Dionís

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Dionís (desambiguació)».

Estàtua de Dionís al Museu del Louvre.

En la mitologia grega, Dionís (també conegut com Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificar-se amb Liber Pater.

Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebas. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en col·lera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.

Ara bé, Rea, la seva àvia, la mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.

Quan la seva mare va morir, Dionís la va anar a cercar als inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.