Antimoni

De Viquipèdia

Estany - Antimoni - Tel·luri As Sb Bi       Taula completa
General
Nom, símbol, nombre	Antimoni, Sb, 51
Sèrie química	Metal·loides
Grup, període, bloc	15, 5 , p
Densitat, duresa Mohs	6697 kg/m3, 3
Aparença	gris platejat
Propietats atòmiques
Pes atòmic	121,760 uma
Radi mitjà†	145 pm
Radi atòmic calculat	133 pm
Radi covalent	138 pm
Radi de Van der Waals	sense dades
Configuració electrònica	[Kr]4d10 5s2 5p3
Estats d'oxidació (òxid)	±3, 5 (acidesa mitja)
Estructura cristal·lina	Romboèdric
Propietats físiques
Estat de la matèria	Sòlid
Punt de fusió	903,78 K
Punt d'ebullició	1860 K
Entalpia de vaporització	77,14 kJ/mol
Entalpia de fusió	19,87 kJ/mol
Pressió de vapor	2,49 x 10-9 Pa a 6304 K
Velocitat del so	Sense dades
Informació diversa
Electronegativitat	2,05 (Pauling)
Calor específica	210 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica	2,88 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica	24,3 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització	834 kJ/mol
2on potencial d'ionització	1594,9 kJ/mol
3er potencial d'ionització	2440 kJ/mol
4t potencial d'ionització	4260 kJ/mol
5è potencial d'ionització	5400 kJ/mol
6è potencial d'ionització	10400 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN Període de semidesintegració CD ED MeV PD 121Sb 57,36% Sb és estable amb 70 neutrons 123Sb 42,64% Sb és estable amb 72 neutrons 125Sb Sintètic 2,7582 a β- 0,767 125Te
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari.

L'antimoni és un element químic de nombre atòmic 51 situat en el grup 15 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Sb.

Este element semimetàlic té quatre formes alotròpiques. La seva forma estable és un metall blanc blavós. L'antimoni negre i el groc són formes no metàl·liques inestables. Principalment s'empra en aliatges metàl·lics i alguns dels seus compostos per a donar resistència contra el foc, en pintures, ceràmiques, esmalts, vulcanització del cautxú i focs d'artifici.

Taula de continguts 1 Característiques principals 2 Aplicacions 3 Història 4 Abundància i obtenció 5 Compostos 6 Precaucions 7 Enllaços externs

[edita] Característiques principals

L'antimoni en la seva forma elemental és un sòlid cristal·lí, fusible, trencadís, blanc platejat que presenta una conductivitat elèctrica i tèrmica baixa i s'evapora a baixes temperatures. Aquest element semimetàl·lic s'assembla als metalls en el seu aspecte i propietats físiques, però no es comporta químicament com un metall. També pot ser atacat per àcids oxidants i halogens.

Les estimacions sobre l'abundància d'antimoni en l'escorça terrestre van des de 0,2 a 0,5 ppm. L'antimoni és calcòfil, trobant-se present junatment amb sofre i altres metalls com el plom, el coure i la plata.

[edita] Aplicacions

L'antimoni té una creixent importància en la indústria de semiconductors en la producció de díodes, detectors infraroigs i dispositius d'efecte Hall.

Usat com aliant, este semimetall incrementa molt la duresa i força mecànica del plom. També s'empra en distints aliatges com peltre, metall antifricció (aliat amb estany), metall anglès (format per zinc i antimoni), etc.

Algunes aplicacions més específiques:

• bateries i acumuladors
• tipus d'impremta
• recobriment de cables
• coixinets i rodaments

Compostos d'antimoni en forma d'òxids, sulfurs, antimoniats i halogenurs d'antimoni s'empren en la fabricació de materials resistents al foc, esmalts, vidres, pintures i ceràmiques. El triòxid d'antimoni és el més important i s'usa principalment com retardant de flama. Aquestes aplicacions com retardants de flama comprenen distints mercats com a roba, joguets, o cobertes de seients.

[edita] Història

L'antimoni era conegut pels xinesos i babilonis cap al 3000 a. de C. El sulfur d'antimoni va ser emprat com a cosmètic i amb objectius medicinals.

La relació entre el nom actual de l'antimoni i el seu símbol és complexa; el nom copte de la pols cosmètica de sulfur d'antimoni va ser pres pel grec, i d'aquest va passar al llatí, resultant el nom stibium. El químic Jöns Jacob Berzelius va usar una abreviatura d'aquest nom en els seus escrits i es va convertir en el símbol comunment emprat Sb.

L'antimoni és àmpliament tractat per l'alquímia. Hi ha escrits sobre aquest element de Georg Bauer (Georgios Agrícola), i Basilio Valentín és l'autor d'El carro triomfal de l'antimoni, un tractat sobre l'element.

[edita] Abundància i obtenció

L'antimoni es troba en la naturalesa en nombrosos minerals, encara que és un element poc abundant. Encara que és possible trobar-lo lliure, normalment està en forma de sulfurs; la principal mena d'antimoni és l'antimonita (també anomenada estibinita), Sb₂S₃.

Per mitjà de la torrada del sulfur d'antimoni s'obté òxid d'antimoni (III), Sb₂O₃, que es pot reduir amb coc per a l'obtenció d'antimoni.

2Sb₂O₃ + 3C --> 4Sb + 3CO₂

També es pot obtindre per reducció directa del sulfur, per exemple amb ferralla de ferro:

Sb₂S₃ + 3Fe --> 2Sb + 3fes

Altres minerals t'antimoni són la quermesita (Sb₂S₂O₂), l'Allemontita (AsSb), etc...

[edita] Compostos

Els seus estats d'oxidació més comuns són el 3 i el 5.

Es coneixen tots els seus trihalogenurs, SbX₃, i el pentafluorur i pentaclorur, SbX₅. El trifluorur s'empra com fluorant. El pentafluorur junt amb HSO₃F forma un sistema SbF₅-FSO₃H amb propietats de superàcid. Amb aquests halogenurs es poden preparar distints complexos. Es coneix l'hidrur SbH₃ (estibina), però és poc estable i es descompon amb molta facilitat.

Es coneix el triòxid d'antimoni, Sb₂O₃ i el pentòxid, Sb₂O₅.

[edita] Precaucions

L'antimoni i molts dels seus compostos són tòxics.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antimoni

• Los Alamos National Laboratory - Antimoni (anglès)
• webelements.com - Antimoni (anglès)
• environmentalchemistry.com - Antimoni (anglès)
• Etimologia i multidiccionari - Antimoni (anglès)