Antiga Mesopotàmia
De Viquipèdia
Mesopotàmia significa: (país) entre rius, l'antiga Mesopotàmia localitzada a l'actual Iraq tenia una terra molt fèrtil a causa de la presència dels rius Tigris i Eufrates que desemboquen al Golf Pèrsic, és un territori que està envoltat de deserts. Aquestes terres van ser ocupades fa més de 5000 anys aC. pels sumeris, que van construir les primeres ciutats com: Ur i Lagash sobre pujols i les van fortificar per defensar-les d'altres pobles que cercaven un millor lloc per a viure. Cada ciutat es governava a si mateixa, eren estats independents.
Les civilitzacions fluvials són les ciutats que es van formar a la riba de grans rius com: el Tigris i l'Éufrates a Mesopotàmia; el Nil a Egipte; l'Indus a Índia; i els rius Groc i Blau a la Xina.
Per als grecs entre el Tagos (Tajo) i l'Anas (Guadiana) hi havia una mesopotàmia, habitades principalment per celtes (Estrabó , Geographica, III, 1, 6).
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Neolític i Calcolític
El Neolític comença cap el 7000 aC amb l'eclosió de les primeres cultures agrícoles i després els primers poblets, fins arribar a les ciutats sumèries cap el 3700 aC.
Els sumeris es creu que es van desplaçar del nord-oest cap al país entre els dos rius cap el 4000 aC, i van substituir (i es varen barrejar) a les poblacions locals.
Vegeu: Cultures Neolítiques i Calcolítiques de Mesopotàmia
[edita] Les primeres ciutats
Les primeres ciutats principals esmentades son tretze: Akshak, Sippar, Kish, Nippur, Larak, Adab, Umma, Lagash, Uruk, Badtibira, Ur, Eridu i Larsa.
[edita] Els semites a Mesopotàmia
El semites eren nòmades que habitaven a les rodalies de Mesopotàmia i cap a la península aràbiga. Es van estendre per Mesopotàmia i Síria on donaren origen a grups regionals: els beduïns, els arabi, els amurru (amorites o amorreus) i els acadians. Sobre el grup dels amurru cal dir que varen fundar nombrosos estats, i van originar diversos grups regionals: els arameus, els canaanites, els hebreus i els fenicis. Sobre els acadians, que interessen pel seu paper a Mesopotàmia, cal parlar-ne mes detalladament
Vegeu: semites de Mesopotàmia i akkad
[edita] Les primeres hegemonies
La llista de reis sumeris esmenta gran quantitat de reis. Alguns dels primers tenen una durada de regnat impossible.
[edita] Primera dinastia de Kish
Podem suposar que la primera hegemonia va pertànyer a Kish però dels reis de la llista de la primera dinastia de Kish només Mebaragesi (o Enmebaragesi) i el seu fill Aka (Aga) tenen comprovació històrica, i la durada dels regnats de tots ells és impossible. Deu tractar-se doncs en general de figures mitològiques, amb un rerefons veritable que fou el fet que Kish tingués un cert poder regional, perquè se sap que Kish va gaudir del prestigi de primera monarquia durant segles. Mebagaresi de Kish governava cap el 2700 aC. El seu nom és sumeri però d'altres reis de la dinastia ja porten noms semites i és possible que es tractés d'un semita sumeritzat o simplement que adoptés un nom sumeri pel prestigi que devia tenir encara la cultura sumèria. Les inscripcions de Mebagaresi apareixen a la regió al sud del Diyala a l'antic temple de Khafaji (de l'època de Jemdet Nasr). La llista parla de la seva conquesta del país d'Elam, cosa que informa de l'antiguitat del conflicte entre Sumer i Elam i semblaria doncs que el seu poder s'estenia cap el riu Diyala i cap el sud de Sumer fins al Elam. Més tard, sobirans com Mesalim d'Ur i Eannatum de Lagash utilitzaran el títol de rei de Kish pel prestigi potser guanyat per Mebagaresi. La regió de Diyala que dominava sembla que estava en procés de superposició de l'element semita però que abans no era sumèria, sinó potser irànica com semblen demostrar noms com Ishnun (convertit en Eshnunna, “Santuari del príncep” en sumeri) o Tutub. Inclòs Babilònia es deia llavor Babilla (que es va convertir en Babilim, en acadià semític “porta del déu”).
