Batalla de Kursk
De Viquipèdia
| Batalla de Kursk | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||||||
| Tancs T34 utilitzat per l'Exèrcit Roig. | |||||||||||||||||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||||||||||||||||
| Data | 5 de juliol - 23 d'agost de l'any 1943 | ||||||||||||||||
| Localitat | Kursk, URSS | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria de la URSS | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
L'any 1943, en plena Segona Guerra Mundial, al gener del mateix any ha acabat la Batalla de Stalingrad on les restes del Sisè Exèrcit del Mariscal de camp Friedrich von Paulus es rendeixen juntament amb els 90.000 soldats alemanys famolencs i debilitats. És la primera gran victòria dels aliats i després de tres anys s'han girat les tornes, ara l'exèrcit alemany defensa enlloc d'atacar.
Expulsats del Caucas, el grup d'exèrcits del Sud s'ha de retirar abandonant gran quantitat de terreny, i quedant aïllat el 17è exèrcit en un inútil cap de pont a la península del Kuban (situada al sud de Rússia), tot i això, el mariscal alemany Erich Von Manstein, aconsegueix aturar el contraatac rus a Ucraïna i fins i tot recuperar terreny gràcies a un imaginatiu contracop, el seu pla va consistir en deixar que les gastades unitats soviètiques s'allunyessin excessivament de les seves línies de subministres, i una vegada estiguessin el suficientment cansades i carents de municions i material en bones condicions, atacar els seus flancs i aniquilar-les. Gràcies a aquesta maniobra, els alemanys van recuperar gran quantitat de terreny i el més important: la ciutat de Jarkov. Manstein volia continuar atacant abans de l'època del desglaç, però les mesures preses pel general Zhúkov ho van impedir. Quan el front s'estabilitzà la ciutat de Kursk quedà en poder dels russos i es va converteix en una falca dins les línies alemanyes.
[edita] El terreny i camp de batalla
Kursk és una zona d'alt valor militar, doncs és on s'uneixen diverses vies ferroviàries i està situat entre les ciutats industrials de Orel i Belgorod, ambdues en mans dels alemanys. És un estret territori de 170 km de llarg i 90 km d'amplada. A més a més, està situat entre dues grans formacions alemanyes fent de frontissa, si els russos mantenen Kursk esdevindran dos exèrcits alemanys. Per la seva part si hi ha un lloc on els nazis poden parar l'avanç roig i tornar a prendre la iniciativa aquest és Kursk, els russos també en són conscients. La batalla és inevitable. El terreny on es lluitarà es caracteritza per ser extremadament pla, cosa que afavoreix molt la utilització de carros de combat. El clima es molt calorós donant temperatures molt elevades, tot i que l'hivern es fred i nevat. També són típiques les plantacions de remolatxa, de civada, horts i altres tipus de plantacions.
La zona sud oriental està banyada pel riu Donets, i més a l'oest apareixen els rius Pena i Psel, sent dels poc rius importants que donen un abeurador a l'estepa de Kursk.
[edita] Els preparatius
Els alemanys preparen l'operació Ciutadella (Zitadelle en alemany) que consisteix en atacar la falca de Kursk des del nord i des del sud, trobant-se a la ciutat de Kursk, de manera que les forces soviètiques quedessin encerclades. Per la seva banda, els serveis secrets soviètics amb un agent ubicat a Suïssa: Rudolf Rössler, transmet tota la informació necessària dels preparatius i intencions del l'alt comandament alemany (OKW) aquesta informació li transmet un infiltrat a l'OKW, així descobreixen els preparatius alemanys, de manera que els russos també tenen temps de mobilitzar-se i preparar-se per la pròxima gran batalla, ara ambdós bàndols eren coneixedors de la importància que tindria.
Així, les dues potències es comencen a preparar, els alemanys reuneixen una de les forces més formidables mai vistes en l’historià de la Wehrmacht; 35 divisions de les quals 14 eren Panzer (de tancs), 3 d'infanteria motoritzada i finalment 18 d'infanteria de a peu. Mentre, els russos fortifiquen les seves posicions i acumulen forces en tres sectors: al nord de la falca era el sector de Rokossovki, i el més equipat, ja que s'esperava que l'atac principal es duria a terme en aquell sector (com veurem més endavant, va ser al sector sud), comptava amb cinc exèrcits d'infanteria: el 13è, 48è, 60è, 65èi 70è, també disposava d'una exèrcit de carros, el Segon, i finalment un grup aeri, el 16è, també disposava d'un cos d'exèrcit de cavalleria, dos cossos de tancs i altres unitats d'infanteria antitanc (armats amb els PTRD o PTRS antitanc), en total sumava 5.000 peces d'artilleria i uns 1.100 carros de combat.
