Smerdis de Pèrsia
De Viquipèdia
Smerdis o Bardiya (nom persa i així es també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març al octubre aproximadament del 522 aC. Smerdis fou el seu nom grec que apareix també com Tonyoxarces (Ctesies), Cyrop (Xenofon), Mergis (Justí) i Mardos (Asquilos).
Smerdis era fill de Cir II el gran i germà petit de Cambises II de Pèrsia. A la seva mort el seu pare el va nomenar virrei de les províncies orientals segons Ctesies. Darios I a la inscripció de Behistun diu que Cambises II el va matar abans del 525 aC i Heròdot i Ctseies situen la mort després del 525 aC. Però la mort no fou coneguda del poble.
Així, absent el rei (que era a Egipte), el regent Panzites o Patizeithes (Ctesies diu Sphendadates), el mag Oropastes i el noble Prexapes, que havien participat al assassinat de Smerdis sota ordres del rei, van fomentar una revolució (març del 522 aC). El mag Gaumata, germà de Oropastes, que devia tenir certa semblança física amb Smerdis, fou proclamat rei sota el nom de Smerdis o Bardiya Smerdis, i com si fos aquest, fent-se la proclamació prop de la ciutat de Paishiyauvada. Gaumata era partidari de la tolerància i de la felicitat universal però el conjunt dels complotadors tenien altres desitjos. Totes les satrapies del imperi van reconèixer a Smerdis, menys, lògicament Egipte, on era Cambises II. Aviat van començar els problemes, docs el sàtrapa de Capadòcia, Otanes, es va assabentar de la usurpació degut a que la seva filla Faidime, era al harem reial de Smerdis. Otanes va amenaçar a Prexapes, que esgarrifat es va suïcidar. Però mentre Smerdis, amb el suport de la casta de mags o sacerdots, va imposar algunes mesures que foren molt ben rebudes pel poble (supressió d'impostos per tres anys, ajudes als mes desafavorits, reducció dels privilegis de la noblesa i d'altres) i va consolidar el seu poder personal. Cambises mentre havia tingut aviat noticies de la proclamació i va nomenar un nou sàtrapa d'Egipte de la seva completa confiança (càrrec que va recaure en Arianes) sortint seguidament cap a Síria. Segons Heròdot va morir a Ecbatana de Síria (Hamath), segons Josefus a Damasc i segons Ctseies a Babilònia. Darios I a la inscripció de Behistun diu que veien que no podia guanyar al mancar de suports es va suïcidar. Smerdis per la seva banda, havia traslladat la residencia reial a Mèdia i ningú s'atrevia a oposar-se al rei.
Set nobles es van aliar per acabar amb la usurpació: Vindaframa, Otanes, Gaubaruva, Viclarna, Bagabucsa, Andumanis i Darios. Fou aquest darrer, fill del sàtrapa d'Hircània i Pàrtia Histaspes, el que va anar a trobar a Smerdis al castell de Sicattawati (prop de la actual Kermanshah) i el va matar (10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional, altres autors daten el esdevinement al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats i se'n va anar cap a Pasargadas i es va casar amb la filla de Cir II el gran. El país va romandre tranquil tot i que el poble donava suport a Gaumata al que de bona fe creia que era Smerdis, i no acceptava el cop d'estat de Darios. Vers el 29 de setembre el noble Niditabel es va rebel·lar a Babilònia, es va fer passar per Nabucodonosor, el fill de Nabonid, i es va fer coronar amb el nom de Nabucodonosor III el 3 d'octubre. La seva victòria sobre els perses el 13 de desembre va portar a la revolta d'Elam, dirigida per Ashina fill de Upadarmas, al mateix temps que es revoltava un tal Martiya que es feia passar pel rei elamita Imanis. Les rebel·lions es van fer generals a tot l'imperi, i fins i tot un altra mac de nom Vahyazdgta, va voler repetir els fets de Gaumata amb menys èxit (fou derrotat, pres i executat). A la llista de reis perses escrita per Asquilos apareix un rei, sens dubte un usurpador, anomenat Maraphis el Maraphi (els maraphis eren una de les tribus perses), del que res se sap.
Precedit per: Cambises II de Pèrsia |
Imperi persa (Dinastia Aquemènida) | Succeït per: Darios I el gran |