'Alhambra per a l'expulsió dels jueus. Aproximadament 200.000 persones va ser expulsades del Regne de Castella i de la Corona d'Aragó, mentre que els que es van restar a la i es convertiren al cristianisme (conversos península foren investigats constantment per la Inquisició.
La zona de Granada conquerida als musulmans fou destinada, gràcies al Tractat de Granada, a aquests, que tenien la llibertat de culta reconeguda pel Tracte. Però a partir de 1502 s'instaruà una política de conversió (moriscos) i finalment d'expulsió dels mateixos musulmans.
[edita] Els últims anys
Isabel i Ferran, van rebre el títol de Reis Catòlics atorgat pel Papa Alexandre VI. Isabel I de Castella va fer de la defensa de la fe catòlica, un motiu principal del seu regnat.
Va crear la Santa Germandat, cos de policia per a la repressió del bandidatge, creant unes condicions molt més segures per al comerç i l'economia de Castella.
Aquests fets històrics moguts tant per interés polític com a religiós, van ser molt importants i van donar un gir al que havia sigut fins llavors una part de la península dividida en diversos regnes. Llavors, els portuguesos es consideraven també part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya només era el nom modern de la Península Ibèrica, la Hispània romana. De fet, els Reis Catòlics mai van prendre el títol de reis d'Espanya. Els Reis Catòlics van crear un bast imperi i els últims anys del seu regnat Isabel els va dedicar a l'administració i a la política. Així va treballar per lligar la Corona Hispànica a les altres cases regnants d'Europa.
Isabel va morir de part el 26 de novembre de 1504 en el part del seu fill Miquel al castell de la Mota de Medina del Campo. Els títols de la reina catòlica van passar a la seva filla Joana I de Castella i al seu marit Felip I el Bell. A la mort d'aquest últim Joana fou declarada incapaç de regnar per "bogeria" i fou nomenat hereu el fill d'aquesta, Carles I, que tingué la regència del seu avi Ferran II d'Aragó i V de Castella fins el 1516.
En el seu testament va deixar dit que els seus successors havien d'esforçar-se a conquistar per al cristianisme el Nord d'Àfrica, seguint la reconquesta peninsular, però el descobriment d'Amèrica va fer que els esforços dels regnes castellans s'allunyaren d'aquest objectiu.
Està enterrada a la Capella Reial de Granada, feta construïr pel seu nét l'emperador Carles V, al costat del seu marit Ferran; la seva filla Joana i el marit d'aquesta, Felip; i el seu nét mort als dos anys, Miquel de Portugal.
[edita] Vegeu també
| Precedit per: Enric IV |
Reina de Castella Reina de Lleó 1474–1504 |
Succeït per: Joana la Boja amb Felip el Bell |
