Història del basquetbol a Catalunya
De Viquipèdia
El basquetbol és un dels esports més populars a Catalunya i un dels més practicats, destacant tant a nivell de clubs com a nivell escolar. Els seus orígens es remunten als anys 20.
Taula de continguts |
[edita] Anys 20-30: Inicis i desenvolupament
[edita] El basquetbol entra a Catalunya
El basquetbol es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolístiques a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona.
Aquell 1922 neix el primer club de Catalunya, el Laietà Basket-Ball Club (actualment Club Esportiu Laietà), a partir de la Secció Esportiva de la Congregació Major de Nostra Senyora de les Escoles Pies de Sant Anton, de Barcelona. Aquell mateix any també es funden la Société Sportive Patrie, per la colònia francesa de Barcelona, el CE Europa, BBC Barcelona, American Stars, Catalunya BBC i La France. En aquells primers temps, el bàsquet es va desenvolupar principalment a través dels centres pedagògics i de les associacions de caràcter popular i catòliques. El primer partit es jugà al camp de l'Europa el 8 de desembre de 1922, amb les cistelles damunt les porteries i amb el resultat d'Europa 8-Laietà 2.
El 15 d'abril de 1923 s'inicia el primer Campionat de Catalunya de bàsquet, que amb excepció del període de la Guerra Civil, tindrà continuitat fins l'any 1957. Serà sense cap mena de dubte la competició més important disputada a Espanya abans del naixement de la Lliga espanyola.
El 1923 es crea la secció del FC Martinenc i la del RCD Espanyol (per ex alumnes del Col·legi Escolapis de Sant Antoni i Sarrià, que freqüentaven el Gimnàs Bricall). L'equip de l'Espanyol aturà les seves activitats fins el 1927 en que les reprengué sota l'impuls del capità d'infanteria Rafael Miralles.
El 31 de juliol de 1923 es constitueix la Federación Nacional de Basquetbol, a Barcelona, essent president Fidel Bricall. També es constitueix el Comitè Regional de Catalunya. El 26 de febrer de 1925 es canvia el nom del comitè pel de Federació Catalana de Basquetbol. A Madrid s'havia constituït la Confederación Española de Basketball. El 1933 es fusionen ambdues organitzacions, formant-se la Federación Española de Baloncesto, amb seu a Barcelona, abans de traslladar-se a Madrid el 1935. Paral·lelament a la Federació Catalana de Basquetbol es formà l'Associació de Basquetbol de Catalunya, formada pels equips més modestos.
El 1924 es crea l'equip de basquetbol de la UE Sants. Aquest debuta a l'estadi de la Foixarda on es derrota l'Athlètic Bricall per 8 a 0. L'equip es dissoldrà la temporada 1928-29 per les enormes despeses econòmiques que suposava. El 1925 Martinenc i Europa fan la primera exhibició de basquetbol a Badalona. Aquell any participa al Campionat de Catalunya l'AE Tagamanent i la secció del CADCI (Centre Autonomista Dependents Comerç i Indústria), però la majoria dels seus jugadors marxen al Barcelona, Gràcia i Laietà i impedeix a la secció continuar jugant la competició oficial, fins el 1932-33 en que s'hi retornà.
El 1926 es crea la secció del CE Sabadell però davant la important despesa econòmica que representava es decidí separar-se en una entitat completament independent, naixent la Juventus Athlètic Club de Sabadell. També a la capital vallesana apareix el Club Natació Sabadell (1929), que el 1931 participa en el Campionat de Catalunya i el CADCI-Sabadell, nascut el 1932 i afiliat a la A.B.C. La Juventus va promocionar el bàsquet a Terrassa amb el recolzament del Casino Comerç. El 24-8-1926 es forma la secció del FC Barcelona i s'inscriu a la Federació Catalana, formant un primer equip amb jugadors que provenien de la UE Sants. El 1927 s'inauguren les instal·lacions de basquetbol "Sol de Baix" a la Travessera de Les Corts i es derrota el Gimnàs Tiberghien per 4-0.
