Johannes Brahms
De Viquipèdia
Johannes Brahms (7 de maig de 1833 - 3 d'abril de 1897) va ser un compositor alemany de música clàssica romàntica.
[edita] Inicis
Va néixer a Hamburg (Alemanya), l'any 1833. És un dels compositors més im portants del segle XIX amb el seu estil del romanticisme. Fill d'un contrabaixista, que li va donar les seves primeres lliçons de música. Aviat Brahms es va revelar com pianista avantatjat, pel que, sent encara adolescent, va contribuir a les despeses familiars amb els diners que guanyava tocant el piano en restaurants, bars i fins i tot bordells, així com també fent classes.
Brahms va donar recitals de piano en públic però no va tenir l'èxit desitjat, encara que més tard tocaria ell mateix en les estrenes dels seus dos Concerts per a piano. Va començar a compondre i durant un temps tampoc va aconseguir que el públic mostrés interès per les seves obres. El 1853 va realitzar una gira de concerts amb un músic conegut en aquella època. Durant el viatge va tenir ocasió de conèixer a Franz Liszt i a Robert Schumann. Aquest últim, a més de compositor era editor d'una revista prestigiosa de música, i va atreure l'atenció dels crítics i empresaris de música sobre el jove Brahms, el que va contribuir notablement que Brahms es convertís en un compositor conegut i benvolgut.
A través de Robert Schumann, Brahms va conèixer també a la seva esposa, Clara Schumann, una pianista molt coneguda per aquell temps que també componia alguna obra, i amb la qual va establir una llarga i profunda amistat, que va tenir trets d'amor platònic, però mai va arribar a casar-se.
Finalment Johannes Brahms va morir l'any 1897, quan ell tenia 64 anys. Va morir a Viena d'un càncer de fetge.
[edita] Trasllat a Viena
El 1862 Brahms es va instal·lar amb caràcter definitiu a Viena, on es va dedicar per complet a la composició. Durant gairebé 30 anys va compondre obres musicals que han arribat a formar part del repertori essencial de la música clàssica romàntica, i que ja durant la vida de Brahms van ser acollides molt favorablement, de manera que se li va considerar com un dels grans compositors de la seva època. El seu primer èxit important ho va tenir amb Un Rèquiem alemany, una gran obra coral. L'acollida dispensada pel públic el va animar a iniciar la composició de la seva Simfonia nº1, que va trigar deu anys a escriure. Acabada el 1876, va compondre les seues altres tres simfonies en el transcurs dels vuit anys.
A l'edat de 57 anys Brahms va decidir abandonar la composició. No obstant això, no va ser conseqüent amb la seva decisió, ja que a uns anys de la seva mort va compondre encara algunes de les seves millores obres, com les dues Sonates per a clarinet i les quatre Cançons serioses. Molts han considerat a Brahms com successor de Beethoven, i la seva primera simfonia va ser anomenada desena simfonia de Beethoven. A més de les ja citades obres, en va compondre altres també de molt benvolgudes, com el concert per a violí i diferents variacions, gènere que va conrear amb especial mestratge. Va ser prolífic en la composició de música de càmera i de peces per a piano només, així com de cançons.
Com la majoria dels compositors romàntics, Brahms venerava a Beethoven, qui va exercir una marcada influència en ell. Però també va sentir una gran admiració pels grans compositors de l'època clàssica, Mozart i Haydn. Col·leccionava primeres edicions de les seves partitures i autògrafs, i fins i tot editava partitures de les obres que es representaven habitualment. La seva identificació amb la música del període clàssic va ser tanta que va incorporar a molts moviments de les seves obres les formes d'aquella música. Per això a Brahms se'l considera el més clàssic dels compositors romàntics.
En el seu treball Brahms va anar a convertir-se en un perfeccionista. Una mostra d'això és el fet que trigués tants anys a acabar la seva primera simfonia. Alguns experts opinen que aquesta simfonia en realitat no va ser la primera, ja que la primera no havia arribat a sortir a la llum per no sentir-se Brahms satisfet amb ella. El que és cert és que Brahms trencava amb certa freqüència noves composicions que no estaven a l'altura de les seves exigències. Com persona Brahms va ser amant de la naturalesa. En els seus passejos pels boscos que envolten Viena duia sempre caramels que repartia entre els nens. Cap als majors era més aviat tosc, encara que els seus amics l'apreciaven sincerament. Brahms mai va arribar a casar-se. Va morir als 64 anys d'edat a Viena, com a conseqüència d'un càncer de fetge.
