Molibdè
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nombre, símbol, nombre | Molibdè, Mo, 42 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sèrie química | Metall de transició | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 6, 5 , d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat, duresa Mohs | 10280 kg/m3, 5,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aparença | Gris metàl·lic |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic | 95,94 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi mitjà† | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic calculat | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Kr]4d55s1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació (òxid) | 2,3,4,5,6 (àcid fort) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbic centrat en el cos | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estat de la matèria | Sòlid (__) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 2896 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 4912 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 598 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 32 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | 3,47 Pa a 3000 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | __ m/s a __ K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2,16 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor específica | 250 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat elèctrica | 18,7 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 138 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1er Potencial d'ionització | 684,3 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2on potencial d'ionització | 1560 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3er potencial d'ionització | 2618 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
4t potencial d'ionització | 4480 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
El molibdè és un element químic de nombre atòmic 42 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mo.
El molibdè és un element essencial des del punt de vista biològic i s'utilitza sobretot en acers aliats.
Taula de continguts |
[edita] Característiques principals
El molibdè és un metall de transició. El metall pur és de color blanc platejat i molt dur; a més, té un dels punts de fusió més alts d'entre tots els elements purs. En petites quantitats, s'empra en distints aliatges d'acer per a endurir-lo o fer-lo més resistent a la corrosió. D'altra banda, el molibdè és l'únic metall de la segona sèrie de transició al qual se li ha reconegut la seva essencialitat des del punt de vista biològic; es troba en alguns enzims amb distintes funcions, concretament en oxotransferases (funció de transferència d'electrons), com per exemple la xantina oxidasa, i en nitrogenases (funció de fixació de nitrogen molecular).
[edita] Aplicacions
- Aproximadament dues terceres parts del molibdè consumit s'empren en aliatges. L'ús del molibdè es remunta a la Primera Guerra Mundial, quan va haver-hi una forta demanda de tungstè, que en va fer minvar les reserves, i es necessitaven acers molt resistents. El molibdè s'utilitza per a crear aliatges d'alta resistència, que suporten altes temperatures i la corrosió. Aquests aliatges s'usen en la construcció i en peces d'avions i automòbils.
- El molibdè s'usa com a catalitzador en la indústria petroliera, en concret, és útil per a l'eliminació del sofre.
- El 99Mo s'empra en la indústria d'isòtops nuclears.
- S'empra en distints pigments (amb un color ataronjat), per a pintures, tints, plàstics i compostos de cautxú.
- El disulfur de molibdè (MoS2) és un bon lubricant i es pot emprar a altes temperatures.
- El molibdè es pot també emprar en algunes aplicacions electròniques, com en les capes de metall conductores dels transistors TFT Thin Film Transistor.
[edita] Història
El molibdè no es troba lliure en la naturalesa i els compostos que es poden trobar van ser confosos amb altres compostos d'altres elements (carboni o plom) fins al segle XVIII. El 1778 Carl Wilhelm Scheele va fer reaccionar el mineral molibdenita (MS2) amb àcid nítric obtenint un compost amb propietats àcides a què va anomenar "acidum molibdenae" (la paraula molibdè prové del grec "molybdos" que vol dir "com el plom", ja que era confós amb aquest element). El 1782 Hjelm va aïllar el metall impur per mitjà de la reducció de l'anterior compost amb carboni. El molibdè es va usar molt poc, i només dins del laboratori, fins a finals del segle XIX, quan una empresa el va utilitzar com a agent aliant i va observar les bones propietats d'aquests aliatges amb molibdè.
[edita] Obtenció
La principal font de molibdè és el mineral molibdenita (MS2). També es pot trobar en altres minerals, com la wulfenita (PbMoO4) i la powellita (CaMoO4). El molibdè s'obté de la mineria dels seus minerals i com a subproducte de la mineria del coure; està present en les menes en un rang d'entre un 0.01 i un 0.5%. Aproximadament la meitat de la producció d'aquest element es localitza als Estats Units.
Existeix un tipus de minerals formats a partir d'òxids de molibdè anomenats molibdats, per exemple la Ferrimolibdenita (Fe2[MoO4]3)
[edita] Rol biològic
És l'únic element de la segona sèrie de transició al qual se li ha reconegut la seva essencialitat. El molibdè es troba en la naturalesa en el rang de les parts per milió (ppm). Es troba en una quantitat important en l'aigua de mar en forma de molibdats (MoO42-), i els éssers vius poden absorbir-lo fàcilment en aquesta forma.
El molibdè es troba en l'anomenat cofactor de molibdè com en distintes oxotransferases, amb la funció de transferir àtoms d'oxigen de l'aigua (H2O) al mateix temps que es produeix la transferència de dos electrons. Alguns dels enzims que contenen aquest cofactor són la xantina oxidasa que oxida la xantina en àcid úric, la aldehid oxidasa que oxida aldehids, així com amines i sulfurs en el fetge, la sulfit oxidasa que oxida sulfits en el fetge, la nitrat reductasa, important en el cicle del nitrogen en les plantes, etcètera.
També es pot trobar un cofactor de ferro i molibdè en uns enzims anomenats nitrogenases. Aquestes nitrogenases intervenen en la fixació del nitrogen molecular atmosfèric dins del cicle del nitrogen en bacteris i altres microorganismes.
La deficiència de molibdè en l'organisme pot produir greus problemes, però es troba gairebé en tots els aliments i és difícil que s'arribi a donar el cas.
[edita] Isòtops
El molibdè té sis isòtops estables i prop de dues dotzenes de radioisòtops, la major part amb períodes de semidesintegració de l'ordre de segons. El 99Mo s'usa en els generadors de 99Mo/99mTc per a la indústria d'isòtops nuclears. S'estima que aquest mercat de productes de 99Tc mou uns 100 milions d'euros a l'any.
[edita] Enllaços externs
- webelements.com - Molibdè (anglès)
- environmentalchemistry.com - Molibdè (anglès)
- The International Molybdenium Association (anglès)
- Environment Database (anglès)