Albert Abraham Michelson
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1907) |
Albert Abraham Michelson ( Strzelno, Alemanya 1852 - Pasadena, Estats Units 1931 ) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nasqué el 19 de desembre de 1852 a la ciutat de Strzelno, en aquells moments Prússia, i que actualment forma part de Polònia, fill de Samuel Michelson i Rozalia Przylubski.
Va abandonar la seva terra natal, juntment amb els seus pares, l'any 1855 establint-se a Nova York, i més endavant a Virginia City, Nevada i San Francisco, on la seva família va prosperar en els negocis. Als 17 anys va entrar en l'Acadèmia Naval dels Estats Units a Annapolis, Maryland, on començà a interesar-se per la ciència. Va obtenir el grau d'oficial el 1873 i va prestar serveis com instructor científic de l'Acadèmia entre 1875 i 1879.
Interessat en la velocitat de la llum, després d'ampliar estudis a Europa durant dos anys va abandonar l'armada el 1881 i el 1883 va acceptar una plaça de professor de física a la Case School of Applied Science de Cleveland, on va projectar un interferòmetre millorat.
El 1892 Michelson, després del seu pas com professor de Física per la Clark University de Worcester, Massachusetts, fou nomenat el 1889 Cap del Departament de Física de la nova Universitat de Chicago, càrrec en el qual va romandre fins que es va jubilar l'any 1929. Entre 1923 i 1927 va ser president de l'Acadèmia Nacional de Ciències.
El 1907 es va convertir en el primer nord-americà que va obtenir el Premi Nobel de Física pel seus treballs al voltant de la velocitat de la llum.
Va morir el 9 de maig de 1931 a la ciutat californiana de Pasadena.
[edita] Interferometria
El 1887 va col·laborar amb el seu col·lega Edward Morley en l'experiment Michelson-Morley. El seu experiment sobre el moviment relatiu esperat entre la Terra i l'èter, l'hipotètic mitjà en el qual se suposava que viatjava la llum, va dur a resultats nuls. És pràcticament segur que Albert Einstein fou coneixedor del treball, la qual cosa el va ajudar molt a acceptar la teoria de la relativitat.
Michelson va crear també un interferòmetre per a amidar amb gran precisió la longitud del metre basant-se en les longituds d'ona d'una de les línies espectrals d'un gas establint així un patró de mesura universal.
[edita] La velocitat de la llum
[edita] Primers mesuraments
El 1877, quan encara era oficial de la Marina dels Estats Units, Michelson va començar a estudiar una millora del mètode per a amidar la velocitat de la llum basat en miralls rotatius, sistema que havia inventat Léon Foucault, utilitzant instruments òptics millors i de major grandària. Va portar a terme alguns mesuraments preliminars amb equips improvisats en gran mesura el 1878, període en el qual els seus treballs van cridar l'atenció de Simon Newcomb, director del Nautical Almanac Office. Michelson va publicar els seus resultats de 299.910±50 km/s l'any 1879 abans d'unir-se a l'equip de Newcomb, a Washington D.C., iniciant-se des d'aquell moment una llarga col·laboració professional.
Simon Newcomb, una vegada va obtenir finançament per al seu projecte, va arribar al valor de 299.860±30 km/s, pràcticament en el límit de l'interval proposat per Michelson, el qual va seguir treballant i afinant el seu mètode, publicant l'any 1883 un mesurament de 299.853±60 km/s.
[edita] El Mont Wilson, 1926
El 1906, I. B. Rosa i N. I. Dorsey del National Bureau of Standards van utilitzar un nou mètode elèctric i van obtenir un valor de la velocitat de la llum de 299.781±10 km/s. A pesar que, com es va demostrar més endavant, aquest resultat estava fortament condicionat per la inseguretat en les característiques dels materials elèctrics de l'època aquest mesurament va iniciar una tendència al mesurament de valors a la baixa.
A partir de 1920 Michelson va començar a planificar un mesurament definitiu des de l'Observatori del Mont Wilson, usant una línia de mesura fins a la Lookout Mountain, un cim rellevant a unes 22 milles de distància.
El 1922, el Coast and Geodetic Survey va iniciar dos anys de laboriosos mesuraments de la línia de terra usant cintes d'acer invar, material recentment descobert. Amb la longitud de la línia de terra determinada el 1924 els mesuraments es van portar a terme els dos anys següents, obtenint el valor publicat de 299.796±4 km/s. Aquest famós mesurament es va veure perjudicat per diversos problemes, un dels més importants va ser la foscor produïda pel fum dels incendis forestals, que va ocasionar que la imatge del mirall quedés desenfocada. També és probable que la tasca del Geodetic Survey, amb un error que s'estima en menys d'una milionèsima, quedés compromès per una descolocació dels punts de referència a causa del terratrèmol de Santa Bárbara, Califòrnia, produït el 29 de juny de 1925 (amb una magnitud de 6'3 en la escala de Richter).
[edita] Michelson, Pease & Pearson, 1932
El període que va seguir a 1927 va produir nous mesuraments de la velocitat de la llum mitjançant nous dispositius electro-òptics, tots substancialment inferiors al valor de Michelson de 1926.
Michelson es va dedicar a realitzar més mesuraments, però aquesta vegada en un tub de buit per a evitar la dificultat d'interpretar imatges influenciades pels efectes atmosfèrics. L'any 1930 va iniciar una col·laboració amb Francis G. Pease i Fred Pearson per a portar a terme un mesurament en un tub de 1,6 km a Pasadena. Michelson va morir quan només s'havien realitzat 36 de les 233 sèries de mesuraments, ja que després l'experiment es va veure obstaculitzat per la inestabilitat geològica i per problemes de condensació, arribant-se posteriorment al valor de 299.774±11 km/s, coherent amb els valors electro-òptics prevalents i publicat pòstumament en 1935.
