Daniel Barenboim
De Viquipèdia
Daniel Barenboim ( Buenos Aires, Argentina 1942 ) és un músic argentí de família jueva d'origen rus, nacionalitzat israelià i espanyol. Barenboim va assolir la fama com a pianista encara que amb posterioritat ha obtingut un gran reconeixement com a director d'orquestra.
Taula de continguts |
[edita] Carrera
Barenboim va començar les seves lliçons de piano a l'edat de cinc anys amb la seva mare, continuant-les després amb el seu pare que va quedar com el seu únic professor. A l'agost de 1950, amb tan sols 7 anys, va interpretar el seu primer concert a la ciutat de Buenos Aires.
El 1952, la família Barenboim es va traslladar a Israel. Dos anys més tard, els seus pares el van enviar a Salzburg perquè prengués classes sota la direcció d'Ígor Markevich. Durant aquell estiu va conèixer a Wilhelm Furtwängler, per al qual va tocar el piano. L'any 1955 va estudiar harmonia i composició amb Nadia Boulanger a París.
El debut de Barenboim al piano es va produir a la ciutat de Viena el 1952, per continuar realitzant concerts a París aquell mateix any, Londres el 1956 i Nova York el 1957 sota la batuta de Leopold Stokowski. En els anys següents es van succeir regularment els concerts per Europa, Estats Units, Sud-amèrica i l'Extrem Orient.
El seu primer enregistrament data de 1954. Més tard grabraria les sonates per a piano de Mozart i Beethoven, així com concerts dels mateixos Mozart, Beethoven i Brahms i Béla Bartok.
Després del seu debut com director amb l'Orquestra Filarmònica de Londres l'any 1967, va rebre invitacions de nombroses orquestres sinfòniques europees i americanes. Entre 1975 i 1989 va ser director musical de l'Orquestra de París on va dirigir nombroses peces de música contemporània.
El seu debut com director d'òpera va tenir lloc el 1973 amb la representació de Don Giovanni de Mozart al Festival d'Edimburg. Posteriorment, el 1981 va debutar al Festival de Bayreuth, on va dirigir amb regularitat fins l'any 1999.
Barenboim és el director musical de l'Orquestra Sinfònica de Chicago, càrrec al que va accedir l'any 1991 en substitució de Georg Solti. És, a més, el director musical general de la Deutsche Staatsoper de Berlín des de 1992.
A més de les seves activitats com pianista i director d'orquestra, Barenboim ha compost varis tangos.
Barenboim va contreure matrimoni amb la notable cellista britànica Jacqueline du Pré, la carrera de la qual es va veure tràgicament truncada per una esclerosi múltiple.
[edita] Wagner a Israel
El 7 de juliol de 2001, Barenboim va dirigir la Berlin Staatskapelle en la representació de l'òpera de Wagner Tristany i Isolda al festival d'Israel celebrat a la ciutat de Jerusalem. El concert va esclatar en cridòria, sent Barenboim titllat de pro-nazi i feixista per alguns dels presents. La música de Wagner ha estat tabú a Israel per les teories d'Adolf Hitler sobre la puresa racial i l'exterminació dels jueus alimentades en part pels escrits antisemites de Wagner, el seu compositor favorit. En l'Alemanya nazi, la seva música va ser utilitzada per a la propaganda, i interpretada en els camps de concentració.
Barenboim anava a interpretar al principi el primer acte de La Valquíria amb tres cantants, entre els quals es trobava el tenor espanyol Plácido Domingo. No obstant això, les protestes dels supervivents de l'holocaust i del govern israelià van forçar a l'organització del festival a buscar un programa alternatiu. Barenboim va accedir a substituir la peça "ofensiva" per composicions de Schumann i Stravinski, encara que no sense mostrar el seu desacord amb la decisió. Així, finalitzat el concert, va declarar que en el bis anava a interpretar una peça de Wagner, convidant a aquells dels presents que tinguessin alguna objecció a abandonar la sala.
La majoria de l'auditori va respondre amb una ovació, però una minoria va expressar la seva desaprovació. Barenboim va estar mitja hora explicant en hebreu a l'audiència les seves raons per a interpretar la peça i sol·licitant als que protestaven que permetessin que la música es pogués escoltar. Barenboim va dir que havia decidit desafiar el tabú quan en una conferència de premsa a la qual havia assistit la setmana anterior havia escoltat un telèfon mòbil amb la melodia principal de La cavalcada de les valquíries, de Wagner: "Si està permès escoltar-la en el timbre d'un telèfon, per què no podem intepretar-la en una sala de concerts?".
[edita] El conflicte palestí
Barenboim ha expressat constantment el seu desacord amb l'ocupació israeliana de la franja de Gaza i Cisjordània, on sol realitzar representacions, dient que la seva pàtria adoptiva, "al combatre contra la identitat del poble palestí, ha perdut el seu capital moral".
El 1999, juntament amb l'escriptor nord-americà d'origen palestí Edward Said, al que li va unir una gran amistat, va fundar la West-East Divan Orchestra, una iniciativa per a reunir cada estiu un grup de joves amb talent d'Israel i països àrabs. Per aquest motiu, ambdós foren guardonats l'any 2002 amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.
L'any 2006 fou guardonat, juntament amb la West-East Divan Orchestra, amb el Premi Internacional Terenci Moix en l'apartat de Personatge de l'any en arts escèniques.
[edita] Premis Grammy
Al llarg de la seva carrera Daniel Barenboim ha rebut 6 Premis Grammy:
- 1976 - Millor Àlbum Clàssic de l'Any per Beethoven: The Five Piano Concertos.
- 1990 - Millor interpretació de música de cambra per Brahms: The Three Violin Sonatas (amb Itzhak Perlman).
- 1991 - Millor interpretació d'Orquestra per Corigliano: Symphony No. 1.
- 1994 - Millor interpretació de música de cambra per Beethoven/Mozart: Quintets (Chicago-Berlin).
- 2001 - Millor interpretació solista instrumental (amb orquestra) per Strauss Wind Concertos (Horn Concerto; Oboe Concerto, etc.).
- 2002 - Millor gravació d'Òpera per Wagner: Tannhäuser.
