Clor
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||
General | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom, sÃmbol, nombre | Clor, Cl, 17 | ||||||||||||||||||||||||
Sèrie quÃmica | Halogens | ||||||||||||||||||||||||
Grup, perÃode, bloc | 17, 3 , p | ||||||||||||||||||||||||
Densitat | 3,214 kg/m3 | ||||||||||||||||||||||||
Aparença | groc verdós![]() |
||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic | 35,453 uma | ||||||||||||||||||||||||
Radi mitjà †| 100 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic calculat | 79 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 99 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 175 pm | ||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Ne]3s2 3p5 | ||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació (Òxid) | ±1, +3, +5, +7 (à cid fort) | ||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Ortoròmbica | ||||||||||||||||||||||||
Propietats fÃsiques | |||||||||||||||||||||||||
Estat de la matèria | gas (no magnètic) | ||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 171,6 K | ||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 239,11 K | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 10,2 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 3,203 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | 1300 Pa | ||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | sense dades | ||||||||||||||||||||||||
Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 3,16 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
Calor especÃfica | 480 J/(kg*K) | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat elèctrica | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 0,0089 W/(m*K) | ||||||||||||||||||||||||
1er Potencial d'ionització | 1251,2 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
2on potencial d'ionització | 2298 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
3er potencial d'ionització | 3822 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
4t potencial d'ionització | 5158,6 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
5è potencial d'ionització | 6542 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
6è potencial d'ionització | 9362 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
7è potencial d'ionització | 11018 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
8è potencial d'ionització | 33604 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
9è potencial d'ionització | 38600 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
10è potencial d'ionització | 43961 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
El clor és un element quÃmic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula periòdica dels elements. El seu sÃmbol és Cl. En condicions normals i en estat pur és un gas groc-verdós format per molècules diatòmiques, Cl2, unes 2,5 vegades més pesat que l'aire, d'olor desagradable i verinós. És un element abundant en la naturalesa i es tracta d'un element quÃmic essencial per a moltes formes de vida.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] CaracterÃstiques principals
En la naturalesa no es troba en estat pur perquè reacciona amb rapidesa amb molts elements i compostos quÃmics, sinó que es troba formant part de clorurs i clorats, sobretot en forma de clorur de sodi (NaCl, sal comuna o sal de taula), en les mines de sal i dissolt i en suspensió en l'aigua de mar.
S'empra per a potabilitzar l'aigua de consum dissolent-lo en la mateixa; també té altres aplicacions com a oxidant, blanquejador i desinfectant. El clor gasós és molt tòxic (neurotòxic) i va ser usar com a un dels primers gas de guerra (arma quÃmica) a la Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial.
Aquest halogen forma nombroses sals i s'obté a partir de clorurs a través de processos d'oxidació, generalment per mitjà d'electròlisi. Es combina fà cilment amb la major part dels elements. És lleugerament soluble en aigua (uns 6,5 g de clor per litre d'aigua a 25 ºC), en part formant à cid hipoclorós (HClO).
En la majoria dels nombrosos compostos que forma presenta estat d'oxidació -1. També pot presentar els estats d'oxidació +1, +3, +5 i +7.
[edita] Aplicacions
El clor s'empra principalment en la potabilització d'aigües, com a blanquejant en la producció de paper i en la preparació de distints compostos clorats.
- Un procés de purificació d'aigües à mpliament utilitzat és la cloració. S'empra à cid hipoclorós, que es produeix dissolent clor en aigua i regulant el pH.
- En la producció de paper s'empra clor en el blanqueig de la polpa, encara que tendeix a ser substituït per diòxid de clor (ClO2).
- Una gran part del clor s'empra en la producció de clorur de vinil, compost orgà nic que s'empra principalment en la sÃntesi del policlorur de vinil, conegut com a PVC.
- S'usa en la sÃntesi de nombrosos compostos orgà nics i inorgà nics, per exemple tetraclorur de carboni, (CCl4), o cloroform (CHCl3), i distints halogenurs metà l·lics. També s'empra com a agent oxidant.
- Preparació de clorur d'hidrogen (HCl, à cid clorhÃdric) pur; es pot dur a terme per sÃntesi directa
- H2 + Cl2 --> 2HCl
[edita] Història
El clor (del grec χλωÏος, que significa "groc verdós") fou descobert el 1774 pel suec Carl Wilhelm Scheele, encara que ell creia que es tractava d'un compost que contenia oxigen. El va obtenir a partir de la reacció següent:
- MnO2 + 4HCl --> MnCl2 + Cl2 + 2H2O
El 1810 el quÃmic anglès Humphry Davy demostrà que es tracta d'un element quÃmic i li donà el nom de clor a causa del seu color.
El clor es va emprar a la Primera Guerra Mundial, esdevenint el primer cas d'ús d'armes quÃmiques.
[edita] Abundà ncia i obtenció
El clor es troba en la naturalesa combinat amb altres elements, principalment en forma de clorur de sodi (NaCl, i també altres minerals com la silvita (KCl, o clorur de potassi), o la carnalita, KMgCl3·6H2O (clorur de potassi i magnesi). És l'halogen més abundant en l'aigua marina amb una concentració d'uns 18000 ppm. A l'escorça terrestre és present en menor quantitat, uns 130 ppm. És prà cticament impossible trobar-lo sense combinar amb altres elements, a cà usa de la seua alta reactivitat.
El clor s'obté principalment (més del 95% de la producció) per mitjà de l'electròlisi de clorur de sodi (NaCl), en dissolució aquosa, denominat procés del clor-à lcali. S'empren tres mètodes: electròlisi amb cel·la d'amalgama de mercuri, electròlisi amb cel·la de diafragma i electròlisi amb cel·la de membrana.
