Hipòcrates
De Viquipèdia
Hipòcrates de Cos ( segle V aC, segle IV aC), és el pare de la medicina moderna. Va nàixer i va viure a Grècia, va ser autor del Corpus hippocraticum, Tractat del pronòstic i de Aforismes, entre altres obres. A ell se li atribueïx el conegut Jurament Hipocràtic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Els historiadors accepten que Hipòcrates va existir realment, que va néixer cap a l'any 460 aC a l'illa de Cos i que era un famós metge i professor de medicina. Tota l'altra informació sobre la seva vida és possiblement apòcrifa i entre en el terreny de la llegenda. Com no existeixen verdaderes fonts bibliogràfiques de la seva vida el que hi ha són relats a partir de la tradició oral, que no són molt fiables[1].
Soranus d'Efes, sobre el qual se'n sap ben poc, va ser el primer biògraf d'Hipòcrates i és la font de la major part de la informació. Soranus comenta que el pare d'Hipòcrates era Heràclides, un metge, i que la seva mare es deia Praxitela. Ell tenia dos fills, Thessalus i Draco, i un gendre, Polybus. Els tres eren alumnes seus, però només Polybus va ser considerat el veritable successor d'Hipòcrates, segons Galè. Sembla que Thessalus i Draco van tenir cadascun un fill que es van dir també Hipócrates.[2].[3]
Als 13 anys va començar els seus estudis de medicina que li van obrir les portes del temple dels Asclepiades, servidors d'Asclepi, el déu mitològic de la medicina. Posteriorment va viatjar a Egipte per completar la seva formació.
Va deixar una obra composta per 53 escrits que va ser recollida pels seus deixebles en el Corpus Hippocraticum. Va ser autor del "Tractat del pronòstic" i dels "Aforismes", entre altres obres. Pare indiscutible de la medicina moderna, el seu mèrit fonamental va ser el de desenvolupar un sistema racional basat en l'observació i l'experiència per a l'estudi de les malalties, les causes de les quals atribuïa a fenòmens naturals i no a intervencions dels déus o a fenòmens de tipus màgic-religiós. Indubtable geni de la medicina naturalista, a ell s'atribueix el conegut Jurament Hipocràtic.
[edita] La medicina hipocràtica
Es descriu el cos humà com una associació dels quatre humors: flegma (aigua), bilis groga (foc), bilis negra (terra), i sang (aire). La malaltia es desenvolupa per una pèrdua de l'equilibri d'aquests humors. El manteniment de la salut s'efectua a través de la dieta i la higiene. Aquestes idees persisteixen fins a l'Edat Mitja i el Renaixement.
D'altra banda un dels més importants fets establerts per la medicina hipocràtica va ser la divisió de les tasques dels metges. Abans d'això les funcions del metge eren guarir o matar.
El mètode hipocràtic era molt encertat per tractar malalties simples, com per exemple les fractures. El banc hipocràtic, era una màquina utilitzada per a la reducció de luxacions i fractures de la cuixa, en les quals es practicava l'extensió i la contraextensió per mitjà de cordes enrotllades a cilindres giratoris. Va ser un sistema que més endavant es faria servir com un dispositiu de tortura.
Un concepte important en la medicina hipocràtica era el de la crisi, un punt en la progressió de la malaltia a partir del qual aquesta començaria o a derrotar el pacient i com a conseqüència aquest moriria o, al contrari, els processos naturals farien que el pacient es recuperés. També després d'una crisi podia venir una recaiguda i arribaria una crisi mortal.
[edita] Jurament hipocràtic
El llegat més famós de la recopilació hipocràtica és el jurament hipocràtic, una declaració de caràcter ètic per als doctors, que s'assumeix al principi de la carrera d'un metge. Precisava, entre altres coses, que el metge ha de ser honest, calmat, comprensiu i seriós. Mentre que el jurament s'utilitza rarament en la seva forma original, el que se'n deriva d'ella encara és vigent i serveix de base per a juraments i normes que defineixin bones pràctiques i principis morals de la medicina.
[edita] References
- ↑ Nuland, Sherwin B. (1988), Doctors, Knopf, ISBN 0394551303.
- ↑ Adams, Francis (1891), The Genuine Works of Hippocrates, New York: William Wood and Company
- ↑ Margotta, Roberto (1968), The Story of Medicine, New York: Golden Press.
