Carxofera
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cynara Scolymus
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Cynara scolymus L. |
||||||||||||||
La carxofera o escarxofera (Cynara scolymus) és una planta conreada de la qual s'aprofiten els capítols florals (abans d'obrir-se) que són la carxofa.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys (encara que es conreï un màxim de 3 anys). És molt semblant al card conreat, del qual potser és una varietat conreada. L'origen d'aquesta planta és el sud d'Europa incloent-hi la península Ibèrica. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada. Les fulles són glauques, amb grans lòbuls dentats i dividits, i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ample disposades en roseta. La part superior de la fulla és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. Els capítols florals (capses) es formen el segon any i són més o menys globosos, constituïts per un receptacle i bràctees, i fan fins a 15 cm de diàmetre. Les flors són de color porpra. El sistema radicular és molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. Té un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d'estiu fins a l'inici de l'estiu següent i fa capses (en ambients mediterranis temperats) des del mes d'octubre i tota la primavera.
[edita] Conreu
És una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendència continental (Navarra) no s'inicia fins a la primavera. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines), però és una solució al problema de la virosi, de la qual és una planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.
Als Països Catalans és molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarló (amb denominació d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.
[edita] Usos
|
Sempre es mengen cuites, al forn és la manera més senzilla, fregides --arrebossades o no--, en truita, o estofada en molts plats. Gran part de la producció (sobretot quan baixen els preus) passa a ser enllaunada. La beguda alcohòlica italiana Cynar està feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuts per als trastorns del fetge.
[edita] Acció farmacològica
Per a usos farmacèutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetació i després es dessequen. És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diürètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.
[edita] Composició química
- Compostos polifenòlics: Són els principis actius, destaca la cinarina, derivat de l'àcid quínic que conté dues unitats d'àcid cafeic unides a l'àcid quínic formant un èster (àcido 1,3-dicafeilquínic). També conté àcid cafeic i àcid clorogènic procedents de la degradació de la cinarina.
- Flavonoides: La seua importància radica en la sinergia amb els principis actius; destaquen la luteolina i com a heteròsids el cinaròsid i l'escolimòsid.
- Cinaropicrina: És una lactona sesquiterpènica i un poc amarga.
