Consolat de Mar
De Viquipèdia
El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. La competència l'exerceixen dos cònsols de mar i un jutge d'apel·lació, amb independència del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurídic i té les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de Barcelona. Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'atlàntic com a dret internacional. El Consolat de Mar va néixer en l'època del que es coneix com a ius mercatorum. El "dret dels mercaders" regulava les relacions entre els comerciants de l'època. Aquests comerciants, en una societat bàsicament feudal, agrària i rural, es trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ius mercatorum representa les arrels de l'actual dret mercantil. Va néixer per i per als comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, donat que calia estar inscrit a la corporació per a poder rebre l'aplicació d'aquest dret. Al mateix temps era d'aplicació autònoma, donat que es va crear una jurisdicció pròpia que tractava el ius mercatorum.Una d'aquestes jurisdiccions és el Consolat de Mar a Barcelona. Finalment cal dir que les fonts d'aquest dret van ser el costum mercantil, l'ús del comerç, els estatuts de les corporacions i les resolucions dels tribunals d'aquestes. El següent pas en l'evolució del dret mercantil el trobem a l'edat moderna.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
La secular tradició comercial i marítima catalana, empeny cap a una expansió a tot els racons de la Mediterrània i mar enllà fins l'Atlàntic (segle X). Aquesta expansió va donar com a resultat una munió de rutes que partien del port de Barcelona fins a tots el ports coneguts (segle XIII), encara que n´hi ha cinc de principals o de molt importants :
- ruta del nord d'Àfrica (Tunis, Alger Trípoli...), amb el transport d'or i esclaus.
- ruta de les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya...), amb el transport de blat i sal.
- ruta de Bizanci (fins a Constantinobla), amb el transport de cotó, especies i esclaus.
- ruta d'ultramar (Xipre, Tiró, Damasc, Alexandria...), era la gran ruta de les especies.
- ruta d'occident (fins a Bruges), des de on es distribuïen els productes orientals a tota Europa.
Aquestes activitats tan complexes i amb tan de interessos comercials, van fer créixer els òrgans rectors de defensa i de resolució de litigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port i la ribera fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sous de mariners, assegurances, naufragis... Amb l'afegit d'assegurar el transit de les naus per les rutes comercials, frecuentades per pirates serraïns o corsaris genovesos i venecians.
[edita] Seus dels Consolats de Mar
[edita] A la Corona d'Aragó
- 1260/1282 Es crea el Consolat de Mar a la ciutat de Barcelona.
- 1283 Pere III autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de València.
- 1326 Jaume III de Mallorca autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de Mallorca.
- 1363 Fundació del Consolat de Mar a Tortosa.
- 1385 Fundació del Consolat de Mar a Girona.
- 1388 Joan I autoritza la fundació del Consolat de Mar a Perpinyà.
- 1443 Fundació del Consolat de Mar a Sant Feliu de Guíxols.
[edita] Fora de la Corona d'Aragó
- 1463 Fundació del Consolat de Mar a Montpeller.
- 1474 Fundació del Consolat de Mar a Marsella.
- 1511 Fundació del Consolat de Mar a Bilbao.
- 1543 Fundació del Consolat de Mar a Sevilla.
- 1682 Fundació del Consolat de Mar a Sant Sebastià.
[edita] Conseqüències
L'expansió i supremacia comercial i marítima catalana, amb els Consolats de Mar arreu d'Europa, te com a conseqüència que el dret marítim català trancendeixi les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l'atlàntic. El codi jurídic elaborat sobre les bases dels costums marítims de Barcelona, fou compilat entre els anys 1260 i 1270, i aconseguí la seva redacció definitiva l'any 1350. Amb l’arribada de la impremta, a València, el 1484, se’n féu la primera edició. Escrit originàriament en català, el Llibre del Consolat de Mar fou traduït a l’italià, el francès, l’anglès, el castellà i a d’altres llengües perquè durant segles fou la base de la legislació mercantil de molts països europeus, fins i tot en temps moderns. Amb els decrets de Nova Planta (1707-1716), foren suprimits tots els Consolats de Mar dels Països Catalans, excepte els de Mallorca i de Barcelona, l'últim dels quals, tanmateix, no arribà a actuar normalment per la ingerència borbònica de les lleis pròpies. El Llibre del Consolat de Mar estigué vigent a Barcelona fins el 1829, quan fou substituït pel codi de comerç espanyol, inspirat en la legislació francesa. El Llibre del Consolat de Mar cal considerar-lo, doncs, com una de les aportacions catalanes a la civilització occidental.
