Günter Grass
De Viquipèdia
 |
Günther Grass (Danzig, Alemanya 1927. Actualment és Gdansk, Polònia) és un escriptor alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999.
[edita] Biografia
Nasqué a la ciutat de Gdansk el 16 d'octubre de 1927, llavors nomenada Danzig, ciutat actualment situada a Polònia però que en aquell moment formava part d'Alemanya. Fou movilitzat als divuit anys per participar en la Segona Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner, sent alliberat el 1946.
Després de treballar en diversos oficis, Grass estudià pintura i escultura a Düsseldorf i Berlin, viatjant posteriorment fins a Itàlia, Espanya i França. Establí la seva residència a París on va escriure la seva obra més famosa, El timbal de llauna l'any 1959.
Membre del denominat Grup 47 Grass ha desenvolupat un paper essencial en la literatura alemanya de la postguerra, rebent diverses distincions al llarg dels anys com el Premi Büchner el 1965, el premi més prestigiós d'Alemanya; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres i el Premi Nobel de Literatura, ambdós concedits el 1999.
En la presentació de les seves memòries, l'any 2006, reconegué la seva participació durant la seva joventut en les Waffen-SS, cos de combat de les SS, cosa que provocà un gran rebombori al seu país natal. La polèmica confessió ha originat una controvèrsia entre els intel·lectuals europeus. Alguns d'ells consideren que el fet passat esfondra l'estatus d'aval moral, mentre que d'altres pensen que la seva sinceritat, tot i ser tardana, reforça la seva legitimitat. Lech Walesa, després d'haver demanat que hom li retirés el títol de ciutadà d'honor de la vila de Gdansk, li ha perdonat els errors de joventut.
[edita] Obres publicades
- Danziger Trilogie
- Anestèsia local (Örtlich betäubt) 1969
- Del diario de un caracol (Aus dem Tagebuch einer Schnecke) 1972
- Der Butt 1979
- Encuentro en Telgte (Das Treffen in Telgte) 1979
- Kopfgeburten oder Die Deutschen sterben aus 1980
- La ratesa (Die Rättin) 1986
- Sacar la lengua (Zunge zeigen. Ein Tagebuch in Zeichnungen) 1988
- Mals averanys (Unkenrufe) 1992
- Una llarga història (Ein weites Feld) 1995
- El Meu segle (Mein Jahrhundert) 1999
- Com els crancs (Im Krebsgang) 2002
- Letzte Tänze 2003
- Pelando la cebolla (Beim Häuten der Zwiebel) 2006 - memòries -
