Roure pènol
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Roure pènol (Quercus robur)
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Quercus robur L. |
||||||||||||||
El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m. És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perque forma grans boscos de manera natural, als països catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és degut a que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.
El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.
Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pels o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pels).
Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes de 1 a 3 cm. Floreix cap al més de maig.
Els fruits són aglans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.
Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran[1], on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris)[2], si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. Manca a les Illes i al País Valencià.
[edita] Rouredes destacables
- El Pla de Baix i Batet (Garrotxa)
- L'arbre de Guernica és un roure.
[edita] Referències
- ↑ MASCLANS, F. Guia per a coneixer els arbres. Barcelona, 1958 (8a ed. 1988). Ed. Montblanc-Martín/CEC. ISBN 84-85135-41-5
- ↑ FOLCH, R. Vegetació dels Països Catalans. Barcelona, 1980 (1986, 2a ed.). Ketres. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X
