Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Grazia Deledda - Viquipèdia

Grazia Deledda

De Viquipèdia

Grazia Deledda
Grazia Deledda
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1926)

Grazia Deledda ( Nuoro, Itàlia 1871 - Roma 1936 ) fou una novel·lista i poetessa italiana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1926 i figura clau de la literatura sarda en italià sel segle XX.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, població italiana situada a l'illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia de l'illa. Després de realitzar els seus estudis elementals va ser educada de manera privada per un professor que s'allotjava a casa d'una parent, amb el qual va aprofundir els seus estudis literaris.

Deladda va morir el 15 d'agost de 1935 a la seva residència de Roma.

[edita] Obra literària

Grazia Deledda amb el seu espòs i el seu fill a Roma l'any 1905
Grazia Deledda amb el seu espòs i el seu fill a Roma l'any 1905

Va començar a destacar com a escriptora amb alguns relats que va publicar la revista L'ultima moda. La seva primera obra d'èxit pot considerar-se que fou Nell'azzurro ("En el blau", 1890).

Les seves primeres obres oscil·len entre la narrativa i la poètica, i entre elles destaca Racconti sardi ("Paisatges sards", 1895). Després de casar-se amb Palmiro Madesani, funcionari del Ministeri de la Guerra que coneix a la ciutat de Càller l'octubre de 1899, l'escriptora es trasllada a Roma i després de la publicació de Anime oneste ("Ànimes honestes", 1895) i Il vecchio della montagna ("El vell de la muntanya", 1900), a més de les seves col·laboracions a la revista La Sardegna, Piccola rivista i Nuova Antologia, la crítica comença a interessar-se per les seves obres.

La seva obra va ser lloada per Luigi Capuana i Giovanni Verga, així com escriptors més joves com Enrico Thovez, Pietro Pancrazi i Renato Serra. L'any 1926 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per la seva inspiració idealista que escrit amb claredat plàstica sobre la vida de la seva illa nadiva i amb comprensió profunda dels problemes humans generals.

La narrativa de Grazia Deledda es basa en vivències poderoses de amor, dolor i mort sobre les quals planeja el sentit del pecat, culpa, i la consciència d'una inevitable fatalitat. En les novel·les de Grazia Deledda sempre hi ha un fort vincle entre llocs i persones, entre els estats d'ànim i el paisatge que es representa, que és el de la seva Sardenya natal, que no obstant això no apareix seguint els esquemes tòpics veristes regionals ni tampoc amb la fantàstica coloració que utilitza D'Annunzio, sinó que es reviuen a través dels mites.

S'ha considerat que estava molt influenciada pel verisme de Giovanni Verga però també sovint pel decadentisme del qual n'és el representant més important Gabriele D'Annunzio. Així mateix els crítics han trobat influències de Lev Nikolàievitx Tolstoi en la seva obra. Tot i que la crítica sovint ha encasellat la seva obra en un o altre -ismo, ja sigui regionalisme, verismo o decadentisme, alguns crítics prefereixen reconèixer-li una poètica pròpia i original, que es troba perfectament integrada en el context del segle XX europeu, en la qual tot apareix sense que arribi a pertànyer a cap moviment en exclusiva.

[edita] Obra seleccionada

  • 1890: Nell'azzurro
  • 1895: Anime oneste
  • 1900: Il vecchio della montagna
  • 1903: Elias Portolu
  • 1904: Cenere
  • 1906: L'edera
  • 1911: Sino al confine
  • 1912: Colombo e sparvieri
  • 1913: Canne al vento
  • 1915: Marianna Sirca
  • 1918: L'incendio nell'oliveto
  • 1920: La madre
  • 1922: Il Dio dei venti
  • 1925: La fuga in Egitto
  • 1926: Il sigillo d'amore
  • 1937: Cosima, obra pòstuma
  • 1939: Il cedro del Libano, obra pòstuma

[edita] Enllaços externs

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu