Triti
De Viquipèdia
| Hidrogen-3 | |
|---|---|
 Taula completa
|
|
| General | |
| Nom, símbol | triti, 3H |
| Neutrons | 2 |
| Protons | 1 |
| Dades del núclid | |
| Abundància natural | traça |
| Període de semidesintegració | 12.32 anys |
| Productes de desintegració | heli-3 |
| Massa isotòpica | 3.0160492 u |
| Spin | 1/2+ |
| Excess energy | 14949.794 ± 0.001 keV |
| Binding energy | 8481.821 ± 0.004 keV |
| Mode de desintegració | Energia de desintegració |
| Emissió beta | 0.018590 MeV |
El triti, T o 3H es un dels isòtops de l'hidrogen. A diferencia de la resta d'elements químics, els isòtops de l'hidrogen s'anomenen d'una manera específica: així es parla de proti (H), fent referència a l'isòtop més comú, compost per un sol protó; de deuteri (D), isòtop que conté un protó, i un neutró; o de triti, que té un protó i dos neutrons.
Així doncs, com que cada protó pesa aproximadament una uma (Unitat de massa atòmica), el triti té una massa d'unes tres uma.
[edita] Origen
El triti es forma de manera natural, per l'efecte dels raigs còsmics sobre l'atmosfera. La reacció més important d'aquest procés natural, es dona quan un neutró ràpid interacciona amb el nitrogen atmosfèric:
Degut a que el triti té un període de semidesintegració relativament curt, el triti produit a l'atmosfera no s'acumula durant períodes geològics i la seva abundància natural és negligible. També es sintetitza de manera industrial, en reactors nuclears per activació neutrònica del liti-6.
També es genera triti en reactors moderats per aigua pesada, quan el deuteri captura un neutró, però és un procés minoritari que només és útil industrialment en reactors amb un gran flux de neutrons. El triti també es pot produir per captura neutrònica del bor-10.
[edita] Aplicacions
- El triti, produït en reactors nuclears, s'utilitza per a construir bombes d'hidrogen. També és sovint usat com a marcador químic en laboratoris, i com a font de radiació en pintures lluminoses.
- Els electrons emesos per petites quantitats de Triti, provoquen que el fòsfor brilli en la foscor. Això permet la construcció de dispositius auto il·luminats (trasers) utilitzats en rellotges i senyals d'emergència. En alguns països, s'usa per a fabricar clauers que brillen en la foscor. També s'utilitza en l'industria armamentística, per a millorar la visibilitat en visors per a rifles, on abans s'utilitzava el radi, actualment prohibit, per a provocar càncer d'òs.
La timidina amb triti, s'usa en assaigs de proliferació cel·lular. Aquest nucleòsid s'incorpora en l'ADN de les cèl·lules a mesura que es replica durant la divisió cel·lular. L'èxit de la proliferació cel·lular, es pot determinar per la radioactivitat de la mostra.
[edita] Història
El triti, va ser predit a finals de la dècada del 1920 per Walter Russell, usant la seva taula periòdica "espiral". El 1934, Ernest Rutherford, treballant amb Mark Oliphant i Paul Harteck foren els primers a obtenir-lo a partir del deuteri, tot i que foren incapaços d'aïllar-lo. El primer a aïllar-lo fou Luis Alvarez, qui deduí també que el triti havia de ser radioactiu. W.F. Libby descobrí que el triti es podia usar per a la datació isotòpica de l'aigua, i per extensió de mostres geològiques i de vins.