Les primeres entitats que van portar el bàsquet a Badalona foren la Societat Gimnàstica (1926), Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona (1928, fusió de la Societat Gimnàstica i el Badalona Club) i l'Ateneu Badaloní. El 30 de març de 1930 Màrius Cuixart formà la Penya Spirit of Badalona, que el 1933 passà a anomenar-se Centre Esportiu Badaloní, i al que el 1935 se li incorporà la U.G.E. Badalona. El 1939 adoptà el seu nom definitiu passant a dir-se Club Joventut de Badalona. El primer partit el jugà contra el combinat Ateneu-Unió Gimnàstica, guanyant per 5 a 3. El club s'afilià a la A.B.C.
[edita] El basquetbol català creix
A l'inici es jugaven els partits de bàsquet en camps de futbol amb 7 jugadors per banda. A partir de 1927, amb motiu de l'arribada de l'Hindu Club de Buenos Aires, que disputà diversos partits a casa nostra contra la Selecció Catalana de bàsquet, es començà a jugar amb equips de 5 jugadors.
La temporada 1927/28 participa al Campionat de Catalunya la Unió Cristiana de Joves, filial a Barcelona de l'YMCA nord-americana. El 10 de novembre de 1928 es crea el Col·legi Català d'Àrbitres, presidit per Miquel Ros. Aquell any es disputa al Gimnàs del Foment Martinenc, el primer partit en un local tancat, entre el Martinenc i la UE Sants. També es creà el BB Montserrat d'Hostafrancs, més tard anomenat Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM).
Aquest mateix any (1928) al col·legi Santa Anna de Mataró, el propi pare Millan inicià la pràctica del bàsquet a la capital del Maresme. El primer equip fou l'Universitary Santa Anna (1929). El 1930 es disputa el primer torneig local on el U.S.A. venç EF Premilitar per 22-15. També neix aquell any l'Iluro BC i més tard l'Agrupació Esportiva Mataró (amb la consegüent rivalitat entre ambdós clubs), l'Iris SC i el BC Llevant.
El reverend Josep Maria Feliu fou l'impulsor del Centre Catòlic de l'Hospitalet el 1928. L'equip s'afilià a la Federació Catalana l'any següent. El 1930 nasqué el BC Júniors, també de l'Hospitalet. A Calella, el 1928 es crea el New Star, que desapareix l'any següent, quan sorgeixen una sèrie d'equips d'efímera existència, Intrèpids, Doble Sis, Joventut, BB Calella i Avenç Marià que es converteix el 1930 en Esportiu Calassanci i s'inscriu el 1931 a la Federació.
La comarca del Bages descobreix el bàsquet l'any 1929 amb un encontre d'exhibició entre dues seleccions locals al Pujolet, camp de futbol del CE Manresa. El 1930 es crea l'Agrupació de Basket-ball i s'organitzen els dos primers torneigs a la ciutat amb 9 equips, entre ells el BBC Manresa (1931), que més tard es federa. El 1932 es crea el CEC Bages. El 23 d'agost de 1934 ambdós clubs es fusionen constituint-se la Unió Esportiva Manresana.
Manuel Brunet, que havia estudiat als Estats Units fou l'introductor del bàsquet a Tarragona, fent les primeres exhibicions el 1924 amb un encontre el 24 de desembre entre els equips A i B del Gimnàstic. El 1929 es crea la secció del Club Gimnàstic. El 1930 es juga el primer torneig interclubs a Tarragona (el Torneo Diario Español) amb el Gimnàstic (A i B), la Penya Ben Forjats de Valls i el Reus Deportiu. Venç el Nàstic A. La temporada 1931-32 es crea el comitè provincial de Tarragona de la Federació Catalana.
El 1930 es funda el BB Renaixement, per alumnes de l'Institut Montserrat de Sants i la secció del GEiEG de Girona. El 1931 es funda el Biblioteca Popular, més tard anomenat UE Montgat. S'afilia a la Agrupació de Basquetbol de Catalunya i el 1935 ingressa a la Federació Catalana. Aquest any es dissol l'equip del CE Europa, passant, els seus jugadors en bloc al FC Barcelona. La primera sortida internacional la feu el Patrie a París el 30-6-1931, perdent davant la Selecció de París per 51-22. El primer partit entre clubs catalans i castellans fou el 31-4-1932, Espanyol 19 - Madrid 24.
A Granollers el bàsquet hi apareix el 1932, en crear-se el CB Granollers, com a secció independent de l'equip de futbol. També es forma a la ciutat el Joves Cristians de Catalunya (participa en algunes competicions amb el nom de Sant Esteve).
El 6 d'abril de 1933 es disputen oficialment els primers partits en pista coberta a la sala de ball "La Gavina Blava" de l'Av. Mistral amb els resultats : FC Barcelona 29 - SS Patrie 30 i FC Barcelona 24 - SS Patrie 22. El 1934, en partit del Campionat de Catalunya, Juventus 100 - UGE Badalona 6. Estop fa 70 punts. Tot un rècord.
La temporada 1933-34 trobem els següents equips a Tarragona : Escola de Treball', Escola de Comerç, Fejocistes, Nosaltres Sols, Penya Brú, Penya Esportiva. Sorgeixen nous equips, Penya Pallach, Penya Llorenç i Penya Júniors. Altres clubs són el CN Reus Ploms i la Penya Sempre Avant de Valls.
Altres clubs que van destacar a Catalunya durant el període anterior a la Guerra Civil són el FC Gràcia, PA Barcelona, US Sant Andreu, PE Guimerà, Olímpic BC, Les Filatures de Barcelona, Unió Social de Cornellà, Centre Parroquial de Ripollet, Dinàmic Club, Grup Excursionista, Atlas Club, Penya Coratge, Intendència, Cercle Catòlic de Sants, Joventut Martinenca, Esportiu Sabadell i Àguiles Blaves.
Els esdeveniments de juliol de 1936 i el començament de la Guerra Civil trenquen les activitats de la majoria de clubs, entre ells el Martinenc, pioner a Catalunya, o el CADCI, que desapareixen. El 1939, després de la guerra, la SS Patrie no es permesa a inscriure's a la Federació Catalana per ser considerat… estranger!! La majoria de jugadors ingressen al BC Athlètic de Gràcia. La Unió Cristiana de Joves també es vedada pel seu caràcter religiós evangèlic. La majoria dels seus jugadors s'incorporaren a la UE Sants, que reprenia així les seves activitats.
[edita] Anys 40-60: Els desenvolupament
[edita] De la post-guerra als jocs del Mediterrani
El bàsquet, tan ben acollit pels educadors laics i religiosos als anys 30, és, després de la guerra, l'esport per excel·lència dels centres educatius.
Paralel·lament a la Federació, el franquisme, el nacionalsindicalisme i l'Acció Catòlica creen als anys 40 una federació paral·lela que destaca principalment en la pràctica del bàsquet, l'Obra Atlètico-Recreativa (O.A.R.) de la Joventut d'Acció Catòlica. Dins l'O.A.R. no només participen centres catòlics. Podem destacar-hi, també, l'equip de la industria Seda (del Prat) o el CN Sabadell. Cada agrupació, la Federació i l'O.A.R., extableix les seves divisions, grups i campionats. Malgrat això, els jugadors d'autèntica vàlua eren els de la Federació.
El 6 d'octubre de 1939 es reprenen les activitats amb el Torneo Pedro Conde. El 1940 es disputa la I Competición de Ases del Baloncesto, que és guanyada per Ferrer (BIM) en l'apartat individual i pel BIM en equips.
Pel que fa als clubs, en acabar la Guerra Civil, el BB Renaixement es veu obligat a canviar de nom, naixent el B.I.M. (Bàsquet Institució Montserrat), el Júniors pel de CB L'Hospitalet i el Granollers es va anomenant CD Granollers (1941), Club de Bàsquet Granollers (1946), Escoles Pies Granollers (1949, com a secció de l'Associació d'Antics Alumnes de les Escoles Pies). El 1951 torna a ser secció del club de futbol fins el 1958 que es separa en CB Granollers, d'Educación y Descanso. També el 1939 es funda el CP Sant Josep de Badalona; l'Esportiu Calassanci de Calella reprèn les activitats com a La Pau Social i el 1941 adopta el nom de JACE Calella. El mateix 1941 l'Iluro reprén les activitats com a CD Mataró i neix una nova entitat, el Cercle Catòlic de Badalona, que aconseguirà molts èxits.
L'agost d'aquest any un grup d'esportistes funden el CE Huracanes, secció de bàsquet dins el Lérida Balompié, que participà en tornejos provincials amb equips com l'Escola de Treball o el CD Leridano. Dificultats econòmiques feren que el club es dissolgués (1957), prenent-ne el relleu l'Agrupación Deportiva Antorcha (del Frente de Juventudes) que es dissolgué el 1975. Dissidents de l'Huracanes havien format el Sícoris Club. El 1968 es fussionen Sícoris i Antorcha, formant el MILSA, però el 1972 deixa d'actuar, separant-se de nou.
L'any 1942 molts catalans foren obligats a fer de nou el servei militar. Molts d'ells foren destinats a Galícia on continuaren la pràctica del basquetbol, el que suposà un notable impuls pel bàsquet a les terres gallegues. Entre ells, destacà el 55 Regiment d'Infanteria d'Ourense, que fou campió militar de Galícia i participà en el campionat d'Espanya amb el nom de BC Galicia, obtenint una notable èxit. Aquell any es va celebrar un gran homenatge al pare Millan, amb festival al Gran Price.
La majoria de clubs van anar, així, reprenent les seves activitats. El 1943 s'inaugura el 1er camp cobert d'Espanya a Montgat i l'equip local venç en partit de la Copa Orgaz el CD Manresa (nou nom del BC Manresa, 1944). El 1944 es constitueix la secció del CN Manresa. Després de la II Guerra Mundial, es crea a Barcelona el Club Esportiu Hispano-Francès (una mena de continuador de l'antic Patrie) i també es desenvolupa el Club Orillo Verde de Sabadell, que patrocinat per l'empresa Carol aconsegueix grans èxits. El 1947, sota l'impuls d'una empresa comercial, s'inscriu a la Federació Catalana el CB Aismalíbar de Montcada i Reixac. La integració de jugadors de vàlua fa que l'equip passi ràpidament de tercera a primera categoria, aconseguint grans èxits.
Cal destacar que durant la dècada dels 40 tots els campionats d'Espanya són guanyats per equips catalans, el que demostra el domini del basquetbol català dins el panorama estatal. El primer assaig de Lliga estatal tingué lloc el 1946. El FC Barcelona fou el campió. L'any següent es disputà el I Torneig Ibèric, que es disputà a Lisboa, amb la participació de FC Barcelona, R. Madrid, Benfica de Lisboa i Vasco da Gama de Porto. El vencedor fou també el FC Barcelona.
L'any 1955 es disputaren a Barcelona els segons Jocs del Mediterrani. Es tractava d'uns jocs poliesportius, on en destacà l'esport del bàsquet. Espanya hi participà, guanyant la medalla d'or amb grans jugadors catalans com Eduard Kucharski i Jordi Bonareu.
[edita] De la primera lliga al campionat d'Europa
El 31 de març de 1957 s'inicia la primera lliga espanyola, el 1958 la primera Copa d'Europa i el 1967 la primera Recopa d'Europa.
El 1951 es funda el Picadero Jockey Club, a l'antic Picadero Andaluz a la Diagonal i el 19-10-1952 el CB Valls (aplegant elements de l'UD Águilas, Penya Tiburón, UDED i AAEET). El Gimnàstic de Tarragona va deixar de tenir activitat el 1954. El 1962 reprengué les seves activitats. Aquest any es fundà el CB Sant Josep de Girona i s'introdueix el mini-bàsquet a Catalunya i Europa. El 1963 la Federació Catalana s'organitza en quatre Federacions Provincials.
A finals dels anys 50 l'Ajuntament de Barcelona construeix el primer recinte poliesportiu després de l'Estadi Olímpic de Montjuïc. És el Pavelló de l'Esport, a la Gran Via, prop de la plaça Espanya, que tindrà molta vida, abans de la construcció, al carrer Lleida, del Palau Municipal d'Esports, que tindrà la primera pista de parquet. El 1968 s'inaugura el nou Palau d'Esports de Mataró i en partit de lliga, els locals derroten el R. Madrid (80-69). Aquest any es reobre la importació d'estrangers, com Albie Grant, Norman Charmichael i Charles Thomas, al Barça, o Harge, Williams, Teo Cruz i Davis Peralta, al Picadero, entre d'altres.
El creixent professionalisme en bàsquet, obliga a disoldre gran quantitat de clubs, entre ells podem destacar l'històric Aismalíbar de Montcada (1964) i el Picadero JC (1973), després d'una brillantíssima trajectòria. El 1965 es dissol el JACE Calella, i crea un nou equip amb el nom de San Fernando, més tard CB Calella.
Per últim destacarem molts altres equips que van ajudar a fer del basquetbol un dels esports més seguits a Catalunya durant aquest periode, com són el BC Santfeliuenc, CD Sabadell, CB Mollet, BC Malgrat, U.D.R. Pineda de Mar, Barcino, Vilafranca, Canet, Arenys o CF Terrassa.
[edita] Des dels anys 70: La professionalització
A partir dels anys setanta el basquetbol a Catalunya deixa de ser aquell esport amateur que havia estat des de la seva aparició. S'inauguren diversos pavellons com el Pavelló Polisportiu Joana Ballot de Valls (20-6-71), el Pavelló Ausiàs March de Badalona (1972) i el Pavelló Municipal d'Esports de Granollers. L'any 1972 es disputa la primera Copa Korac europea.
1973 fou un any important pel bàsquet català. Es conmemoren els 50 anys de la Federació Catalana i es disputa a Barcelona i Badalona el Campionat d'Europa de Basquetbol. Espanya, amb forta presència de jugadors catalans, obté la medalla de plata en perdre la final amb Iugoslàvia. La URSS és tercer. Aquell mateix any es celebren els homenatges a Buscató i Emiliano i desapareix l'històric Picadero de Barcelona.
El 12 de juny de 1970 es funda el CB Les Escaldes a Andorra. El 12 d'abril de 1971 es canvia el nom pel de BC Andorra (l'equip participa el 1996 a la Copa Korac). Una escissió dins el Nàstic, crea, el 1976, el CB Tarragona. El 1979, el CD Manresa adopta el nom de Manresa Esportiu Bàsquet i inicia la seva millor època (va participar a la Copa Korac el 72, 88, 95 i anys successius, i el 1989 a la Eurolliga). El Cercle Catòlic passa a anomenar-se CB Cotonifici de Badalona, pel patrocini de l'esmentada firma comercial. El 1984 l'equip es trasllada a Santa Coloma i queda quart a la lliga amb el nom de Licor 43 i participa l'any següent a la Copa Korac, però la posterior manca de patrocinador fa que l'equip es desvinculi del bàsquet d'elit el 1985 passant al bàsquet de formació i essent, més tard, filial del Joventut. La seva trajectoria a la màxima competició la continuà, breument, el un nou club, el CB Santa Coloma. El 1989, el CB Sant Josep, sota el patrocini de l'empresa Valvi, passa a anomenar-se CB Girona. El 1990 va participar a la Copa Korac, competició a la que arriba a semifinals l'any 2000.
Com podem comprovar, els patrocinadors comercials són un factor bàsic pel basquetbol d'elit ja molt professionalitzat i molts cops són motiu de canvis de nom i desaparició d'entitats. L'Espanyol participa el 86-87 a la Copa Korac, amb el nom de Gin MG-Sarrià. El 1988 l'empresa Unipublic compra el club. És la fi d'un històric del bàsquet català. El nou club, CB Unipublic, es fussionarà l'any següent amb el CB Granollers, formant el CB Granollers-Unipublic. El 1991, l'empresa abandona l'entitat i el club es transforma en Granollers Esportiu Bàsquet, que posteriorment abandona també la competició i desapareix (1993), refundant-se des de la base amb el nom original de CB Granollers.
