Torrevella

De Viquipèdia

Torrevella, antigament conegut com Torrevella de la Mata (en castellà i oficialment Torrevieja), és un municipi valencià del sud, de la zona costanera del Baix Segura. Les activitats principals són el turisme, l'extracció de sal i la pesca. El creixement de la ciutat als últims anys és el més fort de tot Espanya i ha motivat la urbanització de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 en 1991, 60.172 en 2001, 75.530 en 2004 i 92.034 en 2006, per la qual és la cinquena ciutat del País Valencià, i la tercera ciutat de la província, superant a Oriola, capçalera comarcal. En conseqüència, a hores d'ara s'hi veu immersa en un procés de creixement desorbitat, la qual cosa fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde Pedro Hernández Mateo.

Els nuclis de població són Torrevieja (topònim oficial) i La Mata. La parla és castellana. L'ajuntament està composat per 15 regidors del PP, 8 del PSOE, 1 d'EUPV i 1 del BNV. De les platges, en destaca la de la Mata. És molt important el certamen anual d'havaneres i polifònia que es fa en aquesta ciutat i que compta amb molts anys de tradició.

Tradicionalment, la principal riquesa torrevellera ha estat l'extracció i comerç de la sal provinent de les seues salines, antiga possessió reial, anteriors al segle XIII i les més importants d'Europa. Avui, però, el turisme i totes les seues necessitats (construcció, hostaleria, serveis...) són la base de l'economia local.

El terme municipal abasta 65,2 km2 i compta, com a accidents geogràfics més importants, amb les platges de La Mata, Los Locos, El Cura, El Acequión i Los Naufragos, i les llacunes d'aigua salada de La Mata i Torrevella.

Hi ha un dit molt popular valencià de les xiques de Torrevella que diu així: "Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al jolivert, perejil".

El plat típic per excel·lència és l'arròs amb pèsols i aladroc, amb el brau del qual preparen el caldero, variant autòctona de l'arròs a banda; altres dinars torrevellers són els guisats amb bacallà, bonítol. cavalla i altres peixos; calamar de potera, polp en sangochao i polp sec. També hem comentat l'afició local als fruits de la mar en salaó.

Un dels actes culturals amb més anomenada dels que s'hi celebren és el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia, que té com a marc Les Eres de la Sal.

[edita] Història

Fins el 1802 només existia una antiga torre de guaita, que li dóna topònim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administració de les salines de Torrevella es traslladà a eixe lloc i es va autoritzar la construcció de cases. Fins el 1820 en què es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la població resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruïda pel terratrèmol i reconstruïda posteriorment. La producció i el comerç de la sal han determinat i organitzat la vida en aquest lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII. La producció artesanal es limitava en el segle XIX a la fabricació amb lli, cànem i cotó per al consum popular. Tot i que el fondejador dificultava el carregament de sal, el port no es va acabar de construir fins el 1954. A mitjan segle XIX, l'extracció de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a través de bucs suecs i holandesos. El mercat nacional d'aquest producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valencià. La importància del mercat exterior d'aquest producte s'ha mantingut en el segle XX: una quarta part és consumida a l'estat espanyol i la resta és exportada. Torrevella era també en el segle XIX l'eixida marítima de les produccions agràries de l'horta d'Oriola.

[edita] Patrimoni

• Església de la Immaculada Concepció. Aixecada en 1789 i reconstruïda en 1844 aprofitant les pedres de la vella torre que donava nom al poble. D'estil neoclàssic, allotja diferents obres d'art.
• Església de Nostra Senyora del Rosari, de la Mata. Any 1772.
• Església del Sagrat Cor. Construïda en 1971 sobre una antiga ermita de 1921.
• Casino. Edifici modernista de 1896.
• Torre del Moro. O Cap Cerver, o Torre Cervera Torre guaita del segle XIV al voltant de la qual s'ha creat un parc d'esbarjo.
• Torre Vella. Pràcticament desapareguda, no romanen més que escasses restes dels seus fonaments.
• Plaça de l'Embarcador de la Sal. Complex d'origen romà on encara es poden observar els diferents elements necessaris per a la preparació i comerç del garum, salaó del peix, molt apreciat pels romans i pels actuals habitants d'aquestes terres. En la mateixa plaça es troba la Torre de la Mata, del segle XIV, restaurada en 1982.
• Pont. Sobre l'Acequión, de 1482.
• Antiga Estació de Ferrocarril. En desús i convertida en complex cultural.
• Molí de l'Aigua. Antic molí que ha estat aprofitat per crear al seu voltant un parc on es pot practicar el senderisme.
• Museu del Mar i de la Sal. En instal·lacions provisionals a l'espera de la seua definitiva ubicació en Les Eres de la Sal, conjunt històric monumental que data de 1777 i que fou utilitzat fins fa poques dècades com a embarcador i magatzem de la sal.
• Museu de Setmana Santa “Tomás de Valcàrcel".
• Museu Maestro Ricardo Lafuente. Dedicat al mestre Ricardo Lafuente Aguado director del cor i orquestra Salinas de Torrevieja i creador de nombroses havaneres.
• Submarí S61 Delfín. Buc de l'Armada reconvertit en museu flotant.

[edita] Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torrevella

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Ajuntament de Torrevella
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Portal de la Vega Baja.
• Portal del certamen d'havaneres