Taula periòdica
From Wikipedia
 |
Cheest artícul al è scrivüü in koiné uçidentala, urtugrafía ünificada. |
La taula periòdica dii elemeent l'è un taula cunt indicaa tütt i elemeent chímich, urdinaa per nümer atòmich cresceent. In de la taula sa pödenn catà föra difereent grupp de elemeent, caraterizaa dal vècch prupietà chímich e físich símel. Chii grupp chí a inn individüaa da i culònn (grupp) e i riich (períut). In generaal, i elemeent a pödenn vèss spartii in metàj (part de suta, a manzina), i minga metàj (part de suravía a drita), e in mèzz i mèzz-metàj.
A inn difereent i gas nòbil, ch'inn metüü a l'estrema dríta de la taula.
Püssee particulaar ammò a inn i elemeent trans-ürànich, ch'inn tütt artificiaj e inn staa descuvèert in dii ültimm ann.
La prima taula periòdica mudèrna l'è stada metüda in pè dal Mendelejev.
Chí de suta a gh'è una taula periòdica mudèrna, cunt i elemeent chímich cugnussüü.
| Grupp | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | ||
| Períut | ||||||||||||||||||||
| 1 | 1 H |
2 He |
||||||||||||||||||
| 2 | 3 Li |
4 Be |
5 B |
6 C |
7 N |
8 O |
9 F |
10 Ne |
||||||||||||
| 3 | 11 Na |
12 Mg |
13 Al |
14 Si |
15 P |
16 S |
17 Cl |
18 Ar |
||||||||||||
| 4 | 19 K |
20 Ca |
21 Sc |
22 Ti |
23 V |
24 Cr |
25 Mn |
26 Fe |
27 Co |
28 Ni |
29 Cu |
30 Zn |
31 Ga |
32 Ge |
33 As |
34 Se |
35 Br |
36 Kr |
||
| 5 | 37 Rb |
38 Sr |
39 Y |
40 Zr |
41 Nb |
42 Mo |
43 Tc |
44 Ru |
45 Rh |
46 Pd |
47 Ag |
48 Cd |
49 In |
50 Sn |
51 Sb |
52 Te |
53 I |
54 Xe |
||
| 6 | 55 Cs |
56 Ba |
* |
71 Lu |
72 Hf |
73 Ta |
74 W |
75 Re |
76 Os |
77 Ir |
78 Pt |
79 Au |
80 Hg |
81 Tl |
82 Pb |
83 Bi |
84 Po |
85 At |
86 Rn |
|
| 7 | 87 Fr |
88 Ra |
* * |
103 Lr |
104 Rf |
105 Db |
106 Sg |
107 Bh |
108 Hs |
109 Mt |
110 Ds |
111 Rg |
112 Uub |
113 Uut |
114 Uuq |
115 Uup |
116 Uuh |
117 Uus |
118 Uuo |
|
| * Lantàniit | 57 La |
58 Ce |
59 Pr |
60 Nd |
61 Pm |
62 Sm |
63 Eu |
64 Gd |
65 Tb |
66 Dy |
67 Ho |
68 Er |
69 Tm |
70 Yb |
||||||
| ** Atíniit | 89 Ac |
90 Th |
91 Pa |
92 U |
93 Np |
94 Pu |
95 Am |
96 Cm |
97 Bk |
98 Cf |
99 Es |
100 Fm |
101 Md |
102 No |
||||||
| Metàj alcalítt | Metàj alcalítt-teruus | Lantàniit | Atíniit | Metàj de transizziun |
| Metàj del blòch p | Mèzz-metàj | Minga metàj | Alògen | Gas nòbil |
Cudifica dii culur duperaa per i nümer atòmich:
- I elemeent cunt ul nümer atòmich scrivüü in blö a inn líquit a temperadüra e pressiun standard (TPS);
- Quii scrivüü in véert a inn gasuus a TPS;
- Quii scrivüü in negher a inn sòlit a TPS;
- Quii marcaa in russ a inn sintétich (tüti sòlit a TPS);
- Quii marcaa in gris ann munan de vèss staa descuvèert.
[redatá] Prupietà
- Racc atòmich: in d'un àtum, l'è la distanza tra ul nücli e i eletrúni püssee de föra; in d'un grupp, la crèss al crèss del nümer atòmich Z.
- Vulüüm atòmich: ul spazzi ucüpaa da un àtum; in d'un grupp, al crèss insèma al nümer Z. In d'un períut, inveci, al crèss del nümer atòmich Z al sa sbàssa.
- Energía (putenziaal) de iunizazziun: energía ca ga vöör dàch a un àtum al staat gasuus per scarpàch via un eletrún; deent in d'un grupp, la diminüíss al crèss del nümer Z, inveci in d'un períut la crèss al crèss del nümer Z.
- Afinità eletrònica: energía ca la ciapa un àtum (in del staat gasuus) quant al ciapa un eletrún da un quaj ólter àtum e al passa a vèss un aniún; i gas nòbil, per la sò caraterística de vèss stàbil, ga n'ann minga. In d'un grupp, cunt ul crèss del nümer atòmich la sa sbàssa; ul cuntrari sa sa vàrdenn i períut.
- Eletru-negatività: tendénza a rüba i eletrúni a i olter àtumi; in d'un grupp la sa sbàssa al crèss de Z, al süceet ul cuntràri per i períut.
A vardà i caraterístich minzunaa chí de suravía, sa pöö mètt in evidénza dü caràter difereent dii àtum: metàlich e minga metàlich:
- Metàll: bàssa energía de iunizazziun, bàssa afinità eletrònica e bàssa eletru-negatività.
- Minga-metàll: vólta energía de iunizazziun, vólta afinità eletrònica e vólta eletru-negatività.