El sector sud al comandament de Vatutin, que contava amb un nombre d'unitats similar, cinc exèrcits d'infanteria: 38è, 40è, 69è, 6è de la Guàrdia i 7è de la Guàrdia, un exèrcit e tanc, el Primer de la Guàrdia, i un grup aeri, el Segon, i a la reserva contava amb un cos de tiradors i un de carros. En total sumava 5.778 peces d'artilleria i 1.304 carros de combat. Finalment a la reraguarda, el Front Estepa sota les ordres de Kóniev, que actuaria com a reserva gegantina d'efectius, i que contava amb les següents unitats el 27è, 47è, 53è i 5è Exèrcit de la Guàrdia. Un exèrcit de carros; el 5è Exèrcit de carros de la Guàrdia y un grup aeri el cinquè sumant-li a això també tres cossos d'exèrcit de cavalleria, dos de carros i un motoritzat.
La ofensiva alemanya és aplaçada diverses vegades, ja que Hitler volia que els nous carros Tigre, Pantera i Ferdinad entressin en acció, per la qual cosa la ofensiva es va aplaçar novament per al mes de juny del 1943 per culpa del temps. Els alemanys despleguen 900.000 homes amb 2.700 vehicles entre tancs, canons autopropulsats, semiorugues, caçacarros, etc., 2.050 avions i 10.000 peces d'artilleria. Per la seva banda els soviètics reuneixen 1.300.000 homes, 3.300 carros de combat i 2.600 avions i 20.000 peces d'artilleria repartits en tres fronts independents (els russos organitzaben les seves unitats de manera diferent, un exèrcit soviètic equivalia en tamany a un cos d'exèrcit alemany, i un front a una mica més que un Exèrcit alemany, passant una cosa similar amb les divisions).
[edita] Tàctiques i dispositius emprats
Per part alemanya, els diferents generals que varen participar en la batalla, van optar per diferents tàctiques i estratègies. Model, al nord, va decidir utilitzar la vella però ben provada tàctica dels panzer, era ni més ni menys que la clàssica tàctica de la guerra llampec (Blitzkrieg), i la mateixa que utilitzarien els soviètics durant la resta de la guerra: consistia en obrir una esquerda a través de les defenses soviètiques amb la infanteria, una vegada oberta, els carros de combat s'hi introduirien. Com es veurà més tard, seria un fracàs, ja que les defenses soviètiques eren en profunditat, i estaven excel•lentment ben concebudes. Al sud, Hoth va decidir utilitzar les cunyes panzer, és a dir l’avanç es produiria mitjançant carros de combat per destruir les defenses soviètiques. Les formacions estaven organitzades de la següent manera: en primera línia hi anaven els carros pesats Tigre, seguits en la teoria pels Pantera (en la teoria perquè la majoria no van poder entrar en acció), després els seguien els Panzer IV i III juntament amb els semiorugues.
La cunya utilitzada era de tipus invertida, de manera que no hi hagués un sol carro en la part frontal. Per part soviètica, s'havia notat una gran millora respecte l'any anterior, ja que tot i que no havien encara assolit un grau tant elevat de preparació com els seus rivals, ja havien assumit gran part de les lliçons de l'art de la guerra, i sabien prou bé com aturar els panzer d'una manera eficaç: una defensa en profunditat. Les defenses emprades pels soviètics durant aquesta batalla van assolir una grandària inimaginable, tant pel nombre de cinturons defensius, com pels inacabables camps minats. Es va donar el cas que en zones on la infanteria russa havia d'atacar, hi havia més peces d'artilleria per donar-los-hi suport que no pas soldats per atacar. A les defenses russes es va donar preponderància a les bateries antitanc, organitzades en bateries de 3 o 5 peces d'artilleria, extremadament mimetitzades amb el terreny, que eren capaces de llançar una gran tempesta de foc sobre els assaltants. També es van emplaçar numeroses metralladores, que normalment causaren la separació de la infanteria dels blindats, per la qual cosa els carros quedaven totalment vulnerables als atacs. Els franctiradors o snipers, varen ser emplaçats en pous de tirador i en lloc ocults, i gràcies a la seva contribució, els alemanys tingueren grans dificultats a l'hora d'aixecar els camps de mines, ja que eren molt vulnerables.
