Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Dinastia Han - Viquipèdia

Dinastia Han

De Viquipèdia

Història de Xina
Prehistòria
Zhou de l'Oest
西周
Primavera i tardor
春秋
Zhou de l'Est
东周
Han de l'oest
西汉
Dinastia Han

(206 aC al 220)
Dinastia Xin
Han de l'est
东汉
Tres Regnes
三国
Jin Oest
西晋
Dinastia Jin
16 regnes
十六国
Jin Est
东晋
Dinasties Septentrional i Meridional
南北朝
Dinastia Sui

Dinastia Tang

(618 al 907)

5 dinasties 10 regnes
五代十国
Dinastia Song
del Nord
北宋
辽国
Dinastia Song
del Sud
南宋
Dinastia Jin
(Ruzhen)
金朝
Xia de l'Oest
西夏
República de la Xina
中華民國歷史 o 中华民国
(1912 a l'actualitat)
República Popular de la Xina
中华人民共和国史
o 中华人民共和国

(1949 a l'actualitat)
República
de la Xina
a Taiwan


La dinastia Han (caràcters tradicionals : 漢朝, caràcters simplificats : 汉朝, pinyin : Hàncháo) va regnar sobre la Xina de 202 a.C. a 220 d.C.

Precedida de la Dinastia Qin i seguida del període dels Tres Regnes. Comptà amb 28 emperadors i va ser fundada per Liu Bang, un plebeu revoltat contra la dinastia Qin.

Liu Bang (o Gaozu) va instaurar els exàmens mandarins que es varen mantenir durant 2.000 anys. La Xina durant aquesta dinastia va exercir influència sobre Vietnam, Àsia Central, Mongòlia i Corea.

El Confucianisme esdevé la filosofia oficial de l’estat i s'unifiquen els diversos dialectes de la llengua. Va prosperar tant l’agricultura (grans obres de regadiu) i el comerç que la població va arribar als 50 milions d’habitants i la capital de Chang'an 长安, va ser la més gran metròpoli del seu temps.

La dinastia Han és divideix en dos períodes: Dinastia Han Occidental (Xi Han 西漢) des de 206 AC - al 9 AC amb capital Chang'an. I la Dinastia Han Oriental (Dong Han 東漢) del 25 - al 220 amb capital a Luoyang.


Durant la dinastia Han van haver grans progressos intel·lectuals, literaris, artístics i científics, destaca com es va perfeccionar l’ús del paper per l’escriptura.


Època del famós historiador xinès , Sima Qian司馬遷 (145 AC -87? DC), en la seva "Shiji" 史記 o "Memòria històrica" proporciona taules genealògiques, biografies i cròniques dels temps dels sobirans legendaris fins el temps de l’emperador Han Wudi 漢武帝(141 AC- 87 AC).


La força militar d’aquesta dinastia va conseguir fer segura La Ruta de la Seda i també a través d’ella entraren en contacte directe amb l’imperi Romà, les cròniques xineses donen testimoni que l’any 166 es va rebre a Luoyang una ambaixada de Roma.


Les tensions entre les diverses faccions de la d'altra banda potent administració, acabaren amb el col·lapse de la dinastia Han. L’emperador s’exilià a la provícia de Henan mentre el poder real passa a tres caps militars: "Cao Cao" en la regió de la capital Han i el nord, "Sun Quan" en la regió meridional mentre que el territori de Sichuan passava a "Liu Bei".Aquests territoris constituiran els Tres regnes successors.


Davant el prestigi d’aquest període els xinesos de l’ètnia principal s’anomenen ells mateixos com a "Han"

Emperadors de la dinastia Han-Occidental 1. Gaozu (Liu Bang) (-202/-195) 2. Huidi (Liu Ying) (-195/-188) 3. Lu Zhi (-188/-180),emperadriu 4. Wendi (Liu Heng) (-180/-157) 5. Jingdi (Liu Qi) (-157/-141) 6. Wudi (Liu Che) (-141/-87) 7. Zhaodi (Liu Fuling) (-87/-74) 8. Xuandi (Liu Xun) (-74/-49) 9. Yuandi (Liu Shi) (-49/-33) 10. Chengdi (Liu Ao) (-33/-7) 11. Aidi (Liu Xin) (-7/-1) 12. Pingdi (Liu Kan) (-1/+9)


Emperadors de la dinastia Xin 1. Wang Mang (9-23) 2. Genshi (Liu Xuan) (Usurpador) (23-25)


Emperadors de la dinastia Han-Oriental 1. Guangwudi (Liu Xiu) (25-57) 2. Mingdi (Liu Zhuang) (57-75) 3. Zhangdi (Liu Da) (75-88) 4. Hedi (Liu Zhao) (88-106) 5. Shangdi (Liu Long) (106-106) 6. Andi (Liu Hu) (106-125) 7. Shaodi (Liu Yi) (125-125) 8. Shundi (Liu Bao) (125-144) 9. Chongdi (Liu Bing) (144-145) 10. Zhidi (Liu Zuan) (145-146) 11. Huandi (Liu Zhi) (146-168) 12. Lingdi (Liu Hong) (168-189) 13. Shaodi (Liu Bian) (189-189) 14. Xiandi (Liu Xie) (189-220), abdica

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu