Sard

De Viquipèdia

Sard 'Sardu'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Illa de Sardenya (Itàlia)
Regió:	Europa meridional
Parlants:	?
Rànquing:
Classificació genètica:	Indoeuropea Itàlica Romànica Sard
estatus oficial
Llengua oficial de:	Sardenya
Regulat per:	-
codis de la llengua
ISO 639-1	sc
ISO 639-2	srd
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	sdc, sro
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El sard (sardu en sard) és una llengua parlada a l'illa de Sardenya, és una llengua romànica occidental i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles.

El sard es parla a gairebé tota l'illa, excepte a l'Alguer (on es parla un dialecte català arcaic) i a les illes menors de San Pietro i part de Sant'Antioco (on es parla el dialecte ligur de Tabarcha). Es calcula que aproximadament el 80 % dels habitants de l’illa el comprenen perfectament, i que entre el 65 i el 70 % l’empra com a idioma habitual.

[edita] Dialectes

El sard pròpiament dit presenta dos grups:

Sard logudorès (al nord i centre de l'illa), que comprén també el subdialecte de Nuoro o nuorès, és la forma més arcaica (i més propera al llatí) i la que té més prestigi i vivacitat cultural.
Sard campidanès (a la regió del Campidano, a la part centre-meridional de l'illa); presenta fortes influències lèxiques i sintàctiques catalanes i toscanes, i és la variant majoritària a l'illa.

Per altra banda, aquests altres dos dialectes són sovint considerats dialectes sards tot i que tenen característiques gramaticals netament diferents:

El gal·lurès (gadduresu), parlat a la Gal·lura, a la part nord-occidental de l'illa, és de fet un dialecte cors, aparegut a partir dels corrents migratoris des de l'illa veïna des del segle XV.
El sassarès (sassaresu en sassarès, thatharese en sard, -- th per representar la consonant interdental sorda), parlat a Sàsser, a Porto Torres i voltants, té característiques a mig camí entre el gal·lurès i el sard logudorès, efecte de la migració corsa i de fortes influències dels dominadors pisans, genovesos i catalans.

La llengua sarda està reconeguda com la segona llengua oficial de l'illa des de 1997, després de l'italià.

[edita] Característiques

Algunes característiques notables del sard :

Comparteix amb el baleàric i el cors l'ús de l'article salat (derivat del llatí ipse). Els articles són su i sa.
Comparteix amb el català, el castellà, el portuguès i l'occità l'ús del subjuntiu per expressar l'imperatiu negatiu.
La V manté la seva pronúncia bilabial (bolere-voler).
Els grups kw i gw passen a bb i b (abba-aigua, limba-llengua).
LY pasa a zh i dz (fidzu-fill).
La L agrupada es rotatitza (prenu-ple).
Conserva els neutres en us (pettus-pit).
La l·l geminada llatina esdevé cacuminal dd (casteddu-castell).

Frase en sard que posa de manifest la proximitat al llatí clàssic :

Veni in domo mea (Vine a casa meva).

[edita] Vocabulari

Taula de comparació del les llengües neollatines:

Llatí	Francès	Italià	Castellà	Occità	Català	Portuguès	romanès	Sard	Cors
clavis	clef	chiave	llave	clau	clau	chave	cheie	crae/crai	chjave/chjavi
nox (acc.: noctem)	nuit	notte	noche	nuèit/nuèch	nit	noite	noapte	notte/notti	notte/notti
cantare	chanter	cantare	cantar	cantar	cantar	cantar	cânta	cantare/cantai	cantà
capra	chèvre	capra	cabra	cabra	cabra	cabra	capra	cabra/craba	capra
lingua	langue	lingua	lengua	lenga'	llengua	língua	limbă	limba/lingua	lingua
platea	place	piazza	plaza	plaça	plaça	praça	piaţă	pratha/pratza	piazza
pons	pont	ponte	puente	pònt	pont	ponte	pod'	ponte/ponti	ponte/ponti
ecclesia	église	chiesa	iglesia	glèisa	església	igreja	biserică	creia/cresia	ghjesgia
hospitalis	hôpital	ospedale	hospital	espital	hospital	hospital	spital	ispidale/spidali	spedale/uspidali
caseus lat.volg.formaticum	fromage	formaggio	queso	formatge	formatge	queijo	brânză	casu	casgiu

[edita] Bibliografia

Visentu Porru. Nou Dizionariu Universali Sardu-Italianu. Casteddu: 1832
Giovanni Spanu. Vocabolario Sardo-Italiano e Italiano-Sardo. Cagliari: 1851-1852.
Max Leopold Wagner Dizionario Etimologico Sardo (DES)
FARINA, Luigi. Vocabolario Nuorese-Italiano e Bocabolariu Sardu Nugoresu-Italianu
PITTAU, Massimo. Grammatica del sardo-nuorese. Bologna: Patron Editore, 1972.
Antonio Lepori. Vocabolario moderno sardo-italiano: 8400 vocaboli. Cagliari: 1980.
PIRA, Michelangelo. Sardegna tra due lingue. Cagliari: Edizioni Della Torre, 1984.
LEPORI, Antonio. Dizionario Italiano-Sardo-Campidanese. Cagliari: 1988.
PITTAU, Massimo. Grammatica della Lingua Sarda. Sassari: Delfino Editore, 1991.
BLASCO FERRER, Eduardo. Sa domo. Edizioni Condaghes.
COLOMO, Salvatore (a cura di). Vocabularieddu Sardu-Italianu / Italianu-Sardu.
MAMELI, Francesco. Il logudorese e il gallurese. Villanova Monteleone (SS): Soter, 1998.
PITTAU, Massimo. Dizionario della lingua sarda: fraseologico ed etimologico. Cagliari: Gasperini Editore, 2000/2003.
RUBATTU, Antonino. Dizionario universale della lingua di Sardegna, Sassari: EDES, 2003
RUBATTU, Antonino. Sardo, italiano, sassarese, gallurese, Sassari: EDES, 2003.
BOLOGNESI, Roberto. HEERINGA, Wilbert. Sardegna tra tante lingue: il contatto linguistico in Sardegna dal Medioevo a oggi. Cagliari: Condaghes, 2005