Roure
De Viquipèdia
Roure |
||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Fulles i glans de Roure pènol
|
||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
Vegeu Llista d'espècies de roure |
||||||||||||
El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus, nadiu de l'hemisferi nord, i ocasionalment també a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae), o fins i tot, d'altres famílies, com en el cas d'algunes espècies sud-americanes de Nothofagus (fam. Nothofagaceae).
En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani.
Alguns roures que es poden trobar a les nostres contrades són:
- Roure pènol (Quercus robur), el més notable dels roures europeus i l'espècie forestal dominant en el vessant atlàntic d'Europa. Anomenat carballo a Galícia.
- Roure de fulla gran (Quercus petraea), espècie d'ecologia semblant al roure pènol.
- Roure reboll (Quercus pyrenaica). Dels roures mediterranis, és el més estès a la Península Ibèrica, si bé als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i a Penyagolosa (Alt Maestrat).
- Roure martinenc (Quercus humilis, sinònim de Quercus pubescens)
- Roure de fulla petita (Quercus faginea). Té uns requeriments ecològics semblants als de la carrasca, ja que està adaptats a l'eixut molt millor que els altres roures. De fet, les seves fulles petites i endurides recorden les de les alzines, però en ser caducifolis suporten molt millor les baixes temperatures, pel que a Catalunya trobem les rouredes de roure de fulla petita al Prepirineu occidental, fent de transició entre els carrascars i les rouredes més humides (vegeu Mínimes i màximes absolutes).
- Roure cerrioide (Quercus cerrioides). Es considera un creuament entre el roure martinenc i el roure de fulla petita. Entre d'altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum), per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espècie va ser descoberta[1].
- Roure africà (Quercus canariensis)
Roure reboll a Prádena de la Sierra (Segovia) |
Roure martinenc a la Diagonal de Barcelona |
Roure de fulla petita a Torrecuadrada de los Valles (Guadalajara) |
|
Roure de fulla gran prop de Roßberg (Alemanya) |
Roure cerrioide a les Planes (Collserola) |
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ MASCLANS, F. Guia per a coneixer els arbres. Barcelona, 1958 (8a ed. 1988). Ed. Montblanc-Martín/CEC. ISBN 84-85135-41-5