Antimoni
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||
General | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom, símbol, nombre | Antimoni, Sb, 51 | ||||||||||||||||||||||||
Sèrie química | Metal·loides | ||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 15, 5 , p | ||||||||||||||||||||||||
Densitat, duresa Mohs | 6697 kg/m3, 3 | ||||||||||||||||||||||||
Aparença | gris platejat |
||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic | 121,760 uma | ||||||||||||||||||||||||
Radi mitjà† | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic calculat | 133 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 138 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | sense dades | ||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Kr]4d10 5s2 5p3 | ||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació (òxid) | ±3, 5 (acidesa mitja) | ||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Romboèdric | ||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||
Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 903,78 K | ||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 1860 K | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 77,14 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 19,87 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | 2,49 x 10-9 Pa a 6304 K | ||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||
Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2,05 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
Calor específica | 210 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat elèctrica | 2,88 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 24,3 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||
1er Potencial d'ionització | 834 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
2on potencial d'ionització | 1594,9 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
3er potencial d'ionització | 2440 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
4t potencial d'ionització | 4260 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
5è potencial d'ionització | 5400 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
6è potencial d'ionització | 10400 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
L'antimoni és un element químic de nombre atòmic 51 situat en el grup 15 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Sb.
Este element semimetàlic té quatre formes alotròpiques. La seva forma estable és un metall blanc blavós. L'antimoni negre i el groc són formes no metàl·liques inestables. Principalment s'empra en aliatges metàl·lics i alguns dels seus compostos per a donar resistència contra el foc, en pintures, ceràmiques, esmalts, vulcanització del cautxú i focs d'artifici.
Taula de continguts |
[edita] Característiques principals
L'antimoni en la seva forma elemental és un sòlid cristal·lí, fusible, trencadís, blanc platejat que presenta una conductivitat elèctrica i tèrmica baixa i s'evapora a baixes temperatures. Aquest element semimetàl·lic s'assembla als metalls en el seu aspecte i propietats físiques, però no es comporta químicament com un metall. També pot ser atacat per àcids oxidants i halogens.
Les estimacions sobre l'abundància d'antimoni en l'escorça terrestre van des de 0,2 a 0,5 ppm. L'antimoni és calcòfil, trobant-se present junatment amb sofre i altres metalls com el plom, el coure i la plata.
[edita] Aplicacions
L'antimoni té una creixent importància en la indústria de semiconductors en la producció de díodes, detectors infraroigs i dispositius d'efecte Hall.
Usat com aliant, este semimetall incrementa molt la duresa i força mecànica del plom. També s'empra en distints aliatges com peltre, metall antifricció (aliat amb estany), metall anglès (format per zinc i antimoni), etc.
Algunes aplicacions més específiques:
- bateries i acumuladors
- tipus d'impremta
- recobriment de cables
- coixinets i rodaments
Compostos d'antimoni en forma d'òxids, sulfurs, antimoniats i halogenurs d'antimoni s'empren en la fabricació de materials resistents al foc, esmalts, vidres, pintures i ceràmiques. El triòxid d'antimoni és el més important i s'usa principalment com retardant de flama. Aquestes aplicacions com retardants de flama comprenen distints mercats com a roba, joguets, o cobertes de seients.
[edita] Història
L'antimoni era conegut pels xinesos i babilonis cap al 3000 a. de C. El sulfur d'antimoni va ser emprat com a cosmètic i amb objectius medicinals.
La relació entre el nom actual de l'antimoni i el seu símbol és complexa; el nom copte de la pols cosmètica de sulfur d'antimoni va ser pres pel grec, i d'aquest va passar al llatí, resultant el nom stibium. El químic Jöns Jacob Berzelius va usar una abreviatura d'aquest nom en els seus escrits i es va convertir en el símbol comunment emprat Sb.
L'antimoni és àmpliament tractat per l'alquímia. Hi ha escrits sobre aquest element de Georg Bauer (Georgios Agrícola), i Basilio Valentín és l'autor d'El carro triomfal de l'antimoni, un tractat sobre l'element.
[edita] Abundància i obtenció
L'antimoni es troba en la naturalesa en nombrosos minerals, encara que és un element poc abundant. Encara que és possible trobar-lo lliure, normalment està en forma de sulfurs; la principal mena d'antimoni és l'antimonita (també anomenada estibinita), Sb2S3.
Per mitjà de la torrada del sulfur d'antimoni s'obté òxid d'antimoni (III), Sb2O3, que es pot reduir amb coc per a l'obtenció d'antimoni.
- 2Sb2O3 + 3C --> 4Sb + 3CO2
També es pot obtindre per reducció directa del sulfur, per exemple amb ferralla de ferro:
- Sb2S3 + 3Fe --> 2Sb + 3fes
Altres minerals t'antimoni són la quermesita (Sb2S2O2), l'Allemontita (AsSb), etc...
[edita] Compostos
Els seus estats d'oxidació més comuns són el 3 i el 5.
Es coneixen tots els seus trihalogenurs, SbX3, i el pentafluorur i pentaclorur, SbX5. El trifluorur s'empra com fluorant. El pentafluorur junt amb HSO3F forma un sistema SbF5-FSO3H amb propietats de superàcid. Amb aquests halogenurs es poden preparar distints complexos. Es coneix l'hidrur SbH3 (estibina), però és poc estable i es descompon amb molta facilitat.
Es coneix el triòxid d'antimoni, Sb2O3 i el pentòxid, Sb2O5.
[edita] Precaucions
L'antimoni i molts dels seus compostos són tòxics.
[edita] Enllaços externs
- Los Alamos National Laboratory - Antimoni (anglès)
- webelements.com - Antimoni (anglès)
- environmentalchemistry.com - Antimoni (anglès)
- Etimologia i multidiccionari - Antimoni (anglès)