Dori
De Viquipèdia
Dori (femeni dòria; plural: doris, dòries; adjectiu: dòric, dòrica; dòrics, dòriques) foren un poble indoeuropeu que va envair Grècia al segle XII aC imposant-se als aqueus. Tot i que la llegenda els feia descendir d'Hèrcules i assegurava que tornaven a la seva pàtria, les excavacions arqueològiques han descobert que al segon mil·lenni eren establerts a la conca del Morava.
La invasió dòrica es va iniciar a Tessàlia, però de allí van seguir avançant al sud i es van apoderar de bona part del Peloponès, on van destruir la civilització micènica, i del qual els aqueus nomes en van conservar una part. Seguidament van destruir la civilització minoica a Creta; també es van estendre a Rodes i altres illes. Fins el segle IX un regim de tipus feudal es va establir al entorn d'Argos i Esparta. La senyoria dòrica d'Argos es va estendre per Megara, Corint, Sició, i Egina, En canvi Esparta va imposar sobre les terres conquerides de Messènia i Arcàdia un regim de dominació i d'esclavatge (els ilotes). Amb el temps les restes de l'antiga població que no havia fugit i els doris es van fusionar i els orígens comuns del estats dòrics es van oblidar.
Foren territoris doris al Peloponès: Megara, Corint, Sició, Flios, Cleones, Argos, Epidaure, Trozen, Hermione (parcialment), [Egina], Lacònia, Esparta i Messènia. De allí van passar a les illes i van ocupar Creta, Melos, Thera, Rodes i Kos i van fundar Cnidos i Halicarnàs a Cària. Corint va fundar colònies a Còrcira, Ambràcia, Anactòrios, Lèucade, Apol·lònia i Epidamnos (colònia de Còrcira).
Les colònies dòriques a Sicília foren: Siracusa (de Corint), Hiblea (de Megara), Gela (de Rodes), Zancle (poblada per messenis i anomenada Messene), Agrigent (fundada per Gela) i Selinos (colònia d'Hiblea)
A la Magna Grècia fou dòrica la ciutat de Tàrent, fundada per Esparta.
Altres ciutats dòriques foren: Potidea a Calcídia (colònia de Corint) i Selímbria, Calcedònia i Bizanci (colònies de Megara)
