Francmaçoneria
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el moviment social. Per a altres significats, vegeu «maçoneria». |
La Francmaçoneria (del francès francmaçonnerie) o maçoneria, moviment social que es manifesta en una diversitat d'entitats independents, (generalment denominades individualment "Gran Lògia" o "Gran Orient") l'organització de base de la qual són les lògies, o agrupacions de francmaçons/es, compta amb diferents corrents doctrinaris, les característiques comuns de les quals poden considerar-se les següents:
- La seua finalitat: el perfeccionament del ser humà i de la humanitat.
- Els principis humanistes de llibertat, igualtat, fraternitat i tolerància, entre altres.
- La utilització, com a mecanisme educatiu, de símbols basats en ferramentes de la construcció.
- L'ingrés mitjançant una cerimònia de "iniciació".
- La organització gradual, en la qual els graus d'aprenent, company i mestre, són comuns a tots els sistemes maçònics.
- El seu caràcter reservat o discret, encara que, en determinades èpoques i llocs, va adoptar caràcter secret.
A manera d'exemple reproduïm el que manifesta una de les organitzacions de la francmaçoneria, la Gran Lògia de Xile, en la seua Declaració de Principis:
"La Francmaçoneria és una Institució universal, essencialment ètica, filosòfica i iniciàtica, l'estructura fonamental de la qual la constitueix un sistema educatiu, tradicional i simbòlic.- S'ingressa a ella per mitjà de la Iniciació. Fundada en el sentiment de la Fraternitat, constitueix el centre d'unió per als hòmens d'esperit lliure de totes les races, nacionalitats i credos.- Com a Institució docent té com a objecte el perfeccionament de l'home i de la Humanitat. Promou entre els seus adeptes la recerca incessant de la veritat, el coneixement de si mateix i de l'home en el medi en què viu i conviu, per a aconseguir la fraternitat universal del gènere humà.- A través dels seus membres projecta sobre la societat humana l'acció benefactora dels valors i ideals que sustenta. No és una secta ni és un partit. Exalta la virtut de la tolerància i rebutja tota afirmació dogmàtica i tot fanatisme. Allunya dels seus Temples les discussions de política partidista o de tot sectarisme religiós. Sustenta els postulats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat i, en conseqüència, propugna la justícia social i combat els privilegis i la intolerància. ..." (Gran Lògia de Xile, 17 de juny del 2004, [1])
Taula de continguts |
[edita] El tractament de la Francmaçoneria
La Francmaçoneria Universal pot ser considerada més com un ideal que com una realitat unitària, ja que a través de la història han existit, i actualment existeixen, diversitat d'organitzacions maçòniques i de tendències doctrinàries, totes les quals tenen punts en comú però també notables diferències.
Per consegüent, realitzar generalitzacions sobre la matèria no sols pot generar confusió per als qui no siguen especialistes, sinó que fins i tot pot portar a enverinades discussions. Enfront d'açò, resulta necessari especificar que una concepció o una exposició sobre el tema respon a un determinat corrent doctrinari de la maçoneria o a una organització maçònica en particular.
Alguns temes rellevants sobre els quals hi ha distints punts de vista són: què és i què no és la francmaçoneria, els continguts de la filosofia o doctrina maçònica, i història de la maçoneria. Temes de gran divergència de criteris entre els maçons són: dona i maçoneria, política i maçoneria, religió i maçoneria, i "regularitat" maçònica.
Sobre aquests temes és difícil ser neutrals, perquè els maçons generalment són formats dins d'una organització ("Obediència") i un corrent doctrinari específic ("Ritu") que amb la major bona fe assumeixen que la seua versió sobre la doctrina, la història i altres aspectes, és autèntica, plenament aferrada a la veritat. Fruit d'aquesta formació realitzen afirmacions categòriques en què es refereixen a la maçoneria en termes genèrics, però la concepció que exposen és vàlida només per al corrent doctrinari o organització de què formen part, existint altres corrents o organitzacions que sostenen punts de vista contraris. Internet ha facilitat el coneixement de la diversitat maçònica.