[edita] Mesalim
Es coneix també un rei de Kish (al menys es titulava això) que no figura a la llista de reis: Mesalim. El seu origen no està establert. El seu nom sembla semita i tenia com a deïtat tutelar a Ishtaran, venerat a Der, el que fa pensar que venia d'aquesta zona, però com que s'han trobat inscripcions a Adab, a Sumer Central i a Lagash no pot assegurar-se res. Aquesta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagash governava un Ensi (o millor dit, una sèrie d'ensis) i Mesalim va fer d'àrbitre a una disputa fronterera entre Lagash i Umma de la que es feren reso Eannatum i Entemena, mes tard ensis de Lagash. Cal preguntar-se si no seria el rei de Hamazi que esmenta la llista.
[edita] Primera dinastia d'Uruk
El poema èpic de Gilgamesh esmenta les lluites d'aquest rei d'Uruk amb Mebaragesi de Kish. A Gilgamesh s'atribueix la construcció de la muralla de Uruk, la mes antiga muralla de Sumer (cosa que sembla corroborada per l'arqueologia), i el domini sobre Nippur, un centre mes religiós que polític dedicat al culte al déu Enlil. La llista de reis esmenta dos antecessors, Lugalbanda i Enmerkar. A aquest darrer el fa el fundador d'Uruk, de la unió de dos ciutats, una d'elles Eanna o Eana, sobre la que devia governar. Cap d'aquestos reis te comprovació històrica, tot i que Gilgamesh figura a una llista de déus trobada a Shuruppak a la que es diu que el seu pare era Lugalbanda (les llistes diuen que el seu pare era un fantasma) i que foren herois que mes tard foren divinitzats. Aquestos reis de Uruk devien ser doncs contemporanis amb els darrers reis de Kish i anteriors probablement a Mesalim
[edita] Primera dinastia d'Ur
La següent hegemonia sembla haver estat a Ur. Les tombes reials d'aquesta ciutat esmenten dos reis, Meskalamdug i Akalamdug, que no son a la llista de reis, i a una reina, Puabi. Sembla que els reis a Ur eren enterrats amb membres del seu servei (es va trobar una tomba amb 80 servidors). Com que els reis son sumeris això devia ser un costum sumeri i no semita, tot i que es dona algun cas semblant a Kish. Mesanapeda, cap el 2490 aC, si que es esmentat per la llista, i sembla que efectivament va voler exercir l'hegemonia ja que es va titular “rei de Kish". Ur estava situada a una llacuna comunicada amb el Golf Pèrsic en una posició estratègica excepcional per el comerç a la part sud de Sumer. Consta el seu comerç amb Tilmun o Dilmun, que s'identifica amb la costa de Aràbia prop de Bahrain, Magan (possiblement Oman, per d'altres Makran al Pakistan) i Melukhkha (Makran, per altres s'ha de buscar a aquest nom un altra ubicació). Meskiangnana va ser el fill i successor de Mesanapeda, però després varen seguir dos reis de nom semita-acadià, Elulu i Balulu, coincidint el seu regnant amb Eannatum i Entemena de Lagash
[edita] Lagash
A diferencia de les hegemonies que em vist fins ara, Lagash no figura a la llista, però la successió de governants esta comprovada per les inscripcions, des Ekhengal i Urnanshe a Urukagina, al haver-se trobat els arxius comercials de la ciutat. La disputa per un territori anomenat Gu-edena (vora del Edèn) entre Lagash i Umma es prolongava per molt temps i Mesalim (“rei de Kish”) que exercia l'hegemonia sobre ambdues ciutats, va exercir d'àrbitre i va fixar una línia fronterera. Però la rivalitat no es va esgotar i sovint ambdues ciutats intentaren resoldre el contenciós per les armes. Això va durar fins a l'època de Lugalzagesi de Umma que va ocupar i devastar Lagash i va destruir els seus temples. Tot i així encara va persistir l'hostilitat per una anys mes. A Lagash destaca la figura del rei Eannatum (cap el 2460 aC) que també va prendre el títol de “Rei de Kish” juntament amb el de “Ensi de Lagash”, simbolitzant segurament la seva aspiració a una hegemonia de la que no estem assabentats dels detalls, però que el va portar a combatre a Ur, Uruk, Kish, Akshak i fins a Mari i Elam. El seu déu, en nom del que deia actuar, era Ningirsu i quant ho va aconseguir es va titular com “El que sotmet a tots els països”. Els seus successors ja nomes porten el títol de “Ensi” de Lagash lo que indica el fi de l'hegemonia, si be del seu successor Entemena encara s'han trobat inscripcions a Ur i Badtibira i es coneix un pacte d'agermanament amb Lugalkingeneshdudu de Uruk, que apareix a la llista de reis. Urukagina de Lagash va ser un legislador que va disminuir el poder econòmic - religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans de les deutes i altres servituds; va prohibir la diàndria (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
[edita] Umma
Lugalzagesi de Umma, un rei usurpador, va exercir una breu hegemonia cap el 1350 aC, que després va perdre davant Sargon I de Akkad.
Vegeu Umma
[edita] L'imperi acadià
Sargon I rei de Akkad forma a partir del 2338 aC el primer gran Imperi que serà continuat pels seus successors, especialment pel seu nét Naramsin, per esvair-se cap el 2220 aC
Vegeu: Akkad, Sargon I, Rimush I, Manishtushu, Naramsin i Sharkalisharri
[edita] Sumer al final del Imperi Acadià
L'Imperi Acadià va sucumbir davant els Guti de Qutum (Gutium) als que s'esmenta també com a “dragons de la muntanya”. Els seus reis (que es titulaven “poderós rei de Qutum”) van portar nom semites o semititzats el que indicaria una absorció de la cultura acadiana. Alguns déus sumeri-acadians (com Ishtar i Sin) van ser adoptats pels Guti.
Les ciutats sumèries van recuperar la independència. Es suposa una hegemonia de Uruk perquè així s'esmenta a la Llista de reis sumeris, però fora dels noms de la llista no hi ha cap mes dada per afirmar-ho o negar-ho. Les úniques dades venen de Lagash: primer es coneixen els Ensi vassalls del sargonides de Akkad: Kikuid contemporani de Rimush I, Engilsa contemporani de Manishtushu, Uru contemporani de Naramsin, Lugalushumgal contemporani de Naramsin i Sharkalisharri. Després venen una sèrie d'ensis que podrien haver estat subordinats a Uruk: Puzurmama, Urutu, Urmama, Lubaba, Lugula i Kaku. Llavors ve l'ascens de la ciutat cap a l'hegemonia amb Urbaba, Gudea, Urningirsu, Pirigme, Urgar i Mammakhani, que representen una successió familiar continuada (de pare a fill o de sogre a gendre). En aquest temps Lagash, que era el centre de tres ciutats (la pròpia ciutat, Girsu i Nina i 14 ciutats més de menys importància, i no menys de 40 poblets petits, amb 1600 km2) havia perdut el seu paper central en favor de Girsu, tot i que es continua esmentat l'estat com Lagash. Urbaba (2164 aC a 2144 aC) va ser el primer que va exercir l'hegemonia; la seva filla Enanepeda va ser nomenada sacerdotessa de la deessa Nanna a Ur, el que vol dir que dominava a aquesta ciutat i Eridu (Ur depenia en aquesta època de la ciutat estat de Eridu), cosa que està mes ben establerta al regnat de Gudea, del que consta el domini sobre Nippur, Adab, Uruk i Badtibira. Els reis de Lagash nomes es titulaven Ensi, però Gudea s'anomena una vegada al menys “déu de Lagash”. Es fa esment d'una expedició als regnes d'Elam (Susa) i d'Anshan però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, mes que de conquesta. Es creu que Gudea va ser doncs un rei relativament pacífic que buscava mes el comerç que la dominació. Va comerciar amb Dilmun, Melukhkha i Magan i un país anomenat Gubin que s'identifica amb el Djebel al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Altres llocs on va arribar el comerç de Lagash foren; la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (al entorn de Kirkuk), de les regions del Eufrates mitja i Síria, de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, de Urshu, de Ebla al Alt Eufrates; del Taure, de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure). Consten al seu regnat la construcció de canals, sistemes de reg, treballs de sanejament , treballs d'urbanisme, construcció de santuaris, fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del santuari del Eninnu al déu nacional Ningirsu. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme.
Després de la dominació dels Guti a Acadia, el seu penúltim rei Tiriqum sembla que va voler conquerir Lagash, que presentava signes de debilitat amb el rei Urgar (2117 aC a 2113 aC) i amb el seu successor Nammakhani (2113 aC a 2110 aC). El poder ascendent tornava a ser Uruk, amb Utukhengal, que va derrotar als Guti al nord de Sumer i va exercir l'hegemonia però molt breument, perquè el seu general, Urnammu, al que havia encomanat el govern de Ur, el va enderrocar i va conquerir Lagash (on regnava Nammakhani, últim rei de la dinastia de Gudea) i va exercir l'hegemonia (renaixença sumèria, tercera dinastia d'Ur).
