Siddharta Gautama
De Viquipèdia
Siddharta Gautama (Kapilavistu, Lumbini, Nepal, 566 aC-486 aC) era fill d'una rica i influent família. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar en el coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en Buda, l'Il·luminat. Va morir als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.
Després de la il·luminació, Buda va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.
[edita] La llegenda de Buddha
Siddharta Gautama visqué al nord de l'Índia al segle VI a.C. El seu pare era el rei Shuddhodana i la seva mare la reina Maya. Als 6 anys d’edat es casà amb la jove i bella princesa Yashodara. Vivien en un luxós palau, en una existència carent de problemes. Un dia decidí visitar la ciutat. Allà va poder observar l’enfermetat, l’envelliment i la mort; també l’ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment humà, el príncep Siddharta va decidir trobar les causes per a trascendir-lo. Als 29 anys, just després del naixement del seu fill Rahula, abandonà el seu regne. Errà durant sis anys a la vall del Ganges com a asceta, trobant mestres de totes les tradicions (religions) amb els que va estudiar i practicar. Vivia en condicions de nul·la comoditat, passant el dia meditant, dèbil. Va observar que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error, trobant el camí del mig.
Una història explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre explicava a l’alumne: "si tenses massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà". Va ser llavors quan va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar, va menjar.
Un cop recuperada la salut, va asseure’s sota un arbre (més tard conegut com a l'Arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre’s no aixecar-se’n fins que aconseguís la il·luminació. Una tarda, va assolir el nirvana ("extinció", "calma"). Des de llavors se'l conegué com el Buda, el que està despert. Amb 35 anys, va impartir ensenyances als cinc ascetes amb els que havia compartit anys de vida. Durant 45 anys, va ensenyar a reis i servents, el camí a seguir per a alliberar-se del samsara o cicle de renaixements, és a dir, del patiment.
Morí als 80 anys a Koushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L’afany d’aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d’hora tot es transforma, així que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i apliqueu-vos en la busca de l’única felicitat vertadera, duradera". Era el dia de lluna plena del quart mes.
Llocs destacats d'adoració a Budda;
