Patates fregides
De Viquipèdia
Les patates fregides és un plat fet amb patates que primer es tallen en rodanxes o en bastonets i després es fregeixen en oli. Després s'hi pot afegir sal, ketchup o altres condiments.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les patates fregides es van inventar probablement a França o Bèlgica durant el segle XVIII, però hi ha altres teories que en proposen un origen diferent.
[edita] Bèlgica
Els belgues argumenten que les patates fregides es van inventar al seu país, però no n'han aportat proves definitives. Les inventessin o no, les patates fregides aviat van esdevenir l'aperitiu nacional i una part essencial dels seus dos plats nacionals, fent que els belgues en siguin els més grans consumidors.
L'historiador belga Jo Gerard explica que l'any 1680 ja es fregien patates a la zona de la vall del Meuse entre Dinant i Lieja, a Bèlgica. Suposadament, els habitants pobres d'aquesta regió tenien el costum d'acompanyar els seus àpats amb petits peixos fregits, però quan el riu glaçava i no podien pescar, tallaven patates en bastonets i les fregien en oli per acompanyar els àpats.
[edita] Espanya
Alguns argumenten que el plat es va inventar a Espanya, el primer país europeu al qual va arribar la patata des de les colònies americanes, i creuen que les primeres patates fregides es devien cuinar probablement per acompanyar el peix a Galícia, d'on més tard es va escampar a la resta del país i més endavant a Bèlgica, que en aquells temps es trobava sota domini espanyol.
El professor Paul Ilegems, conservador del Friet Museum a Anvers, creu que Santa Teresa d'Àvila va ser la primera en fregir patates, fent referència a la tradició de fregir els aliments a la cuina mediterrània.
[edita] França
Molts estatunidencs atribueixen el plat a França - malgrat que els francesos el veuen com un plat belga - i ofereixen com a prova una nota escrita pel president dels Estats Units Thomas Jefferson: "Patates crues tallades en petites rodanxes, i després fregides". La recepta ve quasi segurament del seu chef francès, Julien Honoré. Emperò, en aquells anys, i fins la batalla de Waterloo el 1815, França també incloïa el que el 1830 va esdevenir Bèlgica.
És cert que Antoine-Augustin Parmentier va promoure el consum de patates a França, però no es referia únicament a les patates fregides. A França, les patates fregides reben el nom de pommes frites o simplement frites.
[edita] Regne Unit
Alguns diuen que les primeres patates fregides es van vendre a Dundee, Escòcia. Segons aquesta teoria, haurien estat inventades per un immigrant belga, Edward de Gernier, a la dècada del 1870.
[edita] Els Estats Units i la seva influència
Les patates fregides van esdevenir populars arreu del món gràcies a cadenes de fast-food com ara McDonald's o Burger King. Això va començar amb l'invenció de les patates fregides precongelades per la J.R. Simplot Company a principis dels anys 50. Abans del pacte entre McDonald's i Jack Simplot, les patates es pelaven i tallaven als restaurants mateixos, però el producte congelat va reduir el temps de preparació i va contribuir a l'expansió de la franquícia McDonalds. Una de les poques cadenes que encara prepara les patates al restaurant mateix és In-N-Out Burger.
[edita] =Com es fan
Alguns cuiners que preparen patates fregides les cuinen una única vegada en una quantitat generosa d'oli, preescalfat a una temperatura d'uns 190ºC, fins que estan daurades i lleugerament cruixent. En canvi, el mètode recomanat per la majoria de llibres de cuina, i el que utilitzen molts restaurants, especialment els que tenen una bona reputació quant a les patates fregides, les cuinen en dues etapes: primer a una temperatura d'uns 177ºC, fins que les patates estan gairebé cuites però encara no estan daurades; i després, un cop se les ha tret de l'oli i s'han refredat, es tornen a fregir a una temperatura més alta, d'uns 190ºC, fin]]s que queden daurades i cruixents, cosa que no sol durar més d'un minut. Un tercer mètode, atribuït al famós chef francès Joël Robuchon, consisteix en posar les patates tallades a la paella amb l'oli fred just per cobrir-les i després cuinar-les a una alta temperatura fins que quedin daurades, sense deixar de remenar-les.
