Nelson Rolihlahla Mandela

De Viquipèdia

Nelson Mandela l'any 1993

Nelson Rolihlahla Mandela ( Umtata, Sud-àfrica 1918 ) és un polític retirat sud-africà, el primer president del seu país escollit per sufragi universal. El 1993 fou premiat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb Frederik Willem de Klerk.

[edita] Biografia

Nascut el 18 de juliol de 1918 a la ciutat d'Umata, capital de la regió del Transkei. Fill del cap de la tribu Tembu, Mandela fou educat amb sentit de la responsibilitat i direcció. Tot i així, renuncià al seu dret hereditari de ser cap d'una tribu xosa, i va llicenciar-se en dret l'any 1942 i entrà a treballar en un despatx d'advocats.

[edita] Activitat política

El 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africà (ANC), un moviment de lluita contra l'opressió que patien els negres de Sud-àfrica. Mandela fou un dels líders de la Lliga de la Joventut del Congrés, que sería a el grup dominant dins de l'ANC, amb una ideología orientada al socialisme africà: nacionalista, antirracista i antiimperialista. El 1948 va obtenir el poder al país el Partit Nacional de Sud-àfrica, que institucionalizà la segregació racial creant el règim de l'apartheid. Inspirat en Mohandas Gandhi, l'ANC propugnà mètodes de lluita no violenta: la Lliga de la Juventut, presidida per Mandela entre 1951 i 1952, organiztzà campanyes de desobediència civil contra les lleis segregacionistes.

El 1952 Mandela va passar a presidir l'ANC de Transvaal, alhora que dirigia els voluntaris que desafiaven al règim, convertint-se així en un líder del moviment. La repressió va detenir 8.000 persones, incloent el propi Mandela, que va ser confinat a Johannesburg, on establí el primer bufet d'advocats negres del país. El 1955, en acabar les condemnes, va reaparèixer en públic, impulsant l'aprovació d'una Carta de la Llibertat, en la qual ponderava l'aspiració d'un Estat multirracial, igualitari i democràtic, una reforma agrària i una política de justícia social en el repartiment de la riquesa.

L'enduriment del règimen racista va culminar el 1956, amb la decisió del govern de crear set reserves o bantustans, territoris marginals suposadament independents, en els quals es confinaria la majoria negra. L'ANC va respondre amb manifestacions i boicots, que van conduïr a la detenció de la major part dels seus dirigents; Mandela va ser acusat d'alta traició, jutjat però alliberat per falta de proves el 1961. Tot i així, els resultats de les accions del CNA el van desil·lusionar i va organitzar un grup paramilitar per lluitar en contra de l'apartheid i l'opressió amb més força. El 1964 va ser detingut per sabotatge i condemnat a passar la resta de la seva vida en la presó. Durant el llarg juici va tenir lloc la matança de Shaperville, en la qual la policia va disparar contra una congregació desarmada que protestava contra les lleis racistes, matant a 69 manifestants. La matança va aconsellar al govern a declarar l'estat d'emergència, en virtut del qual va arrestar els líders de l'oposició negra, sent Mandela detingut alguns mesos sense judici. Aquests esdeveniments van acabar de convèncer els líders de l'ANC de l'impossiblitat de lluitar per mètodes no violents, que no debilitaven pas el règim i provocaven una repressió sagnant.

Internat a la presó de Robben Island Mandela continuà la seva lluita contra l'apartheid i l'opressió a tot el món, continuant ajudant a la seva gent i realitzant classes d'educació política als presos interns. El 1983, en plena reclosió, fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela, i el 1988 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.

[edita] Sortida de la presó

Mandela al costat del president nord-americà Bill Clinton l'any 1993

El 1990 el president del país Frederik Willem de Klerk va concedir la llibertat a Mandela. En sortir de la presó Mandela no cridà la venjança sinó a la reconciliació i la pau, treballant units per posar fi al govern racista del país i aconseguir la igualtat de la població sud-africana.

El 1992 fou recompensat, juntament amb Frederik Willem de Klerk, amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional pels seus esforços en la finalització del règim de l'apartheid i en favor dels drets humans.

El 1993 va acordar amb el Govern nacional de Sud-àfrica, encapçalat per Frederik Willem de Klerk, la formació d'un govern de transició i la celebració, l'any següent, d'eleccions presidencials. Per aquest motiu, aquell mateix any va ser guardonat, al costat de Frederik de Klerk, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pel fí pacífic del règim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democràtica Sud-àfrica.

El 1994 Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica en les primeres eleccions democràtiques i multirracials del país, càrrec que desenvolupà fins el 1999.