Dubrovnik

De Viquipèdia

Dubrovnik

(Bandera)	(Escut)

(En detall)	(En detall)

Mapa de les rodalies de Dubrovnik

Gentilici

antic: ragusà, ragusana, ragusans

43.587

de 0 a 408 metres

Sant Blai (Sveti Vlaho) des el 972

Dubrovnik (anteriorment coneguda com a Ragusa, en llatí) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat (županija) de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país amb 45.000 habitants. Al nord-est, al darrera del barri de Ploče, es troba la muntanya de Sergi (Sred) de 408 m i una mica més a l'est la de Bosanka amb 264 m. Un modern pont creua Rijeka Dubrobacka i uneix la ciutat amb l’altra banda.

[edita] Descripció

Dubrovnik està situada en una península que surt de Croàcia cap a la mar Adriàtica en direcció nord-oest de la costa dàlmata i després continua amb diverses illes, la primera de les quals, propera a la península, es Daksa (abans Daza) (mes al sud-oest es troba l’illa de Grebeni abans Pettini, també propera a la península) i ja mes lluny, al nord-oest de Daksa, la gran illa de Kolocep (Calamotta). A la part nord-est d’aquesta península hi ha el port de Gruz (abans Gravosa), el principal de la ciutat, la qual continua a la costa cap el sud fins a la punta Orsula (Úrsula) i entre Gruz i Orsula es troba Grad, la ciutat vella de Ragusa (que cal no confondre amb Ragusavecchia o Vella Ragusa avui Cavtat) dins les seves monumentals muralles. En front l’illa de Lokrum (abans Lacroma) forma part del terme de Dubrovnik. Prop de Gruz es troba la deu d’aigua de Ombla.

[edita] Barris de Dubrovnik

Barri o zona	Habitants
Solitudo
Babin Kuk
Petka
Lapad
Hladnica
Gruz
Montovjerna
Boninovo
Dance
Gradac
Pile
Grad
Banje
Ploce
Betina Spilja
Sveti Jakov (Sant Jaume)
Sred
Zarkovika
Orsula

[edita] Llocs d’interès

Placa
Catedral de Dubrovnik
Monestir dominic de Dubrovnik
Convent franciscà de Dubrovnik
Torre del rellotge de Dubrovnik
Arxiu Sponza
Museu de Dubrovnik i de Zitnica Rupe
Seu del Govern de la zupània de Dubrovnik-Neretva
Mercat (Gunduliceva)
Església de Sant Blai de Dubrovnik
Lovrijenac
Muralles de Dubrovnik
Torre Minceta
Sveti Ivan (Sant Joan)
Font d'Onofre
Porta de Pile i Porta de Ploce
Port de Dubrovnik (Porat)
Platges de Dubrovnik
Campanar d'Uvala Gruz
Museu Marítim de Dubrovnik (Pomorski)
Pont Franjo Tuđman
Fortalesa de Revelin
Ajuntament de Dubrovnik
Convent de Santa Clara de Dubrovnik
Llatzeret de Dubrovnik
Duana de Dubrovnik
Mesquita de Dzamija
Monument al poeta Ivan Gundulic (Giovanni Gondola), nascut a la ciutat

[edita] Economia

L’economia de la ciutat i la regió es depenent del turisme. La ciutat s’anomena la "perla del Adriàtic" i rep milers de visitants cada any. L’activitat agrícola es centra amb el vi, oli i hortalisses.

[edita] Història

Vista de Dubrovnik des d'un turó proper.

Es va fundar el 615 per la unió de Raus, una ciutat a una illa dàlmata que era refugi del romans d'Epidaurum (avui Cavtat) i Dubrava, una vila de població eslava, amb el nom de Rausium (del que va derivar Ragusa, essent anomenada també de vegades Salona). Debilitat l’imperi Bizantí la ciutat va gaudir d’àmplia autonomia sota sobirania bizantina, mes o menys ferma. A mitjans del segle XII, sota l’emperador Manel Comneno, la ciutat va ser sotmesa temporalment a Split (Spalato) El 1204, conquerida Constantinoble pels croats, la comuna de Ragusa es va posar sota protecció de la República de Venècia fins que pel tractat de Zadar va esdevenir protectorat del regne d’Hongria (que incloïa Croàcia) el 1358, però al 1403 es va independitzar de fet i va adoptar el nom de República de Ragusa. Dirigida per una aristocràcia local marinera (Talassocràcia), amb una separació molt forta de classes però que va abolir l’esclavitud, la república va destacar en el comerç del Adriàtic (en competència amb Venècia) i va arribar al seu màxim desenvolupament els segles XV i XVI. Dos consells ciutadans (Vijece) formaven el nucli dirigent. El 1526 va acceptar pagar tribut al Sultà otomà. El 1667 un terratrèmol va destruir la ciutat que es va reconstruir al entorn de lo que avui es la Placa, el principal carrer de la ciutat vella, i es van construir dos ports, un a cada costat del istme. En els segles XVI i XVII va saber jugar amb la rivalitat entre Venècia i l'Imperi Otomà i va estar sota protecció d’un i altra segons mes li convenia. El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als Otomans per rebre l’ajuda contra Venècia que la volia ocupar. El 1718, per la pau de Postxarewatz es va augmentar el tribut i des llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Porta (Turquia) i per fer-hi front els ragusans es van dedicar al cabotatge a la costa d'Espanya i Itàlia. El tractat de pau de Presburg el 26 de desembre de 1805 va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleòniques sota el comandament del general Lauriston que hi va entrar el 15 de maig de 1806, i el general Marmont va abolir la república per decret el 31 de gener de 1808 i la va integrar al Regne d'Itàlia i a l'any següent a les Províncies Il·líriques. A finals de 1813, asetjada pels anglesos, la població local va formar un govern provisional republicà, pero el 29 de gener de 1814 fou ocupada pels austríacs. Amb el Congrés de Viena el 1815 va ser assignada al Imperi austríac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de Transletània o Hongria-Croàcia. El 1918 el consell nacional croat va proclamar la separació, i la unió al regne dels Serbis, Croats i Eslovens que després (1929) fou el regne de Iugoslàvia. El 1941 va quedar integrada en l'estat independent de Croàcia dels ústaixes amb una guarnició italiana, substituïda pels alemanys el 1943. Els partisans de Josip Broz Tito i van entrar la tardor de 1944 i va integrar-se a la República socialista federal de Iugoslàvia (1945) com a part de Croàcia. El 1991, al independitzar-se Croàcia, l’exèrcit federal la va declarar zona desmilitaritzada, però la marina federal, controlada pels serbis, la va bombardejar el 1991 i 1992. Amb l’ajut de l'UNESCO la part vella i altres punts de la ciutat danyats foren restaurats.