[edita] Compostos
- Alguns clorurs metà l·lics s'empren com catalitzadors. Per exemple, clour de ferro (II) (FeCl2), clorur de ferro (III) (FeCl3), clorur d'alumini (AlCl3).
- Àcid hipoclorós (HClO, component principal del lleixiu). S'empra en la depuració d'aigües i alguna de les seues sals com a agent blanquejant.
- Àcid clorós,HClO2. La sal de sodi corresponent, clorit de sodi NaClO2, s'empra per a produir diòxid de clor, ClO2, el qual s'usa com a desinfectant.
- Àcid clòric (HClO3). El clorat de sodi, NaClO3, també es pot emprar per a produir diòxid de clor, empleat en el blanqueig de paper, aixà com per a obtindre perclorat.
- Àcid perclòric (HClO4). És un à cid oxidant i s'empra en la indústria d'explosius. El perclorat de sodi, NaClO4, s'empra com a oxidant i en la indústria tèxtil i paperera.
- Compostos de clor com els clorofluorocarburs (CFCs) contribueixen a la destrucció de la capa d'ozó i són gasos hivernacle.
- Alguns compostos orgà nics del clor s'empren com a pesticides. Per exemple, l'hexaclorobenzè (HCB), el para-diclorodifeniltricloroetà (DDT), el toxafè, etcètera.
- Molts compostos organoclorats presenten problemes ambientals a cà usa de la seua toxicitat, per exemple els pesticides anteriors, els bifenils policlorats (PCBs), o les dioxines.
[edita] Isòtops
A la Natura es troben dos isòtops estables de clor. Un de massa 35 uma, i l'altre de 37 uma, amb unes proporcions relatives de 3:1 respectivament, la qual cosa dóna un pes atòmic per al clor de 35,5 uma.
El clor té 9 isòtops amb masses des de 32 uma fins a 40 uma. Només tres d'aquests es troben a la natura: el 35Cl, estable i amb una abundà ncia del 75,77%, el 37Cl, també estable i amb una abundà ncia del 24,23%, i l'isòtop radioactiu 36Cl. La relació de 36Cl amb el Cl estable en l'ambient és d'aproximadament 700 x 10-15:1.
El 36Cl es produeix en l'atmosfera a partir del 36Ar per interaccions amb protons de rajos còsmics. En el subsòl es genera 36Cl principalment per mitjà de processos de captura de neutrons del 35Cl, o per captura de muons del 40Ca. El 36Cl es desintegra a 36S i a 36Ar, amb un perÃode de semidesintegració combinat de 308000 anys.
El perÃode de semidesintegració d'aquest isòtop hidròfil i no reactiu el fa útil per a la datació geològica en el rang de 60000 a 1 milió d'anys. A més, es van produir grans quantitats de 36Cl per la irradiació d'aigua de mar durant les detonacions atmosfèriques d'armes nuclears entre 1952 i 1958. El temps de residència del 36Cl en l'atmosfera és d'aproximadament 1 setmana. AixÃ, és un marcador (quÃmica) per a les aigües superficials i subterrà nies dels anys 1950, i també és útil per a la datació d'aigües que tinguen menys de 50 anys. El 36Cl s'ha emprat en altres à rees de les ciències geològiques, incloent la datació de gel i sediments.
Núclid | Abundà ncia natural | Massa | Spin | PerÃode de semidesintegració | Cadena de desintegració |
32Cl | - | 31,9857 | 1 | 298 mil·lisegons | ε |
33Cl | - | 32,9775 | 3/2 | 2,511 segons | ε |
34Cl | - | 33,9738 | 0 | 1,5264 segons | ε |
35Cl | 75,77 | 34,9689 | 3/2 | estable | |
36Cl | - | 35,9683 | 2 | 301000 anys | β- |
37Cl | 24,23 | 36,9659 | 3/2 | estable | |
38Cl | - | 37,9680 | 2 | 37,24 minuts | β- |
39Cl | - | 38,9680 | 3/2 | 55,6 minuts | β- |
40Cl | - | 39,9704 | 2 | 1,38 minuts | β- |
41Cl | - | 40,9707 | n.m. | 34 segons | β- |
42Cl | - | 41,9732 | n.m | 6,8 segons | β- |
43Cl | - | 42,9742 | n.m. | 3,3 segons | β- |
[edita] Precaucions
El clor provoca irritació en el sistema respiratori, especialment en nens i persones d'edat. En estat gasós, irrita les mucoses i en estat lÃquid crema la pell. Es pot detectar en l'aire pel seu olor de partir de 3,5 ppm, essent mortal a partir d'uns 1000 ppm. Es va usar com a arma quÃmica en la Primera Guerra Mundial.
Una exposició aguda a altes (però no letals) concentracions de clor pot provocar un edema pulmonar, o lÃquid en el pulmons. Una exposició crònica a baixa concentració debilita els pulmons augmentant-ne la susceptibilitat a altres malalties pulmonars.
En molts països es fixa com a lÃmit d'exposició en el treball per a aquest gas 0,5 ppm (mitja de 8 hores dià ries, 40 hores a la setmana).
Es poden produir fums tòxics quan es mescla hipoclorit de sodi amb urea, amonÃac o algun altre producte de neteja. Aquests fums consisteixen en una mescla de clor i clorur de nitrogen; per tant, aquestes combinacions haurien de ser evitades.
[edita] Enllaços externs
- WebElements.com - Clor (anglès)
- EnvironmentalChemistry.com - Clor (anglès)
- Los Alamos National Laboratory - Clor (anglès)