Molibdè

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁹³Mo	Sintètic	4000 anys	ε	0,405	⁹³Nb
⁹⁹Mo	Sintètic	65,94 hores	β	1,357	⁹⁹Tc
¹⁰⁰Mo	Sintètic	1 x 10¹⁹ anys	β	3,034	¹⁰⁰Ru
⁹²Mo	14,84%	Mo és estable amb 50 neutrons
⁹⁴Mo	9,25%	Mo és estable amb 52 neutrons
⁹⁵Mo	15,92%	Mo és estable amb 53 neutrons
⁹⁶Mo	16,68%	Mo és estable amb 54 neutrons
⁹⁷Mo	9,55%	Mo és estable amb 55 neutrons
⁹⁸Mo	24,13%	Mo és estable amb 56 neutrons

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

El molibdè és un element químic de nombre atòmic 42 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mo.

El molibdè és un element essencial des del punt de vista biològic i s'utilitza sobretot en acers aliats.

[edita] Característiques principals

El molibdè és un metall de transició. El metall pur és de color blanc platejat i molt dur; a més, té un dels punts de fusió més alts d'entre tots els elements purs. En petites quantitats, s'empra en distints aliatges d'acer per a endurir-lo o fer-lo més resistent a la corrosió. D'altra banda, el molibdè és l'únic metall de la segona sèrie de transició al qual se li ha reconegut la seva essencialitat des del punt de vista biològic; es troba en alguns enzims amb distintes funcions, concretament en oxotransferases (funció de transferència d'electrons), com per exemple la xantina oxidasa, i en nitrogenases (funció de fixació de nitrogen molecular).

[edita] Aplicacions

Aproximadament dues terceres parts del molibdè consumit s'empren en aliatges. L'ús del molibdè es remunta a la Primera Guerra Mundial, quan va haver-hi una forta demanda de tungstè, que en va fer minvar les reserves, i es necessitaven acers molt resistents. El molibdè s'utilitza per a crear aliatges d'alta resistència, que suporten altes temperatures i la corrosió. Aquests aliatges s'usen en la construcció i en peces d'avions i automòbils.
El molibdè s'usa com a catalitzador en la indústria petroliera, en concret, és útil per a l'eliminació del sofre.
El ⁹⁹Mo s'empra en la indústria d'isòtops nuclears.
S'empra en distints pigments (amb un color ataronjat), per a pintures, tints, plàstics i compostos de cautxú.
El disulfur de molibdè (MoS₂) és un bon lubricant i es pot emprar a altes temperatures.
El molibdè es pot també emprar en algunes aplicacions electròniques, com en les capes de metall conductores dels transistors TFT Thin Film Transistor.

[edita] Història

El molibdè no es troba lliure en la naturalesa i els compostos que es poden trobar van ser confosos amb altres compostos d'altres elements (carboni o plom) fins al segle XVIII. El 1778 Carl Wilhelm Scheele va fer reaccionar el mineral molibdenita (MS₂) amb àcid nítric obtenint un compost amb propietats àcides a què va anomenar "acidum molibdenae" (la paraula molibdè prové del grec "molybdos" que vol dir "com el plom", ja que era confós amb aquest element). El 1782 Hjelm va aïllar el metall impur per mitjà de la reducció de l'anterior compost amb carboni. El molibdè es va usar molt poc, i només dins del laboratori, fins a finals del segle XIX, quan una empresa el va utilitzar com a agent aliant i va observar les bones propietats d'aquests aliatges amb molibdè.

[edita] Obtenció

La principal font de molibdè és el mineral molibdenita (MS₂). També es pot trobar en altres minerals, com la wulfenita (PbMoO₄) i la powellita (CaMoO₄). El molibdè s'obté de la mineria dels seus minerals i com a subproducte de la mineria del coure; està present en les menes en un rang d'entre un 0.01 i un 0.5%. Aproximadament la meitat de la producció d'aquest element es localitza als Estats Units.

Existeix un tipus de minerals formats a partir d'òxids de molibdè anomenats molibdats, per exemple la Ferrimolibdenita (Fe₂[MoO₄]₃)

[edita] Rol biològic

És l'únic element de la segona sèrie de transició al qual se li ha reconegut la seva essencialitat. El molibdè es troba en la naturalesa en el rang de les parts per milió (ppm). Es troba en una quantitat important en l'aigua de mar en forma de molibdats (MoO₄^2-), i els éssers vius poden absorbir-lo fàcilment en aquesta forma.

El molibdè es troba en l'anomenat cofactor de molibdè com en distintes oxotransferases, amb la funció de transferir àtoms d'oxigen de l'aigua (H₂O) al mateix temps que es produeix la transferència de dos electrons. Alguns dels enzims que contenen aquest cofactor són la xantina oxidasa que oxida la xantina en àcid úric, la aldehid oxidasa que oxida aldehids, així com amines i sulfurs en el fetge, la sulfit oxidasa que oxida sulfits en el fetge, la nitrat reductasa, important en el cicle del nitrogen en les plantes, etcètera.

També es pot trobar un cofactor de ferro i molibdè en uns enzims anomenats nitrogenases. Aquestes nitrogenases intervenen en la fixació del nitrogen molecular atmosfèric dins del cicle del nitrogen en bacteris i altres microorganismes.

La deficiència de molibdè en l'organisme pot produir greus problemes, però es troba gairebé en tots els aliments i és difícil que s'arribi a donar el cas.

[edita] Isòtops

El molibdè té sis isòtops estables i prop de dues dotzenes de radioisòtops, la major part amb períodes de semidesintegració de l'ordre de segons. El ⁹⁹Mo s'usa en els generadors de ⁹⁹Mo/^99mTc per a la indústria d'isòtops nuclears. S'estima que aquest mercat de productes de ⁹⁹Tc mou uns 100 milions d'euros a l'any.