[edita] El terme "francmaçó"
El terme francmaçó és d'origen francès, amb equivalents semblants en altres idiomes. Pres en préstec del anglès freemason. Està compost dels vocables: franc, (free en anglès) que significa lliure, i mason, que pot ser traduït com a constructor. Per consegüent, una traducció literal del mateix seria "constructor lliure".
Al seu torn, la paraula constructor, en el context maçònic operatiu, es referia des dels obrers fins als arquitectes, i incloïa també els artistes que intervenien en les construccions.
Històricament, francmaçons van ser denominats els constructors, especialment de catedrals gòtiques, durant l'Edat Mitjana. Si bé hi ha una hipòtesi que sosté que el terme "franc" es refereix a una pedra d'especial qualitat, pareix que aquest terme fa relació a què no es tractava de qualsevol tipus de constructors, sinó de constructors "lliures", és a dir que gaudien de furs o llibertats especials.
En efecte, aquests constructors no sols gaudien d'unes llibertats que els permetien desplaçar-se entre distintes ciutats, i sobretot de la llibertat d'associació i de reunió en reserva, tot açò en el context de l'Europa medieval; sinó que, a més, es considera que el nivell de coneixements científics que requerien les construccions i la llibertat de reunió en reserva, els van permetre l'exercici de les llibertats de pensament i d'expressió, bases per al desenvolupament d'unes concepcions que no necessàriament coincidien amb les oficials de la societat en què es trobaven immersos, però que les guardaven, per seguretat, en el major secret,
És per açò que, en l'actualitat, alguns maçons prefereixen usar el terme francmaçó, per a fer al·lusió a la seua condició de persones lliures o lliurepensadores; alliberades, o en procés d'alliberament, de dogmes i prejudicis.
[edita] Què és la francmaçoneria?
La francmaçoneria moderna és una Institució que té prop de 300 anys d'existència.
Descendeix, d'una manera simbòlica, dels maçons constructors de la Edat mitjana que es van desplaçar durant diversos segles a través de tota Europa per a construir edificis religiosos o profans la major part de la qual existeixen encara avui. Si bé el fenomen de transició de la maçoneria operativa fins a la francmaçoneria especulativa es torna a posar avui àmpliament en dubte, la veritat és que les ferramentes dels constructors es van convertir en els símbols dels francmaçons.
En Anglaterra, en 1717, quatre lògies, alguna d'elles integrades per membres de la “Royal Society”, societat científica de l'època, pròxims a Isaac Newton, van crear la Gran Lògia de Londres, que ràpidament va ser seguida de la creació de les Grans Lògies d'Irlanda (1725) i Escòcia (1736), on la presència de la maçoneria datava d'abans del regnat de Jaume I d'Escòcia (Estuard).
S'obria així el període del que s'anomena avui la francmaçoneria especulativa, aquella en què es dialoga lliurement sobre idees.
A través de mariners i comerciants, la francmaçoneria, que s'havia estès molt ràpidament a Anglaterra, va passar al continent i les primeres lògies maçòniques es van instal·lar en França en els anys 1726-1730, en particular, en ports com Bordeus o Dunkerque.
Però, en aquest període en què naixerien les noves idees de Llibertat i d'Igualtat, que conduiran a la Revolució francesa, Europa estava entrant en el Segle de les Llums. Dels "Club" que eren a Anglaterra, les lògies maçòniques, que es van estendre molt ràpidament pel continent, es van convertir en la caixa de ressonància d'aquestes grans noves idees i es van transformar en llocs de debat d'idees emancipadores per als Hòmens i les Societats.
[edita] Regularitat i Irregularitat.
Com ho seria per a qualsevol institució que voldria garantir un funcionament ordenat, la regularitat és un concepte capital per a la Maçoneria. Gràcies a l'aplicació de regles, poden evitar-se la confusió, el frau o les males pràctiques en el que als principis de l'Ordre maçònica respecta.
