República Dominicana
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Dios, Patria y Libertad (Déu, Pàtria i Llibertat) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà | ||||
| Capital | Santo Domingo 18º 30' N, 69º 59' O |
||||
| Ciutat més gran | Santo Domingo | ||||
| Govern
President
|
República Leonel Fernández |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
48.730 km² (138è) 1,6 |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens - Densitat |
8.833.634 (86è) - 181 hab/km² (43è) |
||||
| Moneda | Peso dominicà (DOP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-4) (UTC-4) |
||||
| Independència d'Haití |
27 de febrer del 1844 |
||||
| Himne nacional | Quisqueyanos valientes | ||||
| Domini internet | .do | ||||
| Codi telefònic | +1 809 i +1 829 |
||||
| Gentilici | Dominicà, dominicana | ||||
La República Dominicana és un estat de l'Amèrica Central que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, al mar Carib. Limita a l'oest amb Haití i està separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 5 de desembre de 1492, els europeus arriben a la illa i els indígenes els atribuïxen poders sobrenaturals i els tracten amb honors i venerant-los. Aquesta era una societat totalment diferent a la societat europea. Guacanagarix, el cacic que va allotjar a Cristòfor Colom i als seus homes, els va tractar molt cortesament i els va concedir tots els desitjos que van voler.
Una vegada que es va fundar la colònia, una sèrie de primacies van tenir lloc a la Hispaniola, com la van anomenar els espanyols. Es van succeir la fundació de la primera Església, la primera Universitat, el primer hospital, la primera productora de sucre i, per descomptat, els primers abusos i els primers incompliments de tractats amb els nadius.
Durant el segle XVI la Hispaniola va gaudir de bona posició econòmica i social, però des de finals d'aquest segle i a partir de la conquesta de la Terra Ferma (les grans masses territorials de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud), l'illa va anar quedant relegada a un segon pla, enfonsant-se cada vegada més en la pobresa. També va influir en la seva situació l'atac de corsaris anglesos que van destruir gran part de les ciutats i poblacions establertes en aquest moment.
Després de la declaració d'independència d'Haití el 1804, diversos governants haitians van tractar d'unificar l'illa, la qual cosa van assolir l'any 1822, tan sols setmanes després que la part oriental de l'illa adquirís la independència d'Espanya. A aquest breu període d'autonomia se'l va anomenar Independència Efímera.
L'any 1844 s'inicia la gesta independentista, preconitzada per Juan Pablo Duarte, un jove de posició acomodada que havia estudiat a França i amb ideals nacionalistes; i dirigida per Francisco del Rosario Sánchez i Ramón Matías Mella. La independència es va assolir el 27 de febrer del 1844.
A partir d'aquest moment, i sense un lideratge sòlid dels seus dirigents, s'inicia una era dominada per hisendats que tenien poder econòmic, alternant-se els governs durant breus períodes. Durant aquest temps, grups interns no se sentien contents amb l'autonomia i van buscar annexar-se novament a Espanya, fet que van assolir el 1861.
El 1865 es recupera la independència, passant novament a una etapa de falta de lideratge i canvis continus de governant. Aquesta situació va durar fins que Ulisses Heureaux (Lilís) va instal·lar la seva dictadura durant 12 anys (1887-1899) quan va ser assassinat.
A començament del segle XX, la inestabilitat política i econòmica i l'endarreriment en els pagaments dels emprèstits realitzats durant el segle XIX, van donar motiu al que es va denominar la Primera Invasió Nord-americana, que es va estendre des del 1916 fins al 1924. Durant el període 1924-1930, l'economia dominicana va viure un període que es va denominar la Danza de los Millones, motivat principalment per l'augment en els preus internacionals de la canya de sucre.
Des del 1930 fins al 1961 el país va estar sota la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. El període en el qual aquest dictador va estar en el poder, va ser l'època mes fosca de la història dominicana. Malgrat tot, el país va seguir vivint certa bonança econòmica gràcies a l'exportació de sucre, principalment als Estats Units. Després de l'eliminació del Moviment 14 de Junio (1959) i l'assassinat de les Hermanas Mirabal, el règim va començar a decaure ràpidament fins que Trujillo va ser assassinat el 1961.
