Ocell
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Un gavià
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
vegeu el text |
||||||||||
 |
Aquest article és un candidat per a la «contribució de la quinzena». |
Els ocells o aus (Aves) són una classe d'animals vertebrats, bípedes i de sang calenta, ovípars amb reproducció sexual. Solen estar recoberts de plomes, les seves extremitats superiors tenen la forma d'ales, i els seus ossos són buits per tal de reduir-ne el pes cosa que no en minva la resistència. Hi ha unes 9.000 espècies conegudes d'ocells.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Aquests animals sorgiren ara fa 150 milions d'anys (al Juràssic) d'un grup de petits dinosaures carnívors. Avui dia, tot i haver estat evolucionant durant 150 milions d'anys, científicament segueixen essent dinosaures, ja que no tenen cap gran característica que els separi d'aquests, ja que tant les plomes com l'habilitat de volar eren posseïdes per altres dinosaures. Són un grup germà del grup del típic Velociraptor (Dromaoesauridae).
Els ocells tenen una gran diversitat de mides, des del minúscul colibrí fins a l'estruç. Tot i que la majoria dels ocells poden volar, hi ha diverses espècies que han perdut aquesta capacitat, per exemple, els pingüins, l'estruç, el kiwi i el dodo (extingit). El primer ocell considerat així fou Archaeopterix. Era aproximadament de la mida d'un colom i no gaire bon volador. Els seus hàbits alimentaris són molt diversos: n'hi ha molts que s'alimenten d'insectes (insectívors), de llavors (granívors), de fruits, de petits rosegadors i d'altres mamífers no gaire grans, d'altres ocells (carnívors), peix i nèctar (nectarívors), etc . La majoria són d'hàbits diürns, però n'hi ha molts de nocturns, com els mussols, les òlibes, l'enganyapastors o el siboc. Alguns passen la major part de la seva vida en el mateix indret; d'altres viatgen distàncies extremadament llargues cada any com les orenetes.
Les característiques més típiques dels ocells (però no exclusives d'aquests) són
- La capacitat de volar utilitzant ales recobertes de plomes.
- Un bec sense dents.
- La posta d'ous amb una closca dura
- Un ritme metabòlic molt més alt que el dels mamífers, per poder proporcionar al seu organisme l'energia que necessiten; tot i que això ho paguen amb una curta duració de vida. La seva temperatura corporal arriba a 44 graus i només poden mantenir aquesta elevada temperatura gràcies al revestiment de plomes.
- Un esquelet lleuger, però resistent.
[edita] Les plomes
Les plomes són modificacions de les escates dels rèptils, igual que ho són les ungles i els pèls dels mamífers, i per això tenen una composició semblant, formada per proteïnes. La seva funció és cobrir el cos per aïllar-lo de l'exterior, dirigir-lo durant el vol, i, sobretot, augmentar la superfície de les ales i la cua fins a aconseguir la condició indispensable per poder volar sense esforç: igual que els estels, els ocells necessiten tenir una gran superfície i pesar molt poc.
Per complir amb èxit la seva funció, les plomes tenen un disseny especial, amb un canó central que les fa alhora resistents i flexibles, guarnit a banda i banda amb tot de filaments molt prims que són les barbes. Les barbes pesen molt poc i s'enganxen entre elles amb tot de ganxos diminuts fins a formar una superfície molt lleugera, però, en canvi, molt resistent.
[edita] Diferents tipus de plomes
- Penna: Són les plomes més grosses dels ocells i estan situades en les extremitats de les ales i a la punta de la cua. La seva funció principal és dirigir el vol.
- Plomissol: Que treballa com un aïllant tèrmic i que és molt més abundant en els pollets que necessiten mantenir al màxim l'escalfor que genera el seu cos.
- Cobertora: Recobreixen i protegeixen tot el cos.
[edita] Els sentits
[edita] L'oïda
Les aus senten a partir d'un petit orifici situat darrera de cada un dels ulls, recobert amb un pegat de plomes, que sovint, són de diferent color que les de la resta del cos.
Totes les aus es comuniquen entre sí de diferents maneres a través de veus diverses, i acostumen a reconèixer a la seva parella (ja que molts ocells, com ara el corb, fan una parella per tota la vida i si un dels dos membres mor, l'altre difícilment tornarà a trobar-ne) i a les seves cries més pel so que per la vista. És per això que tenen el sentit de l’oïda molt desenvolupat.
La majoria de les aus senten una escala de sons semblant a la que percep l’oïda humana.
Cada espècie té el seu cant, reclam o crit particular que utilitza per comunicar-se en situacions diverses.
[edita] La vista
És, juntament amb l'oïda, un dels sentits més desenvolupats dels ocells. Un ocell petit té una vista comparable amb la d'un humà, mentre que un de gran té una vista molt més aguda. Les aus nocturnes, a més, tenen uns ulls extraordinàriament sensibles a la llum.
[edita] L'olfacte
Els ocells tenen un olfacte molt reduït, principalment perquè la majoria de vegades no el necessiten, tot i que algunes espècies de voltors troben la carronya gràcies a aquest.
[edita] El gust
Sobretot en les aus granívores, el sentit del gust està poc desenvolupat. Així doncs, un ocell no l'utilitza per identificar l'aliment, sinó que ho fa amb els altres sentits.
[edita] Taxonomia del grup
A continuació es presenta la classificació tradicional de la classe Aves (anomenada de Clements). Actualment hi ha certa controvèrsia en la taxonomia del grup, ja que la recent ordenació de Sibley-Monroe o taxonomia de Sibley-Ahlquist, ha agrupat els diferents ordres d'ocells en grups considerablement diferents.
- Superordre Palaeognathae:
- Superordre Neognathae:
- Ordre Anseriformes, ànecs, oques i cignes
- Ordre Galliformes, faisans, galls dindi
- Ordre Gaviiformes, calàbries
- Ordre Podicipediformes, somorgollaires
- Ordre Procellariiformes, petrells i albatros
- Ordre Sphenisciformes, pingüins
- Ordre Pelecaniformes, pelicans i mascarells
- Ordre Ciconiiformes, cigonyes
- Ordre Phoenicopteriformes, flamencs
- Ordre Accipitriformes, àligues i esparvers
- Ordre Falconiformes, falcons
- Ordre Turniciformes, guatlles
- Ordre Gruiformes, grues
- Ordre Charadriiformes, corriols
- Ordre Pteroclidiformes, gangues
- Ordre Columbiformes, coloms
- Ordre Psittaciformes, lloros
- Ordre Cuculiformes, cucuts
- Ordre Strigiformes, mussols
- Ordre Caprimulgiformes, enganyapastors
- Ordre Apodiformes, falciots
- Ordre Trochiliformes, colibrís
- Ordre Coraciiformes, alcions
- Ordre Piciformes, picots
- Ordre Trogoniformes, trogons
- Ordre Coliiformes, colis
- Ordre Passeriformes, passerells, pardals, orenetes...
[edita] Enllaços externs
- Vídeos d'ocells a Internet Bird Collection
 |
Aquest article sobre fauna és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