[edita] Renaixença sumèria
[edita] Tercera dinastia d'Ur
Després del set anys de Utukhengal, titulat, a imitació dels reis d'Akkad, “Rei de les quatre zones del mon”, l'hegemonia va passar a Ur.
Els ensi de Ur, que governaven sota dependència de Lagash, foren eliminats. El general Urnammu, va ser nomenat Shagin (governador militar o virrei) de Ur, i no va tardar a declarar-se independent. Es troben inscripcions de Urnammu a Ur, Eridu, Uruk, Lagash, Larsa, Adab i Nippur i fins i tot mes al nord d'aquesta ciutat. Una inscripció fou trobada també a la regió del alt Khabur. Les ciutats estaven governades per un ensi, i les mes llunyanes per un virrei o Shagin (governador civil - militar), els districtes estaven governats per Rabianum (alcaldes) i els poblets per Khazannum (corregidors). La llengua principal era el sumeri però com que la població semita - acadiana era majoritària la seva llengua (l'acadià)era emprada a les regions on es parlava.
El seu fill i successor Shulgi va consolidar el regne i el va ampliar cap els estats veïns. Al menys a partir del seu 22 any de regnat (d'un total de 48) s'esmenta un període de pau. La estructura social s'havia modificat una mica: al costat dels Eren, estaven el agaush, un espècie de encarregats de la vigilància dels treballadors del estat i del entrenament militar. Els militars estaven dirigits al nivell mes alt per shagin, general i governador de districte amb una autoritat superior als ensi, o allà on no hi havia ensi, reunint les dues funcions. El pagaments es feien en plata o en espècie (9 grams de plata = 200 litres de civada). La mida de volum era el gur (1 gur = 300 siles = 200 litres). El coure es portava de Magan, l'estany del Caucas. Els afers judicials eren encarregats a un mashkim (comissari) i les sentencies les dictaven 7 jutges: La dona tenia iguals drets que el home. No es coneix la pena de mort ni la llei del talió.
Amb Shusin (2036 aC-2028 aC) es va construir una gran muralla, anomenada Muralla dels Martu, que devia tenir com objectiu aturar les incursions dels Martu (Amurru) i dels Tidnum (o Tidanum), un altra tribu semita nòmada.
Ibbisin va ser el darrer sobirà. Amb la invasió dels amurru i les revoltes, el seu regne es va ensorrar. Elam va ocupar Ur que fou destruïda. Ibbisin va ser fet presoner i portat a Elam i una guarnició elamita es va establir a Ur. Pocs anys després Ur va ser conquerida per Ishiberra d'Isin que per uns anys va tenir l'hegemonia
[edita] Regne d'Isin
Ishiberra va consolidar el seu poder i els seus successor van governar uns anys.
La guerra entre Isin i el nou poder emergent a Kish va començar amb el rei Ishmedagan, que va ser derrotat davant Kish. L'últim rei de la dinastia d'Isin fou Lipiteshtar (1934-1924 aC) del que se sap que va promulgar un important codi de lleis basat en el codi de Urnammu i que fou un precedent del de Hammurabi tot i que mes tolerant. La ciutat de Ur va ser conquerida per Gungunum de Larsa, i amb ella el sud de Sumer. Després el tron va ser usurpat per Urninurta (1923-1896 aC)
[edita] Regne de Larsa
A Larsa, ja en temps de Ibbisin s'havia format una dinastia amorita sota Naplaqum (2025-2005 aC), i va romandre independent. Apareix el rei Gungunum (1932-1906 aC), fill del rei Naplanum (1976-1942 aC) i cinquè successor de Naplaqum, com a contemporani dels reis Lipiteshtar i Urninurta d'Isin. Larsa va conquerir Ur. La llista de sobirans continua fins a Rimsin (1763 aC). L'expansió de Larsa es va dirigir cap a Lagash fora de la zona de influencia de Isin, pero mes tard es van enfrontar per Nippur.
Posteriorment vegeu Babilònia
[edita] Vegeu també
Categories: Sumer | Accad | Elam | Síria
