Sima Qian
De Viquipèdia
Sima Qian (pinyin: Sīmǎ Qiān, Wade-Giles: Ssu-ma Ch'ien) (Longmen, c. 145 aC - 90 aC) va ser un funcionari imperial i historiador xinès, probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país.
Va dedicar la seua vida a completar l'obra Shijì ("Registres històrics", també traduït a vegades com "Records històrics" o "Memòries històriques"), que havia començat son pare, Sima Tan.
Igual que el seu pare, va treballar com escrivà principal a la cort Han. Amb 20 anys d'edat va començar un viatge per Xina per a demanar informació i confirmar dades sobre la història del país. En retornar del seu viatge, Sima Qian va tornar a treballar en la cort juntament amb el seu pare al servei de l'emperador Han Wudi. A partir de l'any 109 aC, Sima Qian va continuar l'obra del seu pare.
L'any 99 aC, Sima Qian va defensar públicament el militar Li Ling, a qui havien culpat d'una derrota en la guerra contra els xiongnu, poble nòmada del nord. Li Ling havia estat responsabilitzat per Han Wudi i els principals membres de la cort de la derrota en la batalla. La defensa que va fer Sima Qian del general li va valdre la ira de l'emperador, que va ordenar que el castraren com a càstig.
La condemna a castració era en la pràctica una condemna a mort, ja que el suïcidi estava considerada l'única opció digna després de la mutilació. No obstant, Sima Qian no es va suïcidar. Va preferir vulnerar els costums religiosos de l'època per a poder completar la seua obra. Després de passar tres anys a la presó va ser posat en llibertat i va continuar dedicat en cos i ànima a l'escriptura dels Shijì, que va completar l'any 91 aC, poc abans de morir.
És difícil emfatitzar prou la importància de Sima Qian en l'historiografia xinesa. Gran part dels esdeveniments de les èpoques més antigues de la Xina es coneixen gràcies a la meticulositat dels seus escrits. La seua obra, Shijì, tindria una àmplia influència sobre els historiadors posteriors i ha marcat la manera en què els xinesos veuen la seua pròpia història.
