Criptó

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁷⁸Kr	0,35%	Kr és estable amb 42 neutrons
⁸⁰Kr	2,25%	Kr és estable amb 44 neutrons
⁸¹Kr	Sintètic	229000 anys	ε	0,281	⁸¹Br
⁸²Kr	11,6%	Kr és estable amb 46 neutrons
⁸³Kr	11,5%	Kr és estable amb 47 neutrons
⁸⁴Kr	57%	Kr és estable amb 48 neutrons
⁸⁵Kr	Sintètic	10,756 anys	β^-	0,687	⁸⁵Rb
⁸⁶Kr	17,3%	Kr és estable amb 50 neutrons

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

El Criptó és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Kr i el seu nombre atòmic és 36. És un gas del gup dels gasos nobles

[edita] Característiques principals

El criptó és una gas noble incolor, inodor i insípid de molt petita reactivitat caracteritzat per un espectre de línies verdes i roig-taronja molt brillants. És un dels productes de la fissió nuclear de l'urani. El criptó sòlid és blanc, d'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares igual que la resta de gasos nobles.

Per a propòsits pràctics pot considerar-se un gas inert encara que es coneixen compostos formats amb el fluor; a més pot formar clatrats amb l'aigua al quedar els seus àtoms atrapats en la xarxa de molècules d'aigua. També s'han sintetitzat clatrats amb hidroquinona i fenol.

[edita] Aplicacions

La definició de la longitud del metre va estar entre 1960 i 1983 basada en la radiació emesa per l'àtom excitat de criptó; en concret, el metre estava definit com 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona de l'emissió roja-taronja d'un àtom de Kr-86.

S'usa en solitari o mesclat amb neó i argó en làmpades fluorescents; en sistemes d'il·luminació d'aeroports, ja que l'abast de la llum roja emesa és major que l'ordinària inclús en condicions climatològiques adverses de boira; i en les làmpades incandescents de filament de tungsté de projectors de cine. El làser de criptó s'usa en medicina per a cirurgia de la retina del ull

El criptó-85 s'usa en anàlisis químics embevent el gas en sòlids, procés durant el qual es formen criptonats l'activitat del qual és sensible a les reaccions químiques produïdes en la superfície de la solució. També s'usa en flashos fotogràfics per a fotografia d'alta velocitat, en la detecció de fugues en contenidors segellats i per a excitar el fòsfor de fonts de llum sense alimentació externa d'energia

[edita] Història

El criptó (del grec kryptos, ocult) va ser descobert el 1898 per William Ramsay i Morris Travers en un residu de l'evaporació de l'aire líquid. El 1960, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va definir el metre en funció de la longitud d'ona de la radiació emesa per l'isòtop Kr-86 en substitució de la barra patró. El 1983 la definició del metre es va substituir per la distància recorreguda per la llum en 1/299.792.458 segons.

[edita] Abundància i obtenció

Gas rar en l'atmosfera terrestre, de l'orde d'1 ppm, es troba entre els gasos volcànics i aigües termals i en diversos minerals en molt petites quantitats. Pot extraure's de l'aire per destil·lació fraccionada.

En l'atmosfera del planeta Mart s'ha trobat un contingut de 0,3 ppm de criptó.

[edita] Isòtops

El criptó natural està constituït per sis isòtops estables i s'han caracteritzat disset isòtops radioactius.

L'isòtop Kr-81 és producte de reaccions atmosfèriques amb els altres isòtops naturals, és radiactiu i té un període de semidesintegració de 250,000 anys. Igual que el xenó, el criptó és extremadament volàtil i escapa amb facilitat de les aigües superficials pel que s'ha usat per a datar aigües subterrànies antigues (50 000 a 800 000 anys).

L'isòtop Kr-85 és un gas inert radioactiu de 10,76 anys de període de semidesintegració que es produeix en la fissió de l'urani i del plutoni. Les fonts d'aquest isòtop són les proves nuclears (bombes), els reactors nuclears i el reprocessat de les barres de combustible dels reactors. S'ha detectat un fort gradient d'aquest isòtop entre els hemisferis nord i sud, sent les concentracions detectades en el pol nord un 30% més altes que en pol Sud.