Parc Natural de l'Albufera de València
De Viquipèdia
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab البحيرة al-buhayra, "petit mar") està situat al Sud de l'Horta de València i al Nord de la Ribera Baixa. És la zona humida més important del País Valencià.
Aquest paratge de 21.039 hectàrees que va ser declarat parc natural pel govern valencià el 23 de juliol de 1986, es troba situat uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat de València. El parc natural comprèn el sistema format per l'albufera pròpiament, el seu entorn humit, i el cordó litoral (Devesa del Saler) adjacent a ambdós.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria produint-se la separació definitiva del mar en l'època romana. Llavors la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000 hectàrees) però amb el pas dels anys i a causa de l'interès a obtenir noves zones de cultiu (especialment d'arròs) ha anat disminuint de grandària fins a les 2.800 hectàrees actuals.
Per això existeixen tres ambients diferenciats:
- La restinga: és el barra sorrenca que separa el llac del mar
- La marjal: són terres que anteriorment formaven part del llac però que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs amb tot el sistema de reg
- El llac: extensió d'aigua dolça degut al fet que s'alimenta de les aportacions de les sèquies i de diversos ullals existents en el propi llac.
[edita] Clima
El parc presenta un clima mediterrani.
[edita] Flora
La vegetació a la marjal, dedicat al cultiu de l'arròs i en el llac és escassa, quedant limitada a les zones marginals.
No obstant això la franja sorrenca costanera és especialment rica en varietats vegetals. Destaca la presència d'espècies pioneres pròpies de dunes mòbils com la grama de duna o la campaneta de mar i de dunes fixes com l'aladern o el llentiscle.
En els salers existents entre les dunes podem trobar l'herba salada i la barrilla. En les zones amb substrat rocós es troba un típic bosc mediterrani format pel carrasquer, el timó, la argelaga el romaní i la sajolida.
Finalment a les zones humides podem trobar comunitats submergides, flotants i palustres com el canyet (Phragmites australis), l'Enea Thypha la mansega (Cladium mariscus) i la trencadalla.
[edita] Fauna
El llac té diverses espècies destacant el fartet i el samaruc, per ser dues espècies de peixos endèmiques de la Comunitat Valenciana i l'anguila, llisa i llobarro per la seua importància econòmica.
Encara que sense cap dubte aquest parc és conegut per l'extraordinària riquesa avícola que posseeix destacant l'ànec xibec amb fins a 10.000 exemplars, l'Ànec cullerot o el Bragat amb fins a 20.000 exemplars.
També són destacables les colònies de martinets (Ardeidae), podent ressenyar l'esplugabous o garseta Bubulcus ibis, el martinet ros (ardeola ralloides) o el bernat pescaire (Ardea Cinerea).
Finalment també és important l'escassa presència d'espècies com el Xatrac d’albufera (Sterna hirundo), el linx caracal, la sancana o camallonga Himantopus himantopus, la rosseta Marmaronetta angustirostris o la gavina capblanca (Larus genei).
[edita] Municipis compresos
- Albal
- Albalat de la Ribera
- Alfafar
- Algemesí
- Beniparrell
- Catarroja
- Cullera
- El Palmar
- Massanassa
- Pinedo
- Sedaví
- Silla
- Sollana
- Sueca
- València
[edita] Accessos
El principal mitjà d'accés al parc és l'autovia del Saler (CV-500) que partint de València travessa el parc de nord a sud. Estant el centre d'informació del parc al quilòmetre 13,5, a l'altura del Palmar.