[edita] Comença la batalla
La batalla comença el 5 de juliol: als temuts tancs Tiger i Panther se’ls uneixen Panzer IV (que formaven el gros de les forces alemanyes) i uns 90 canons d'assalt Elefant o Ferdinand seguits per la infanteria. Però des del principi els alemanys no tenen tots els carros operatius, ja que els Pantera, dels quals tant s’havia esperat, tenen un trist baptisme d’avaries, i una tendència a incendiar-se molt alarmant. Els Ferdinand, dels quals també s'havia esperat tant, el mateix Guderian es va referir despectivament sobre ells dient que: eren com "codornius disparant amb canó", ja que van ser una presa fàcil per a la infanteria, la causa d'això es que les unitats que participaren a Kursk ni tant sols tenien una metralladora defensiva per a la infanteria, que un a un els van anar caçant... l'avanç és molt lent i costa nombroses baixes per culpa de l'intens bombardeig enemic, dels nius de metralladores i dels camps de mines sàviament distribuïts pel soviètics. El mateix dia 5, a les 5:30 del matí, els alemanys ataquen contra la 13 Exèrcit amb un parell de columnes de 50 blindats i amb infanteria per a cobrir-los, com era d'esperar, varen ser rebutjats en poc temps amb moltes baixes. Novament, a les 7:30 del matí els alemanys ataquen, aquesta vegada amb carros Tigre i Ferdinand seguits per gran quantitat de Pz-IV i Pz-III, però sense més èxit que l'anterior atac, i per empitjorar les coses als alemanys, la 16ª flota aèria soviètica els va estar atacant tot el dia, patint grans baixes, i culminant el dia amb la separació dels carros de la infanteria, per la qual cosa quedaren del tot desprotegits...
A alguns sectors s'havia pogut obrir alguna esquerda en les defenses russes, però en la majoria del front, ja ben entrada la nit, els carros alemanys encara intentaven perforar el primer cinturó defensiu, només van poder perforar-lo uns pocs carros Tigre, però com s'ha esmentat anteriorment, la infanteria havia estat separada dels blindats, i com a conseqüència estaven totalment desprotegits, llavors va ser quan granaders panzer van acudir a la zona per a donar cobertura als carros, després de patir grans baixes i lluitar contra patrulles soviètiques, els granaders panzer varen assolir el seu objectiu. Finalment, per al dia 6, els alemanys havien aconseguit capturar el primer cinturó defensiu, per la tarda, Model va continuar atacant en direcció Ponyri, però el cost en baixes era ja inadmissible: unes 25.000 baixes i 200 carros i canons autopropulçats perduts. L'atac alemany al nord és aturat després d'haver avançat tant sols 10 quilòmetres gràcies a la fèrria defensa dels combatents soviètics, que finalment, el dia 9 de juliol els aturen als afores de Ponyri i els acaben expulsant de les altures d'Oljovatka després d'un contraatac soviètic. Els alemanys van intentar capturar les altures, però tantes vegades com varen atacar varen ser rebutjats patint una quantitat de baixes molt gran... per aquells moments, el general Model, cap del novè exèrcit que atacava aquella zona, havia sofert unes 35.000 baixes i més 350 carros destruïts, per no mencionar el gran nombre de carros avariats o danyats que encara estaven aïllats als camps de mines.