De forma succinta, poden definir-se com a condicions per a garantir la regularitat de les organitzacions maçòniques el posseir una legitimitat d'origen (açò és, que haja sigut patrocinada la seua constitució per alguna altra organització maçònica regular) i el respecte als valors i principis capitals establits en els documents fundacionals, en concret les anomenades Constitucions d'Anderson en la seua redacció original de 1723.
Sol confondre's el concepte de regularitat amb el de reconeixement entre organitzacions maçòniques. Així, hi ha una idea estesa entre profans i maçons desinformats, els qui creuen que la regularitat s'estableix a partir de l'existència o no de relacions amb determinades Obediències, donant així lloc a una interpretació tancada i patrimonialista de la regularitat maçònica que algunes organitzacions pretenen administrar segons els seus propis criteris particulars.
La veritat és que totes les Obediències maçòniques regulars, són lliures per a establir o no acords de reconeixement entre elles. Ja que la maçoneria és dinàmica i les Obediències regulars sobiranes, els principis per a les relacions entre les mateixes no poden de cap manera cenyir-se als criteris unilateralment imposats per cap d'elles.
Valga com a exemple l'existència d'algunes Obediències que, a pesar de manifestar la defensa de la llibertat de consciència, exigeixen als seus membres, i estableixen com a criteri per a establir relacions amb altres, la creença en un creador, sobre la veritat del qual revelada, present en la Lògia, obliguen a jurar als seus membres. Uns són lliures de voler imposar-ho i els altres d'acceptar-ho.
Altres Obediències, no obstant, igualment legitimada la seua regularitat, extrauen totes les conseqüències del principi de la llibertat absoluta de consciència i universalisme, deixant lliures als seus membres de creure o no creure i a les seues Lògies d'invocar o no al Gran Arquitecte de l'Univers, com a principi no dogmàtic.
El mateix pot dir-se respecte al distint tractament que donen les Obediències maçòniques a qüestions com el reconeixement a la iniciació femenina o la preocupació sobre assumptes polítics.
[edita] Fonts Filosòfiques i Orígens.
Des de l'Antiguitat, diferents corrents filosòfiques van afavorir l'existència d'escoles, grups i filiacions basades en el ritu i la transmissió gradual dels coneixements. Algunes d'aquestes escoles predicaven la igualtat entre els seus membres i constituïen espais de lliure reflexió amb relació al món circumdant.
Al llarg del període de la Edat Mitjana, algunes tendències del cristianisme, tant en el món monàstic com a través del ressorgiment cíclic de tendències "herètiques", aprofundeixen en el desig evangèlic de justícia social i igualtat, l'afirmació de la primacia de l'Amor, la negació de la violència i la recerca de Coneixement - fins i tot utilitzant per a això la racionalitat i el lliure albir -.
La francmaçoneria va, més o menys conscientment, a assumir aquesta herència i a unir-la a la dinàmica humanista del Renaixement i a les importants evolucions filosòfiques dels segles XVII i XVIII. Sobre aquestes transmissions capil·lars i aquesta elaboració, afegirà amb el temps elements extrets de l'imaginari cavalleresc, tal com existien a França al final de l'Antic Règim.
Seran no obstant les societats de constructors de l'Edat Mitjana les que proporcionaran a la francmaçoneria un marc i un model. Aquestes estructures medievals perpetuaven llavors una cultura mil·lenària que es manifestava en mètodes d'organització i transmissió de l'Ofici, en l'importància otorgada a la solidaritat interna, en senyals i cerimònies específiques d'admissió i reconeixement.
La francmaçoneria especulativa conserva i adapta una part de les pràctiques corporatives, com els elements de la indumentària, les representacions emblemàtiques, els termes del vocabulari i algunes bases rituals. Però serà més concretament en el segle XVIII i a les Illes Britàniques que es creen Lògies d'un nou tipus.
La fórmula anglesa que s'imposa a principis del segle XVIII, se separa completament dels seus orígens operatius, encara que emula les seues formes per a basar la seua legitimitat en l'antiguitat. Aquesta fórmula s'imposa amb la reunió de quatre Lògies londinencs en 1717, que creen la primera obediència, i la publicació de les Constitucions d'Anderson en 1723, actes fundacionals de la francmaçoneria moderna.
