Guy de Maupassant

De Viquipèdia

Guy de Maupassant

Henri René Albert Guy de Maupassant (AFI: [gi də mopasɑ̃]) (5 d'agost de 1850 – 6 de juliol de 1893) va ser un popular escriptor francès del Segle XIX. És un dels creadors del conte modern. Les seues narracions denoten sovint la futilitat de la guerra i la desgràcia a què s'hi sotmet als ciutadans innocents - moltes d'elles estan ambientades durant la Guerra francoprussiana dels anys 1870. Els seus contes es caracteritzen per la seua economia d'estil i la manera eficient com es resolen diferents línies argumentals. També va escriure sis novel·les.

[edita] Biografia

Maupassant va nàixer probablement^[1], al Castell de Miromesnil, prop de Dieppe, al departament de Seine-Maritime.

Els Maupassant eren una vella família de Lorena que s'havia arrelat a Normandia a mitjan Segle XX. L'any 1846 son pare es va casar amb Laure Le Poittevin. Junt amb el seu germà Alfred, havia estat amiga del novel·lista Gustave Flaubert, qui estava destinat a tenir una influència decisiva en la vida del seu fill. Era una dona amb una cultura literària poc comuna, amb una atracció pels clàssics, especialment per Shakespeare. Separada del seu marit, va quedar al càrrec dels dos fills majors, Guy i Hervé.

Va passar la seua infantesa a Étretat on, entre mar i cam, va crèixer en l'amor a la natura i a l'esport a l'aire lliure. Anava a pescar amb els pescadors de la costa i parlava la llengua dels camperols. Estava profundament unit a sa mare.

En un principi va ingressar al seminari d'Yvetot, segons era el desig de sa mare, però va reeixir a fer-se expulsar. En aquests llocs va començar a versificar, a l'edat de tretze anys. De la seua primera educació catòlica conservaria una hostilitat marcada envers la religió. Llavors va ser enviat al Liceu Corneille de Rouen, on va destacar com a bon alumne, dedicant-se a la poesia i participant molt en el teatre escolar.

Va allistar-se com a voluntari i va lluitar valentament en la Guerra francoprussiana que va esclatar només acabar el seu batxillerat. Després de la guerra va deixar Normandia l'any 1871 i va traslladar-se a París, on va passar deu anys com empleat del Ministeri de la Marina. Durant aquests deu anys d'avorriment, la seua única distracció era practicar el rem al Sena els diumenges i durant les vacances.

Gustave Flaubert el va prendre sota la seua protecció i serà per a ell una mena de mentor literari, guiant els seus inicis en el periodisme i la literatura. En vasa de Flaubert va conèixer el novel·lista rus Ivan Turgenev i Émile Zola, així com nombrosos escriptors pertanyents a les escoles naturalista i realista. Va escriure molta poesia i peces curtes.

L'any 1878 va ser traslladat al Ministeri d'Instrucció Pública i va començar a subministrar articles a diversos periòdics importants com ara Le Figaro, Gil Blas, Le Gaulois i l’Écho de Paris. Va consagrar el seu temps de lleure a l'escriptura de contes i novel·les curtes. L'any 1880 va publicar la seua primera obra mestra, Boule de Suif (Bola de greix), que esdevé un gran èxit. Flaubert va qualificar-la de « obra mestra que romandrà ».

La dècada del 1880 és el període més fecund de la vida de Maupassant. Esdevingut cèlebre arran de l'èxit de la seua primera novel·la, va treballar metòdicament, produint anualment de dos a quatre volums. El sentit per als negocis, unit al seu talent el fan un home ric.

L'any 1881, va publicar el seu primer volum de contes sota el títol de La Maison Tellier (La casa Tellier), que ateny en dos anys la dotzena edició ; el 1883, conclou la seua primera novel·la llarga, Une vie (Una vida), de la qual es van vendre vint-i-cinc mil exemplars en menys d'un any.

En les novel·les, concentra totes les observacions disperses en els seus contes i novel·les curts. La seua segona novel·la llarga, Bel-Ami, va aparèixer l'any 1885 i va gaudir de trenta-set reimpressions en quatre mesos. Així, obres caracteritzades per l'estil, la concepció i la penetració surten de la seua ploma fecunda. En aquesta època escriu també altra de les seues obres mestres, Pierre et Jean.

La seua aversió natural pel contacte social el porta al retir, la solitud i la meditació. Va viatjar extensament per Algèria, Itàlia, Anglaterra, Bretanya, Sicília, Alvèrnia i cada viatge va ser per a ell sinònim de nous volums. Va fer un creuer en el seu iot privat anomenat « Bel-Ami » com la seua novel·la. Aquest creuer, que el va portar per Cannes, Agay i St Tropez li va inspirar Sur l'eau (Sobre l'aigua). Aquesta vida agitada no li va impedir establir lligams d'amistat amb les celebritats literàries del seu temps: Alexandre Dumas (fill) sentia vers ell un afecte paternal. Guy va sucumbir també a l'encís del filòsof i historiador Taine, a qui va conèixer a Aix-les-Bains.

Tot i això Flaubert va continuar sent el seu padrí literari. Per altra banda, lamistat amb els germans Goncourt va ser de curta durada; la franquesa de Maupassant i el seu esguard crític sobre la comèdia humana s'acomodaven malament amb l'ambient de xafardeig, d'escàndol, de duplicitat i de crítica envejosa que els dos germans havien creat al seu voltant, sota l'aparença d'un saló literari a la manera del segle XVIII.

