L'Alguer

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Municipi de Sardenya (Itàlia)

Vista dels murs de L'Alguer.

País

Itàlia

Gentilici Alguerès, algueresa

Predom. ling.

Català

Superfície 224,43 km²

Altitud 7 m

Població (2006)
• Densitat 42.289 hab.
188,43 hab/km²

Coordenades

40º33'0'' N 8º19'0'' E

Distàncies 186 km. a Sàsser
28 km. a Càller
379 km. a Roma
523 km. a Barcelona

Sistema polític
Nuclis
• Síndic: 8
Marco Tedde (Forza Italia)

Estat
• Regió
• Província Itàlia
Sardenya
Província de Sàsser

Codi postal 07041

Festa major Sant Miquel (29 de setembre)

Web

http://www.ciutatdelalguer.it/

L'Alguer és una ciutat de Sardenya (Itàlia) de parla catalana, al nordoest de l'illa.

L'Alguer (en italià: Alghero, en sard: S'Alighera) té una població d'uns 40.000 habitants, molts d'ells de parla italiana i sarda. La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans de Barcelona després d'un aixecament popular contra el rei catalano-aragonès-mallorquí-valencià Pere III el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats.

És per això que els algueresos fins fa relativament poc parlaven tots alguerès, una varietat del català. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, l'immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hàgin transmès als fills. Al 2004 els usos lingüístics de la població de l'Alguer eren els següents:

	Primera llengua	Llengua habitual
Italià	59,2%	83,0%
Alguerès	22,4%	13,9%
Sard	12,3%	2,8%
Font: Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer

Tot i això diferents entitats, com ara Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pròpies. Recentement el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels Països Catalans. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat la "Barceloneta" degut a la seva ascendència barcelonina i a una germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil·la, que es canta la nit de Nadal a l'Alguer (com també a Mallorca).

[edita] Història

Muralla de l'Alguer

L'àrea de l'Alguer va ser poblada temps prehistòrics ençà. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ací al 4t. mil·leni aC quan la civilització nuraghe hi fou present des de 1500 aC, i també s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat.

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a un port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa (1283-1284). Al 1353 la ciutat va ser conquerida per Pere III el Cerimoniós i colonitzada per catalans, llavors la ciutat va prosperar i va rebre el títol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successió, el domini de la Corona d'Aragó va acabar al 1702 amb una gran decadència de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Pel 1750 es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la península. Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la població, la qual va ser reprimida sanguinàriament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'època feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats, tanmateix la presència de la malària al camp va ser eliminada a la dècada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va ser molt danyat.

Després de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat turística.

[edita] Demografia

[edita] Llocs i Monuments importants

Palau Carcassona
La Catedral de Santa Maria. Començada al 1570, va ser oberta al 1593 però va ser acabada i consagrada al 1730. L'església original té un estil gòtic català, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base del campanar. La nau principal i les dues laterals, però, són d'estil renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un nàrtex neoclàssic a la façana, canviant bruscament la seua aparença.
L'Església de St. Francesc (1360, reconstruïda a finals del segle XVI). Les parts originals gòtiques catalanes es poden veure a l'altar major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santíssim Sacrament. El campanar és de la primera meitat del segle XVI.
L'Església de St. Miquel
L'antiga església de la Mare de Déu del Rosari, ara seu del Museu Diocesà d'Art Sacre.
La Torre del Portal, contruïda a expenses de la comunitat jueva en 1360, i la Torre de l'Esperó Reial (segle XVI).
Palau d'Albis (segle XVI), un exemple típic d'arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l'octubre de 1541 l'emperador Carles V hi va viure.

100 Nurags es mantenen i es poden veure a les àrees veïnes de Santa Imbènia, Palmavera i Anghelu Ruju i també es poden veuren necròpolis a Santu Pedru, Anghelu Ruju i Santa Imbènia (a més de troballes romanes).

[edita] Galeria d'imatges

Vista	Vista	Catedral de Santa Maria	Badia de L'Alguer
Carrer del Barri Vell	Plaça Cívica ("Piazza civica")	Torre de Sant Jaume	Torre de la Magdalena
Torre de l'Esperó	Cova de Neptú	Cap de la Caça	Vegetació del Cap de la Caça

[edita] Vegeu també

Vi de l'Alguer

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.