Comarques del Sud del País Valencià

De Viquipèdia

Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià

Regió de les comarques que es troben a la part sud del País Valencià. Comprèn les següents comarques:

Població: 1.332.011 habitants

Les comarques del sud és una zona que constituix la major part de l'actual província d'Alacant i que té unes característiques climàtiques, orogràfiques i hidrogràfiques en comú que fan que es puga parlar d'ella com un conjunt.

[edita] Clima

Les comarques del sud abarquen tota la zona àrida del País Valencià amb una pluviositat que no arriba als 500 mm. en cap lloc, degut a l'orografia muntanyenca que separa la regió de les comarques centrals. La major part del territori registra menys de 350 mm. a l'any (Benidorm 344 mm; Alacant 339 mm; Novelda 309 mm; Oriola 291 mm; Torrevella 243 mm.) i les pluges estàn concentrades als mesos d'abril, setembre i octubre, amb un grau molt elevat de torrencialitat el que fa que el paissatge siga àrid si exceptuem les zones de regadiu i la erosió siga molt forta.

Els récords de pluviositat en la zona, per contra, són espectaculars; Alacant ha recollit en dues ocasions més de 200 mm. en poques hores: 220 mm. el 19 d'octubre de 1982 i 270 mm. el 30 de setembre de 1997, Oriola va recollir 316 mm. el 4 de novembre de 1987.

Les temperatures son suaus a la costa, amb quasi absència d'hivern i estius molts calorosos (Alacant: 11,5º a gener i 25,5º a l'agost; Torrevella: 10,7º a gener i 26,4º a l'agost; Benidorm 12,4º a gener i 27,7º a l'agost). L'influència maritima es nota a les comarques interiors, sobre tot a les valls d'escasa altura que presenten, aixó si, una oscil·lació diaria més alta, però temperatures similars (Elx: 12,7º a gener i 26,9º a l'agost; Oriola: 10,5º a gener i 26,7º a l'agost; Novelda 10,7º a gener i 26,2º a l'agost). Tan sols a l'Alt Vinalopó les temperatures d'hivern son prou baixes degut a l'influència de la meseta al seu clima (Villena: 5,8º a gener i 22,6º a l'agost).

Els rècords de temperatures són també significatius. En l'onada de calor de 1978 Elx va arribar als 45º, en 1994 Oriola arribà als 46º i Alacant als 41,4º. En quant al fred les gelades son poc frequents a la costa però quant més a l'interior més probabilitat i a localitats com El Pinós o Villena s'ha baixat dels -10º.

[edita] Hidrografia

El principal i únic curs d'aigua és el riu Segura que passa per Oriola, Rojals i Guardamar del Segura i les seues aigües són aprofitades per a regar les hortes del Baix Segura, Baix Vinalopó i l'Alacantí, a més de l'abastiment humà d'aquestes comarques. És un riu al·lòcton, sobreexplotat i amb greus problemes de contaminació. Les seues aigües també nutreixen el fondó d'Elx-Crevillent. Altres curs d'aigua de la regió són el Vinalopó, que passa per Elda, Novelda i Elx; el riu Algar amb el seu afluent el Guadalest, el riu Amadorio que passa per la Vila Joiosa, el riu Montnegre i la Rambla de les Ovelles que desemboca a Alacant.

[edita] Història

La regió (excepte la Marina Baixa), que es trobava al sud de la línia Biar-Busot del tractat d'Almizra (1244), va ser reconquerida pel rei Alfons X el Savi de Castella i va passar a la Corona de Castella dins del Regne de Múrcia, encara que va ser repoblada per població majoritariament de Catalunya i Aragó. En 1304 es va incorporar al Regne de València després de la firma de la Sentència Arbitral de Torrelles i va constituir la Lloctinència d'Oriola fins el 1704. La Bailia d'Oriola va passar a la ciutat d'Alacant en 1647.

En 1822 es formava la província d'Alacant sense el Baix Segura que passava a Múrcia però amb gran part de l'Alcoià i la Marina Alta i l'incorporació de Villena i Saix. Aquesta divisió no duraria ni un any i la següent seria la de 1833 que deixaria de banda Villena i Saix però incorporaria sota la província d'Alacant la major part de l'antiga Lloctinència de Xàtiva. En 1851 es faria la definitiva divisió provincial amb les comarques del sud i l'Alcoià i la Marina Alta dins de la provincia alacantina.

A la guerra civil la zona va quedar al costat de la República encara que a ciutats com Oriola va triunfar el bàndol feixista i van intentar tomar Alacant. Per tant les ciutats van sofrir els bombardeigs de l'aviació italiana que eixia de Mallorca. Sols a la ciutat d'Alacant van morir 481 persones i 705 edificis quedaven danyats després de 71 atacs. La repressió va ser molt forta, però després va vindre el creixement econòmic a finals del 50 i la immigració masiva. A les primeres eleccions democràtiques va triunfar el PSPV-PSOE que va continuar guanyant fins a 1993. Des d'aleshores la regió s'ha convertit en una cantera de vots d'ideologia dretana, sobre tot al Baix Segura i l'Alacantí.