Durant els seus darrers anys es desenvolupa en ell un gust exagerat per la soledat, un instint de conservació malaltís, un temor constant a la mort i una certa paranoia, potser deguts a la sífilis que s'havia encomanat en els seus anys de joventut. L'1 de gener de 1892, va fer una temptativa de suïcidi, intentant tallar-se la gola. Aleshores va ser internat a París, en la clínica del Dr. Blanche, on va morir de paràlisi general un mes abans del seu 43 aniversari, el 6 de juliol de 1893, després de divuit mesos d'inconsciència gairebé total. En l'acta de defunció figura la menció « nat a Sotteville, prop d'Yvetot », dada que va obrir la polèmica sobre el seu lloc de naixement.

Està soterrat al cementeri de Montparnasse a París, (divisió 26).

[edita] Mirada sobre la seua obra

Boule de Suif permet a Maupassant esdevenir, als trenta anys, un home cèlebre.
Domina completament la ironia, que exerceix en nombrosos contes i narracions naturalistes, els personatges dels quals són sovint paisans normands o petits burgesos.
Excel·leix també en la narració d'aventures amoroses o en el gènere fantàstic: cal esmentar entre d'altres la Maison Tellier (1881), les Contes de la bécasse (1883) o Le Horla (1887), que pot ser vista comnl'expressió dels seus primers signes de malaltia.
S'hi troba en Maupassant aquesta por a la mort en moltes de les seues narracions i en la novel·la : Fort comme la mort (1889).
Maupassant aporta també una visió de la societat i sobre l'absència de valors morals, que hom por trobar en tots els medis. Les seues novel·les Une vie (1883), Bel-Ami (1885), Pierre et Jean (1888), li van permetre aprofundir en aquest esguard crític.
Maupassant va utilitzar diversos pseudònims:
- Joseph Prunier, amb el qual va publicar, l'any 1875, el seu primer conte : « La Main d'écorché ».
- Guy de Valmont, amb el qual va signar « Gustave Flaubert », aparegut l'any 1876. Va utilitzar aquest pseudònim fins l'any 1878.
- Maufrigneuse, que va utilitzar entre 1881 i 1885.

[edita] Obres

Les obres marcades com « llibre electrònic » s'hi troben disponibles lliurement en format electrònic en francès. Seguiu l'enllaç per a accedir-hi.

[edita] Novel·les i narracions

Per ordre cronològic :

Boule de suif (1880) (llibre electrònic)
La Maison Tellier (1881) (llibre electrònic)
Une partie de campagne (1881)
Une vie (1883)
Mademoiselle Fifi (1882) (llibre electrònic)
Contes de la Bécasse (1883) (llibre electrònic)
Au soleil (1884)
Clair de Lune (1883) (llibre electrònic)
Les sœurs Rondoli (1884)
Yvette (1884)
La Parure (1884)
Miss alex (1884)
Adieu(1884)
L'héritage (1884)
Monsieur Parent (1885)
Bel-Ami (1885)
Contes du jour et de la nuit (1885)
La Petite Roque (1886)
Toine (1886)
Mont-Oriol (1887)
Le Horla (1887) (llibre electrònic)
Sur l’eau (de Guy de Maupassant)Sur l’eau (1888) (llibre electrònic)
Pierre et Jean (1888) (llibre electrònic)
Le Rosier de madame Husson (1888)
L’héritage (1888)
Fort comme la mort (1889) (llibre electrònic)
La Main gauche (1889) (llibre electrònic)
Histoire d’une fille de ferme (1889)
La vie errante (1890)
Notre Cœur (1890)
L’Inutile beauté (llibre electrònic)
Le père Millon (1899, posthume)
Le colporteur (1900)
Les dimanches d’un bourgeois de Paris (1900)
Le papa de Simon
la ficelle (1884)
la légande du mont St Michel (1882)

[edita] Teatre

Histoire du vieux temps (1879)
Musotte (1890)
La paix du ménage (1893)
Une répétition (1910)

[edita] Crítica

Emile Zola (1883)
Etude sur Flaubert (1884)

[edita] Cites

"El bes és la manera més segura de callar dient-ho tot."
"La conquesta de les dones és l'única aventura emocionant en la vida d'un home."
"Els grans artistes són aquells que imposen a la humanitat la seua il·lusió particular." (Pierre et Jean)
"Les vertaderes dones de lletres són fenòmens. Llur raresa és el llur valor." (Les femmes de Lettre)
"De totes les passions, l'única vertaderament respectable és la golafreria" (Amoureux et primeurs)

[edita] Notes

↑ Existeix controvèrsia sobre el lloc exacte del naixement de Maupassant: nasqué, segons la primera hipòtesi, a Fécamp el 5 d'agost de 1850 al Bout-Menteux, o bé, segona hipòtesi, al Castell de Miromesnil (Tourville-sur Arques), com menciona la seua acta de naixement. Segons Louis Forestier, responsable dels volums de Maupassant a l'edició Pléiade, « l'acta de naixement és, doncs, exacta i per tant la naixença de Guy à Miromesnil està demostrada ». (Chronologie prefaci del tom 1 dels Contes et Nouvelles).