Mar Roja
De Viquipèdia
La mar Roja, o el mar Roig (en àrab البحر الأحمر al-Bahr al-Ahmar; en hebreu ים סוף Yam Suf, en tigrinya ቀይሕ ባሕሪ QeyH baHri), és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia. La connexió amb l'oceà es troba al sud, a través de l'estret de Bab al-Mandab i el golf d'Aden. Al nord hi ha la península del Sinaí, situada entre el golf d'Aqaba i el golf de Suez (al fons del qual s'obre el canal de Suez, que connecta la mar Roja amb la Mediterrània. El mar fa aproximadament uns 1.900 km de llarg, i al punt més ample fa uns 300 km. El fons marí té una profunditat màxima de 2.500 m a la fossa central i una profunditat mitjana de 500 m, però també té plataformes poc fondes famoses per la seva vida marina i els coralls. La superfície marina és d'uns 438.000 o 450.000 km². És l'hàbitat de més de 1.000 espècies d'invertebrats i de 200 de coralls. La mar Roja ocupa una part de la vall del Rift.
Taula de continguts |
[edita] El nom
La mar fou anomenada golf Aràbic en la majoria de fonts europees fins al segle XX, nom derivat de les antigues fonts gregues. Heròdot, Estrabó i Ptolemeu anomenaven aquest braç de mar Arabicus Sinus, mentre que reservaven el terme mar Eritrea (o mar Roja) per a les aigües que banyaven el sud de la península d'Aràbia, conegudes actualment com el golf d'Aden, a l'oceà Índic.
El nom del mar no indica pas el color de les aigües, ja que són ben blaves vistes de lluny, i transparents a les mans. Pot ser que faci al·lusió a la floració estacional dels cianobacteris vermellosos anomenats Trichodesmium erythraeum, que es troben prop de la superfície de l'aigua. Alguns suggereixen que es refereix a les muntanyes vermelloses del voltant, riques en minerals, anomenades "הרי אדום" ("muntanyes dels Edomites" o "muntanyes Rubi") en hebreu.
Existeix també l’especulació que el nom de la mar Roja procedeix d’una mala traducció del que havia de ser la "mar de les Canyes" en la història bíblica de l'Èxode 13, 18. La mar de les Canyes (en hebreu ים סוף Yam Suf) sovint és traduïda malament, com la "mar dels Joncs" o, encara pitjor, per "mar Roja".
[edita] Propietats físiques
Les temperatures de l'aigua a la superfície es mantenen relativament constants a 21-25°C i la temperatura i la visibilitat són bones fins a uns 200 m, però el mar és conegut pels seus forts vents i els perillosos corrents locals. La mar es va crear quan l'Àfrica es va separar d'Aràbia, un moviment que va començar fa uns 30 milions d'anys. La mar Roja encara s'està eixamplant i a les parts més fondes hi ha petits cons volcànics; es considera que en el futur el mar esdevindrà un oceà (segons el model proposat per Tuzo Wilson).
[edita] Turisme
La mar Roja és coneguda pels seus indrets per a la pràctica del submarinisme, com ara els següents d'Egipte: el cap Ras Muhammad, l'escull de Khawr ash-Shamm (o Elphinstone) o les illes Al-Akhawein (Brothers Islands); i els menys coneguts del Sudan: Sanganeb, Abington, Angarosh i Shaab Rumi.
La mar fou "descoberta" com a destinació per als esports subaquàtics per Hans Hass a la dècada de 1950, i per Jacques-Yves Cousteau més endavant.
[edita] Països costaners
Els països costaners de la mar Roja són:
- Costa nord:
- Costa oest:
- Sudan
- Egipte
- Costa est:
- Costa sud:
[edita] Ciutats
Entre d'altres, a la mar Roja hi ha les següents ciutats costaneres: Assab i Massawa, a Eritrea; Port Sudan, al Sudan; Hala'ib, disputada entre el Sudan i Egipte; Port Safaja, Hurghada, Suez, Sharm el-Sheikh i Dahab, a Egipte; Eilat, a Israel; Aqaba, a Jordània; Gidda, a l'Aràbia Saudita, i Hudaida, al Iemen.
[edita] Vegeu també
- El pas de la mar Roja
