Sefardita
De Viquipèdia
| Sefardites | |
|---|---|
| Població total | >1.700.000 |
| Territoris amb població significativa | Israel: 950.000[1] Estats Units: 150.000 [2] |
| Llengua |
|
| Religió | Judaisme |
| Grups ètnics relacionats | • Jueus • Ashkenazis |
Els sefardites (de l'hebreu ספרדים, "espanyols") són els descendents dels jueus que van viure a la Península Ibèrica fins al 1492, en què van ser expulsats. Sefarad és el nom que ells donaven a Espanya. Van conviure pacíficament amb els musulmans i cristians durant molt temps i la seva cultura va prosperar més que a cap altre lloc. Durant l'Edat Mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els líders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religiós, però sobre tot cultural, que es perllongà durant diversos segles més enllà de l'expulsió.
Expulsats el 1492 pels Reis Catòlics (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'Àfrica, al sud de França i, sobre tot, a l'antic Imperi Otomà, a on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.
És destacable el mantenimient de la seva llengua, coneguda com "espanyol sefardita", "judezmo", "haquitia", "judeoespanyol" o "ladino". El seu origen es troba en l'espanyol de finals del segle XV, però fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'Holocaust, que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaçament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'Israel estan treballant per recuperar l'ús d'aquesta llengua. Existeix tambe una Viquipèdia en Ladino.
