Cookie Policy Terms and Conditions Alcalatén - Biquipedia, a enziclopedia libre

Alcalatén

De Biquipedia

L'Alcalatén
{{{escudo}}}
País País Balenziano
Comunidat autonoma {{{ccaa}}}
Probinzia Castellón
Capital Llucena
Mayor poblazión {{{mayor_poblazión}}}
Monezipios 9
Superfizie 648,7 km²
Poblazión
Densidat
16138 ab.  (2005)
24,87 ab./km²
Pachina web {{{web}}}

L'Alcalatén ye una redolada balenziana d'o interior e montañosa, con capital en Llucena. Muga á lo norueste con Aragón, á lo noreste con l'Alto Mayestrazgo, á l'este y sureste con a Plana Alta, á lo sur con a Plana Baxa, y á l'ueste y surueste con l'Alto Millars.

[editar] Cheografía

A redolada s'articula arredol d'o Peñagolosa, ye una zona con muitos desnibels, alternando tierras planas y mons. Esto ye por asoziazions de fallas que creban o terreno y fan que os bloques funditos sigan los que bi ha direzión ta o mediterranio.

Os ríos más importans son o río Llucena y o río Montlleó, que abocan lurs auguas ta a rambla de la Vídua.

En bechetazión predominan as pinetas, con zonas de paramera con sabina.

En as planas que bi ha entre as sierras bi ha agricultura mediterrania de secán: zerials, garroferas y oliberas.

Ye una redolada istorica y sentita por a chen d'o lugar como bella cosa natural (L'Alcalatén terra de bona gent). Se remonta á la antiga Tinença de l'Alcalatén, un siñorío conzedito por Chaime I d'Aragón á los Ximenez d'Urreya. En a delimitazión de redoladas de 1934 de Emili Beut rezibe o nome de Tinença d'Alcalatén, en a cuala no i yeran ni Atzeneta del Maestrat, ni Benafigos ni Vistabella de Maestrat, que cayeban en a redolada Alto Mayestrazgo car eban estato de l'antigo Mayestrazgo de Montesa.

[editar] Istoria

En o periodo de dominio musulmán en esta zona i eba berbers como en atras zonas d'o lebant enta l'interior, berbers que s'arabizoron. O nome d'a redolada sennifica en arabe Os dos castiellos.

Cuan os exerzitos d'a Corona d'Aragón conquerioron a zona (1233) expulsoron as poblazions musulmanas y trayoron catalans e aragoneses. Chaime zedió a Tenenzia de l'Alcalatén a Ximeno d'Urreya o 24 de chulio de 1233. O siñorío lo tenioron dica 1798, cuan a muerte sin deszendendenzia d'o zaguer Ximenez d'Urreya, don Pietro Pablo Abarca de Boleya Ximenez d'Urreya, dezeno conte d'Aranda y famoso menistro ilustrato de Carlos III. Dende 1798 dica l'abolizión d'o feudalismo en 1833 L'Alcalatén pertenexió á lo ducato d'Ixar. Güei o siñorío de l'Alcalatén ye un tetulo onorifico d'a casa d'Alba.

Vistabella, Atzeneta e Benafigos en 1235 pasoron con a concordia de Montalbán entre Chaime I y Blasco d'Alagón á estar propiedat de Blasco chunto con as tierras d'o castiello de Cuella (Cuella, Molinell, Torre en Besora y Vilar de Canes). En 1303 o suyo nieto Guillén d'Anglesola benderá iste siñorío á os templers. Con a disoluzión d'ista orden pasará á l'orden de Santa María de Montesa, on será a bailía o setena de Cuella dica l'abolizión d'o feudalismo.

[editar] Charrar

Se i charra catalán oczidental balenzián con carauters d'o catalán nordozidental. A repoblazión y siñorío aragoneses se manifiestan en bels toponimos menors como Campiello y Torre de Foyos.

Ye curioso que bi ha tres coinzidenzias con a Bal de Xalón e Ribera Alta d'Ebro, tamién zonas d'influyenzia d'os Ximenez d'Urreya: Figueruelas en a Ribera Alta de l'Ebro e Figueruelas en l'Alcalatén, Luzena de Xalón en a Bal de Xalón e Luzena en l'Alcalatén, Chodes en a Bal de Xalón y Chodos en l'Alcalatén. Tamién bi ha una interpretazión popular probablement fantasiosa que relaziona Les Useres con Masos dels Urrees.


Monezipios d'a redolada L'Alcalatén
L'Alcora | Adzaneta | Benafigos | Costur | Figueruelas | Luzena | Las Useras | Bistabella | Chodos


 
Redoladas d'o País Balenzián
Bandera d'o País Balenzián
Alicantín | Alcoyán | Alcalatén | Alto Mayestrazgo | Alto Millars | Alto Palanzia | Alto Binalopón | Balenzia | Bal d'Albaida | Bal d'Ayora | Baxo Mayestrazgo | Baxo Binalopón | Bega Baxa de a Segura | Binalopón Meyo | Campo de Murbiedro | Campo de Turia | Canal de Nabarrés | Condato | Costera | Güerta Norte | Güerta Ueste | Güerta Sur | Fueya de Buñol | Marina Alta | Marina Baxa | Plana Alta | Plana Baxa | Los Puertos de Moriella | Ribera Alta | Ribera Baxa | Rincón d'Ademuz | Safor | Los Serrans
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu