Jehovà

De Viquipèdia

Jehovà, o Jahvè, és segons la Bíblia el nom propi de Déu. Apareix unes 7000 vegades en la Bíblia. És una de les transcripcions de יהוה. Aquestes lletres corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH, segons la transliteració escollida (les vocals no s'escriuen en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s'anomena tetragrama o "tetragràmaton".

[edita] Significat

Segons la tradició jueva, el tetragrama està relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s'esdevingui".

Algunes tradicions li donen el significat de “El Ser Immutable”. Segons la Bíblia, així es va revelar a Moisès (Èxode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [היה]: "ell era", HWH howê [הוה]: "ell és", i YHYH yihiyê [יהיה]: "ell serà" es combinarien per donar l'idea d'atemporalitat.

[edita] Transcripcions

Jehovà és potser la forma del nom diví més coneguda en català, fins i tot en Jacint Verdaguer la va fer servir a obres seves, com a "Canigó". De tota manera s'ha de dir que existeixen altres variants del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh etc... Això és degut a 2 raons principalment: la primera, que en l'alfabet hebreu antic no s'escrivien les vocals, per tant es desconeix si aquestes eren EOA, AE , UO o d'altres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els jueus, aquesta pronunciació va desaparèixer completament.

La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels teòlegs cristians de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts a posteriori, per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Aquesta reconstrucció, però, sembla ser una de les menys plausibles, ja que els diacrítics corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" ( ^? i escolteu-ne la pronunciació en hebreu). La intenció original dels diacrítics de יְהֹוָה, doncs, no era fer que יהוה es pronunciés /jehowah/, sinó recordar al lector que en arribar a aquesta paraula, per a no contravenir la inefabilitat del nom de la divinitat (els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III presumiblement per aquesta raó, vegeu els Deu Manaments), havia de dir "Adonai".

[edita] Origen de la creença

Hi ha estudiosos que creuen que la creença en Jehovà prové del monoteisme d'adoració a Aton imposat per Akhenaton i que podria haver-se dut fins a terres aramees a través dels apiru, un poble que havia saquejat l'Egipte, però no hi ha lligams sòlides que recolzin aquesta teoria.

Altres creuen que és una evolució local dels déus de la zona. Si bé la gran majoria de religions que envoltava el territori eren politeistes era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en l'únic.

Hi ha inscripcions antigues que semblen demostrar un antic dualisme masculí/femení de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts.

Així, en una gerra de ceràmica que es va trobar en un antic caravasar de Kuntillet Ajrud datat entre el 950 i el 850 aC es va trobar la inscripció: "A Yahweh de Samaria i a la seva Asherah".

En una altra inscripció trobada en una tomba de Jirbet el-Qom datada entre el 800 i 700 aC hi diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Asherah l'ha salvat dels seus enemics."

Són de les restes més antigues que fan relació a Jehovà. En canvi, Asherah era una divinitat que és identificada en molts pobles semítics. Cap la possibilitat de què Jehovà evolucionés d'un consort de la deessa que va acabat adoptant el paper principal.