Feroès

De Viquipèdia

Feroès 'Føroyskt'
Pronunciació:	AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:
Parlat a:	Dinamarca
Regió:	Illes Fèroe
Parlants:	80.000
Rànquing:
Classificació genètica:	Indoeuropea Germànica Escandinava Occidental Feroès
estatus oficial
Llengua oficial de:	Illes Fèroe
Regulat per:	-
codis de la llengua
ISO 639-1	fo
ISO 639-2	foe
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	FAE
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El feroès és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe.

Com l'islandès, és una llengua gramaticalment conservadora, notable d'entre les escandinaves per haver mantingut les declinacions, que compten amb els 4 casos germànics: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu.

El seu nombre de parlants és d'unes 80.000 persones, 48.000 a les illes Fèroe; i la resta a Islàndia i, sobretot, Dinamarca. És doncs una de les llengües amb menys parlants d'Europa, al costat del lapó, el ladí i el sòrab (tots ells amb menys de 100.000 parlants) però no es considera en perill d'extinció. Està però fortament dialectalitzat.

[edita] Història

Pels volts dels segles IX-X d.c. les Fèroe van ser envaides per víkings procedents de Noruega que parlaven l'antic escandinau. D'aquell parlar va evolucionar el feroès que, a diferència del noruec mai no va desenvolupar una cultura escrita d'importància, existint pel període entre el segle X i el XV escasses restes d'escriptura rúnica. A partir del segle XIV, però sobretot del segle XV es comença a escriure l'idioma en alfabet llatí. Es tracta en la majoria dels casos d'escrits legals o de tipus diplomàtic. En general però, la dependència política de les illes respecte de Dinamarca féu que la majoria de documents fossin en el cada cop més diferent danès.

El primer llibre imprès en feroès és el "Faeroiske Qvaeder om Sigurd Fofnersvane og hans Aet" ( Balades Faroesses sobre Sigurd el Mata Dracs i el seu Llinatge) i data del 1822. Per fer-se una idea del nivell de persecució del idioma a mans dels danesos cal saber que ja en el segle XVIII (1770) Jens Christian Sbavo, preocupat per la posible desparició va escriure un diccionari Danès-llatí-feroès, una Ortografia, una Ortofonia i una recopilació de balades feroeses. Cap d'aquests treballs va aconseguir-los editar en vida. Les balades ho van ser en 1930 i els treballs lingüístics entre 1966 i 1970. El nom del llenguatge en feroès és føroyskt. Desprès 1947 el danès deixa de ser la llengua oficial del territori i guanya l'estatus el feroès. El primer diari en feroès va apareixer el 1890.

Algunes de les isoglosses del feroès

[edita] Relació amb l'islandès

L'estructura del feroès s'assembla molt a la de l'islandès, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gairebé com l'antic nòrdic. És possible per als parlants d'una de les llengües llegir textos en l'altra, si bé el parlar divergeix més i en principi no es consideren mútuament intel·ligibles. Diferències entre ambdós són:

Fidelitat etimològica: L'escriptura del feroès s'ha plegat més als canvis en la pronúncia, deixant una mica de banda el total purisme etimològic de l'islandès.
Dialectes: L'islandès gairebé no en té, mentre que el feroès sí, i marcats.
Fonologia: El feroès no té el so dental fricatiu (anglès "th"), pero té affricatiu (anglès "ch" i "j")
Purisme: Tot i ser també molt conservador, el feroès presenta, sobretot en la llengua parlada, més manlleus estrangers, especialment danesos.

[edita] Mostra lexical

Jo eg
Tu tú
Nosaltres vit
Això hesi
No ikki
Home maður
Ocell - Gos fuglur - hundur
Ull eyga
Menjar - Beure eta - drekka
Nit nátt
1 ein
2 tveir
3 tríggir
4 fýra
5 fimm
6 seks
7 sjey
8 átta
9 níggju
10 tíggju

[edita] Escriptors

Venceslaus Ulricus Hammershaimb

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en feroès de la Viquipèdia

Vocabulari alemany-feroès
websters-online-dictionary.org Faroese-English (Diccionari anglès-feroès)
Universitat de les Fèroe - Facultat de llengua i literatura feroeses (en feroès i anglès)

Llengües germàniques més parlades
Afrikaans \| Alemany \| Anglès \| Danès \| Jiddisch \| Neerlandès \| Noruec \| Suec
Llengües germàniques menys parlades
Feroès \| Frisó \| Islandès \| Luxemburguès
Llengües i dialectes germànics reconeguts
Baix alemany / baix saxó \| Limburgès \| Scots