El 1982 es funda l'Associació de Clubs de Basquetbol (ACB), organisme que reuneix els clubs d'elit espanyols i que des del 1983 té encomanat per la Federació Espanyola l'organització de les competicions oficials. L'entitat és impulsada pel català Eduard Portela i té la seu central a Barcelona.
El 1984, Espanya aconsegueix la medalla de plata a les Olimpiades de Los Angeles en perdre amb Estats Units. Són medallistes, Solozábal, Epi II, Margall, Jiménez i De la Cruz. L'any 1985 es disputa a Barcelona el mundialet de clubs que guanya el Barça. El 1986, el Campionat del Món de Basquetbol es disputa a Espanya, amb partits a Barcelona. La Selecció Espanyola es classifica en cinquè lloc, darrera d'Estats Units, URSS, Iugoslàvia i Brasil. El 1990 es disputa al recent inaugurat Palau Sant Jordi de Barcelona l'Open McDonald's. Hi participen New York Knicks (NBA), Scavolini de Pesaro (Lega), Pop-84 d'Split (Iugoslàvia) i FC Barcelona (ACB). El campió és l'equip americà i el millor jugador Gerald Wilkins (NY Knicks). Però la competició més destacada a Catalunya es va viure durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Els bàsquet es disputà a Badalona amb el triomf de l'equip americà format per primer cop per jugadors de la NBA (un extraordinari conjunt que rebé l'apelatiu de dream team). Croàcia i Lituània completen el podi en l'apartat masculí. En el femení el campió és l'Equip Unificat. Amb motiu d'aquests jocs s'inaugurà el Pavelló Olímpic de Badalona.
Les competicions internacionals a Catalunya no s'aturen. Amb motiu del 75è aniversari de la Federació Catalana de Basquetbol li es atorgada, el 1997, l'organització del Campionat d'Europa de basquetbol, amb partits a Barcelona, Badalona i Girona. El pòdium final fou format per Iugoslàvia, Itàlia i Rússia. També es disputa al Palau Sant Jordi la final four de la Eurolliga de bàsquet amb triomf de la Kinder de Bologna italiana (1998); competició que es repetí el 2003, aquest cop amb triomf del FC Barcelona. Fou el tercer cop que la capital de Catalunya fou seu de la final de la màxima competició europea per a clubs. La primera datava del 1969 on en fou vencedor el CSKA de Moscou. Respecte al màxim tótol europeu, al aconseguit per Barça cal afegit el del Joventut de Badalona l'any 1994.
Durant aquests anys destaquen clubs com La Salle Barcelona (també anomenat La Salle Josepets), CB Grifeu de Llançà, el CB Aracena (de la ciutat de Ponts i que el 2004 canvià de ciutat per anar a Alcúdia) i el CB Cornellà (fundat el 1929). El 1997 neix el CE Lleida Basquetbol, a partir del CE Maristes. Pel que fa a jugadors, destaquem els alguns estrangers que han destacat als clubs catalans, elevant en gran manera el nivell basquetbolístic català: Andrew Brodie (Granollers), Bob Guyette, Jeff Ruland, Norman Carmichael, Audie Norris, Arturas Karnishovas, Aleksander Djordevic, Sarunas Jasikevicius i Dejan Bodiroga (Barcelona), Mike Phillips (Barcelona i Espanyol), Mike Davis (Barcelona i Granollers), Rolando Frazer (Manresa), Regginald Johnson, Corny Thompson, Andre Turner i Tanoka Beard (Badalona) o Dusko Ivanovic i Darryl Middleton (Girona). Entre els jugadors catalans més destacats cal esmentar Pau Gasol i Raül López, els únics que han jugat a la NBA.
[edita] Jugadors famosos
|
De 1920 a 1940
De 1940 a 1970
|
De 1970 a 2000
Des del 2000
|
[edita] Dirigents i promotors
|
De 1920 a 1940
|
De 1940 a 1970
De 1970 a 2000
|
* any escollit president de la Federació Catalana
** any escollit president de la Federació Espanyola