Després de la seva mort, el país va passar per diverses adreces polítiques entre les quals es troben la del Prof. Juan Bosch que va ser enderrocat als 7 mesos, un *Triunvirato i una intervenció armada nord-americana 1965. En 1966 Joaquín Balaguer va ascendir al poder i es va mantenir en ell durant un període de 12 anys, en un govern *semi-*dictatorial en el qual va fer ús de fraus electorals i repressions sobre els seus opositors polítics.
Durant les eleccions de l'any 1978, resulta electe Antonio Guzmán Fernández, de l'opositor Partit Revolucionari Dominicà (PRD). Va ser el primer govern triat pel vot popular des del 1924. El seu mandat es va caracteritzar per ser un dels més liberals que havia tingut la República Dominicana en dècades. Acaba quan Guzmán se suïcida el 1982. Va ser succeït pel vicepresident de torn, Jacobo Majluta, qui va governar per 43 dies.
El 1982 guanya les eleccions Salvador Jorge Blanco, del llavors partit governant, el PRD. El 1986 reprèn el poder Joaquín Balaguer, qui en aquell temps tenia prop de 80 anys.
El 1990 resulta guanyador d'unes eleccions enterbolides per denúncies de fraus per part de Juan Bosch, del Partit de l'Alliberament Dominicà. El 1994, Joaquín Balaguer resulta novament vencedor en les eleccions, però sota al·legats de frau i d'impediments per a votar de militants opositors, veu retallat el seu període presidencial a dos anys, acordant pactar eleccions pel 1996.
El 1996 resulta electe Leonel Fernández. El 2000, Hipólito Mejía ascendeix al Poder Executiu i el 2004, Leonel Fernández novament.
[edita] Política
La República Dominicana és una democràcia representativa. Els poders es divideixen en tres: Poder Executiu, Poder Legislatiu i Poder Judicial. El president nomena al Gabinet, executa les lleis provinents del Poder Legislatiu i és el Comandant en Cap de les Forces Armades(Exèrcit Nacional, Força Aèria Dominicana i Marina de Guerra). El president i el vicepresident es postulen sota la mateixa candidatura i són triats per vot directe cada quatre anys.
El Poder Legislatiu està conformat per dues càmeres: el Senat amb 31 representants i la Càmera de Diputats amb 152.
El president és triat per a un període de 4 anys en anys divisibles per 4. Les eleccions al Congrés i Municipals esdevenen cada quatre anys celebrades en anys parells no divisibles per quatre.
Les eleccions s'efectuen el dia 16 de maig, i sufraguen el vot les persones (homes i dones) majors de 18 anys amb el document nacional d'identitat, o Cèdula.
[edita] Subdivisió administrativa
La República Dominicana es divideix en 31 províncies (capital entre parèntesis)). A més, la capital està compresa dins un Districte Nacional.
- Azua (Azua de Compostel·la)
- Baoruco (Neiba)
- Barahona
- Dajabón
- Duarte (San Francisco de Macorís)
- Elías Piña (Comendador)
- El Seibo
- Espaillat (Moca)
- Hato Mayor
- Independencia (Jimaní)
- La Altagracia (Higüey)
- La Romana
- La Vega
- María Trinidad Sánchez (Nagua)
- Monseñor Nouel (Bonao)
- Monte Cristi
- Monte Plata
- Pedernales
- Peravia (Baní)
- Puerto Plata
- Salcedo
- Samaná
- Sánchez Ramírez (Cotuí)
- San Cristóbal
- San José de Ocoa
- San Juan
- San Pedro de Macorís
- Santiago
- Santiago Rodríguez (Sabaneta)
- Santo Domingo (Santo Domingo Este)
- Valverde (Mao)
[edita] Geografia
Té una extensió de 48.730 km².
[edita] Demografia
Té una població de 8.833.634 habitants (2004).
La capital és Santo Domingo, amb més de dos milions d'habitants, i la ciutat principal és Santiago de los Caballeros, amb més de mig milió.
[edita] Enllaços externs
|
|
|---|
| Belize | Costa Rica | El Salvador | Guatemala | Hondures | Nicaragua | Panamà |
| Països del Carib |
| Antigua i Barbuda | Bahames | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Haití | Jamaica | República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines |Trinitat i Tobago |
| Dependències: Anguilla | Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos | Illes Verges Britàniques | Illes Verges Nord-americanes | Guadeloupe | Illa Navassa | Martinica | Montserrat | Puerto Rico |