Més al sud, Hoth havia tingut més èxit, i tot i un gran tribut en baixes, havia aconseguit travessar varis cinturons defensius fins al punt d’arribar davant d'Oboyan, causant gran quantitat de baixes al 1r Exèrcit de Carros de la Guàrdia, obligant a Katukov (comandant de l'exèrcit) a enterrar els seus T-34 (tàctica defensiva soviètica que consistia en dipositar el carros de combat en una sèquia que cobrís la meitat del tanc, així es feia un objectiu més difícil, i s'utilitzava a l'estil de l'artilleria antitanc). Vatutin, tot i ser un gran general, no estava tan a l'altura com el seu company del nord, Rokossovky, ni del seu rival, amb tot, va aconseguir aturar als alemanys a Oboyan, obligant-los a anar a Projorovka, ja que aquella zona començava a ser perillosa per al seu flanc. Tot i els èxits obtinguts, el Destacament d'Exèrcit Kempf, que tenia la missió de protegir l'avanç alemany des del seu flanc dret, en direcció a Rzhavets, va fracassar en la seva temptativa, per la qual cosa, els reforços soviètics varen tenir via lliure, i per la tarda del dia 9 de juliol, va arribar per aquella ruta el 5è exèrcit de carros de la Guàrdia de Rotmistrov, que havia tingut que recórrer prop de 320 Km. per arribar a la zona de combat, i per la qual cosa no es trobava en condicions de combatre fins un parell de dies més tard. Lèndemà començaria la que ha sigut la batalla de carros més gran de l'història dels conflictes humans: la de Projorovka.
[edita] Conseqüències militars, estratègiques i polítiques.
En un principi la batalla de Kursk es va dur a terme no només amb intencions militars: al darrera hi havia una sèrie de motius polítics, com ara la neutralitat de Turquia i el factor moral de Romania i altres països satèlit de l'Alemanya Nazi, que ja es començaven a qüestionar si valia realment la pena lluitar en aquella guerra, ja que feia temps que havien aconseguit els territoris annexionats per la URSS feia uns pocs anys. Per a la majoria era una guerra inacabable i llunyana, buida de beneficis.
Després d'aquesta batalla, Alemanya ja no es recuperaria més, i la guerra a l'est es faria rutinària: avanços llarguíssims per part de l'Exèrcit Roig, amb retirades continuades i algunes estocades per part alemanya, fins al colapse total de l'Alemanya Nazi i tot el seu exèrcit.
Una vegada l'Exèrcit Roig va alliberar Orel i Jarkov, les ofensives soviètiques es varen iniciar en tots els fronts, produint-se una retirada general fins al Dnepr, més aviat una carrera, que acabaria amb un final perfecte per als soviètics: l'alliberament de Kíev, tercera ciutat en importància de la URSS.
Les baixes varen ser molt grans, si fem cas del que diu el diari d'operacions alemany les pèrdues varen ser (entre morts, evacuats i desapareguts): 487.000 entre els mesos de juliol i agost, aquestes xifres pertanyen al total de baixes patides al front de l'est en aquest periode, si tenim en compte que la resta de sectors estaben la majoria d'ells quiets, ens dòna una idea de l'elevadíssim preu en baixes. No hi ha estimacions gaire fiables de les baixes soviètiques, però es calcula que van ser unes 500.000 o 600.000 en tot el front.
Com a resultat final tenim una estrepitosa derrota alemanya, que tot i haver tingut un nombre de baixes una mica inferior als soviètics, aquests últims varen substituir els morts i els ferits i el material perdut, gràcies a que la indústria soviètica va estar produint en grans quantitats, i cada vegada amb més qualitat, fins al punt de superar als alemanys, que a poc a poc anirien baixant la qualitat del seu material i del reclutament dels seus homes, per empitjorar les coses als alemanys, després de recuperar el territori perdut durant l'ofensiva alemanya, varen trobar-se que, la majoria dels carros de combat i canons avariats i danyats encara estaven dispersats pel camp de batalla, i gràcies als equips de recuperació els van ficar ben aviat en circulació, si a això hi sumem els nous carros que varen arribar de les factories dels Urals i dels que disposaven avanç de la batalla i alguns d'alemanys que varen ser recuperats i ficats al servei dels russos, el números es disparen, sent tot el contrari per als alemanys, que tots els carros que perden no els recuperen, i el pitjor es que les unitats per a reemplaçar-los són poquíssimes, i les dotacions per als mateixos també.
En el factor d'efectius humans passa una cosa similar: els alemanys, segons el seu diari d'operacions les baixes en tot el front de l'est durant el període de juliol a octubre són de 907.000 homes, per a reemplaçar-les es varen enviar uns 519.000 homes, una xifra bastant insuficient tenint en compte que els soviètics les varen reemplaçar totes, inclòs si calia augmentaven el nombre d'efectius. A poc a poc el nombre de soldats alemanys va anar reduint-se fins que durant la captura de Berlín només quedaven uns pocs fanàtics de les SS, vells i nens per defensar la capital, la resta d’homes en edat de combatre eren morts, ferits de manera irreparable o simplement en camps de presoners soviètics.
