Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Chakra - Viquipèdia

Chakra

De Viquipèdia

Una chakra és un node d'energia al cos humà tal com s'ensenya a l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga i altres cultures relacionades. El cos humà té 7 chakras principals i incomptables de menors. Els canals o camins per on flueix l'energia vital, o prana, cap als chakras o dels mateixos s'anomenen nadirs. La medicina tradicional xinesa veu, o modelitza, el cos humà com un sistema d'energia. Els afins a la New Age també creuen en les chakras. Chakra vol dir 'roda' en sànskrit.

Taula de continguts

[edita] Informació general

Una chakra és un punt d'energia vital. Hi ha set chakras en el cos -cadascuna és una interfase pel fluxe d'energia vital. Una chakra vitalitza un cos físic i està associada amb les interaccions de natura físicomental. La tecnologia existent no és capaç de mesurar energia vital o chakras.

Les set chakras principals es descriuen en una columna ascendent des de la base de la columna a la crisma (el cap). Cada chakra està associada amb cert color, múltiples funcions específiques, un aspecte de la consciència, un element clàssic i altres correspondències.

chakra color funcions
primàries
element
associat
chakra arrel vermell instint,
sexual energia
terra
chakra Navel (Hara) taronja emoció aigua
plexe Solar chakra groc intel·lecte foc
chakra cor/pulmons verd esmeralda
o rosa
devoció,
amor,
compassió,
curació
aire
chakra coll blau clar dicció,
auto-expressió
éter
Tercer ull blau fosc intuició,
temps
Chakra Corona
(just sobre el cap)
blanc-platejat;
pot tenir el color del dominant chakra
connexió
amb Déu
espai

[edita] Origen

La menció més antiga de les chakras es troba a les Upanishades tardanes(que inclouen, específicament, la Upanishada Brahma i la Upanishad Yogatattva ). Aquests models vèdics van ser adaptats pel Budisme Tibetà as Vajrayana theory, and in the Tantric Shakta theory of chakras.

[edita] Models variants

Chakrologia (del sànscrit chakra "roda", i del grec logos "tractat", és un neologisme, usat de vegades a la medicina alternativa i els practicants de filosofies esotèriques, per l'estudi de chakras.

Hi ha moltes chakrologies diferents, algunes basades en antigues tradicions esotèriques tàntriques hindús, interpretacions New Age, ocultisme occidental, etc... També hi ha algunes referències per a chakrologies antigues Gregues i Cristianes també.

Com el filòsof esotèric i metge croat Arvan Harvat diu, és molt difícil desenvolupar una ciència chakra unificada que integri tots els elements de les chakrologies actuals.


[edita] Les chakres tàntriques

El tantra (shakta o shaktisme) descriu set chakres primàries internes :

  1. Muladhara
  2. Swadhisthana
  3. Manipura
  4. Anahata
  5. Vishuddha
  6. Ajna
  7. Sahasrara

[edita] Centres de pregària Hesixàstics

La mística moderna Hesixàstica ens diu que els centres de pregària són punts de concentració o meditació en el cos, que s'usen durant la pregària hesixàstica. Comparar amb les chakres Tàntriques i doctrines similars en el Budisme Tibetà. Aquesta terminologia no és usada en el Cristianisme Orthodox i no és part del Hesixasme tal com es practica a les Esglésies Ortodoxes.

S'especifiquen quatre centres (font: Kheper.net article):

  1. Centre cerebrofrontal: Posicionat entre les celles (comparar amb ajna).
  2. Centre bucolaringeal .
  3. Centre pectoral : Posicionat a la regió mitja i superior del pit.
  4. Centre cardiac : Posicionat a prop de la part superior del cor (comparar amb Anahata).


És interessant referir-se aquí al budisme tibetà on la seqüència de centres és molt similar amb la hesixàstica. La seqüència comença amb les celles i arriba al cor, que simbolitza la consciència més alta .

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços Externs

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu