Jocs Olímpics d'estiu

De Viquipèdia

Poster dels Jocs Olímpics d'estiu 1920 a Anvers.

Els Jocs Olímpics d'estiu són un competició internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comité Internacional Olímpic. Es tracta d'una de les competicions més prestigioses i amb més audiència arreu del món.

Els competidors hi participen representant el seu Cominté Olímpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que també hi prenen part diverses nacions sense estat.

[edita] Història

[edita] Els primers jocs

Cerimonia d'obertura als primers Jocs Olímpics a l'estadi Panathenaic.

El Jocs Olímpics moderns foren creats l'any 1894 pel baró Pierre de Coubertin amb la intenció de promoure les relacions internacionals a través de les competicions esportives. Els primers jocs es disputaren a Atenes el 1896, i comptaren amb 245 competidors, la majoria grecs, de 14 països.

Quatre anys més tard, el 1900 es disputaren a París i per primer cop hi participaren 11 dones que competiren en croquet i tennis. Aquests jocs formaren part de la Exposició Internacional que tingué lloc a la ciutat. El mateix succeí quatre anys després a Saint Louis on la paraula olímpic fou usada per qualsevol tipus de competició, incoses competicons escorlars o competicions per irlandesos-americans.

L'any 1906 es disputaren uns jocs menors a la ciutat d'Atenes, com a celebració dels deu anys dels primers jocs. La idea era que Atenes organitzés uns jocs intercalats entre els altres jocs disputats cada quatre anys però la idea no reeixí. Tot i que tingueren un èxit major que els disputats el 1900 i el 1904 i contribuiren positivament a l'enfortiment olímpic, aquests jocs no són oficialment reconeguts pel COI.

Dorando Pietri acaba la primera marató moderna.

Els Jocs Olímpics de Londres 1908 foren un gran èxit. S'establí la distància oficial de la marató, 42,195 km (distància escollida per quadrar l'arribada dels atletes amb la posició que ocupava al família reial anglesa.

El creixement dels jocs era cada cop més gran. 2.500 competidors actuaren als Jocs Olímpics d'Estocolm 1912, entre els que destacà Jim Thorpe, que fou acusat de professionalisme i se li retiraren les medalles. Aquestes no li foren retornades fins el 1983, trenta anys després de la seva mort.

Els jocs previstos per l'any 1916 a Berlín foren suspesos per la Primera Guerra Mundial.

[edita] El periode d'entre-guerres

L'any 1920 els jocs es disputaren a Anvers, Bèlgica, un dels països més castigats per la guerra. Quatre anys després els jocs viatjaren a París, on el nombre de participants pujà fins a 3.000, rècord fins aleshores, i on destacà el finlandès Paavo Nurmi, anomen

Els Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928 foren dels millor organitzats fins aleshores, aprofitant la bonança econòmica i l'aparició dels primers espònsors. A més foren els primers que permeteren competir les dones en l'esport olímpic per excel·lencia, l'atletisme. El cas contrari fou el dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1932, que es van veure afectats per la gran depressió i que tingueren el nombre més baix de participants des de Saint Louis el 1904.

Els Jocs Olímpics de Berlín 1936 van ser vistos pel govern nazi alemany com una gran oportunitat per promòure la seva ideologia de superioritat de la raça ària. El partit nazi encarregà a la directora Leni Riefenstahl un film sobre els jocs. El gran heroi dels jocs, però, fou un atleta de raça negra, Jesse Owens, que guanyà quatre medalles d'or a les proves de velocitat d'atletisme.

Degut a la Segona Guerra Mundial, els jocs de 1940 (que s'havien de disputar a Tòquio i posteriorment foren col·locats a Helsinki) i els de 1944 no es van disputar.

[edita] Després de la Segona Guerra Mundial

Els primers jocs de la post-guerra foren disputats a Londres el 1948, on Alemanya i Japó foren exclosos. Una esprínter holandesa Fanny Blankers-Koen emulà Jesse Owens i guanyà quatre medalles d'or en les proves de velocitat atlètiques.

El 1952, a Helsinki, va veure l'explosió d'un jove oficial de l'exercit txec que ja havia guanyat una medalla d'or i una de plata quatre anys abans i que aquest any guanyà les medalles d'or de 10.000, 5.000 metres i marató.

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1956 es disputaren a Melbourne. Les proves hípiques, però, no es pogueren disputar al país degut a les lleis de quarentena que havien de complir els cavalls. Aquestes proves foren traslladades a Estocolm, essent el primer cop que uns Jocs es disputaven en dos països diferents. Entre els fets destacats es pot esmentar l'encontre de waterpolo entre Hongria i la Unió Soviètica, que degut a les tensions polítiques entre ambdós estats acabaren en una batalla entre els equips.

Els Jocs Olímpics de Roma 1960 van veure l'aparició de Cassius Clay, més tard conegut com Muhammad Ali, que guanyà una medalla d'or en boxa, que posteriorment llençà com a protesta per no ser admès en un restaurant "per a blancs" de la seva ciutat. Altres estrelles foren l'equip soviètic de gimnàstica artística que guanyà 15 de 16 medalles possibles o Wilma Rudolph, guanyadora de tres ors en atletisme.

Els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 destacaren per ser els primers de l'era moderna de les telecomunicacions. Foren els primers retransmesos per tot el món per televisió, aprofitant l'us dels primers satèl·lits de comunicacions. D'aquesta manera iniciaren la popularització dels Jocs d'anys posteriors.

Les actuacions esportives dels jocs de 1968 a Ciutat de Mèxic es van veure afavorides per l'altitud de la ciutat (més de 2000 metres) que van propiciar grans marques. La més destacada fou la de Bob Beamon que saltà 8.90 m. en salt de longitud, marca que es mantingué durant 23 anys. S'introduí un nou tipus de salt, l'anomenat estil Fosbury, ideat per Dick Fosbury en el salt d'alçada. La política també es feu palesa a la cerimònia d'entrega de medalles dels 200 metres llisos on Tommie C. Smith i John Carlos protestaren, puny en alt, per la segregació racial als Estats Units.

[edita] Els Jocs Olímpics i la política

La política intervingué de nou a Munic el 1972. El grup terrorista Setembre Negre invaí l'apartament israelià de la vila olímpica i matà dos atletes i en segrestà altres 9. El grup demanà l'alliberament de nombrosos presos palestins a Israel. En el tiroteig posterior amb les forces de seguretat alemanyes moriren 15 persones, incloent-hi nou atletes i 5 terroristes. Entre els fets esportius més destacats cal esmentar les set medalles d'or de Mark Spitz en natació i les tres de la gimnàsta soviètica Olga Korbut.

Els Jocs Olímpics de Montreal 1976 van acabar amb fortes deutes econòmiques de les que la ciutat trigà a recuperar-se. Es produí, a més el boicot de moltes nacions africanes en protesta per l'actuació de l'equip de rugbi de Nova Zelanda a Sud-àfrica, que mantenia una política d'apartheid racial. L'estrella dels jocs fou la romanesa Nadia Comaneci que guanyà cinc medalles (tres d'or) en gimnàstica i que aconseguí la primera nota de 10 en el seu esport.

Amb l'excusa de l'invasió de la Unió Soviètica a Afganistan, 66 nacions, incloses Estats Units, Canadà, Alemanya Occidental o Japó, van boicotejar els jocs de 1980 a Moscou. Grècia, Gran Bretanya i Austràlia hi participaren i es convertiren en les úniques nacions que han participat a tots els jocs d'estiu. Entre els esportistes més destacats trobem el gimnasta Alexander Dityatin, el nedador Vladimir Salnikov, el piragüista Uladzimir Parfianovich o el boxejador Teófilo Stevenson.

Quatre anys més tard, com a represàlia, 15 països del bloc de l'est, entre ells la Unió Soviètica van boicotejar els jocs de Los Angeles 1984. Aquests, però, van ser un gran èxit econòmic, gràcies a la publicitat i la televisió. L'estrella dels jocs va ser Carl Lewis, que repetí la gesta de Jesse Owens.

[edita] El professionalisme i el doptage als Jocs

Històricament, els Jocs Olímpics estaven reservats a atletes amateurs. Als anys vuitanta la professionalització de l'esport era un fet indiscutible, amb l'excepció dels països comunistes, que es trencà amb la caiguda del bloc soviètic a finals de la dècada. L'arribada de Joan Antoni Samaranch al capdavant del COI el 1980 canvià la filosofia que el COI havia mantingut fins aleshores i acceptà plenament el professionalisme als Jocs. Aquest fet portà en l'aspecte negatiu un increment de l'us de substàncies dopants amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu, i paral·lelament a l'aparició dels controls anti-dopatge. El primer gran escàndol de dopatge aparegué als Jocs Olímpics de Seül 1988 quan l'atleta Ben Johnson fou desposseït de la seva medalla d'or.

Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s'acceptà per primer cop la presència dels jugadors professionals de la NBA, l'anomenat Dream Team. Foren els primers jocs sense boicot des de 1972 i Sud-àfrica fou readmesa en abolir la seva política segregacionista. Alemanya participà reunificada per primer cop des de 1960 i les nacions bàltiques hi prengueren part més de 50 anys després (1936). La resta de països ex soviètics hi participaren amb el nom d'Equip Unificat i debutaren Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Els darrers any del segle XX van ser convulsos per al moviment olímpic pel pagament de comissions als membres del COI en el procès d'elecció de les ciutats olímpiques. Aquesta corrupció dins del COI va quedar demostrada en l'elecció de Salt Lake City pels jocs d'hivern de 2002. Existiren sospites que a l'elecció d'Atlanta 1996 l'empresa Coca-Cola va tenir forta influència. Els jocs, a més, foren marcats per l'explosió d'una bomba al Centennial Park de la ciutat durant el seu transcurs. Entre els esportistes més destacats cal esmentar els atletes Michael Johnson i Donovan Bailey, el gimnasta Alexei Nemov o les nedadores Amy Van Dyken i Michelle Smith.

Els Jocs Olímpics de Sydney 2000 van ser molt brillants. El nedador Ian Thorpe, el remer Steve Redgrave o l'atleta Cathy Freeman foren esportistes destacats. La nota anecdòtica la donà el nedador de Guinea Equatorial Eric Moussambani, que amb prou feines aconseguí finalitzar la prova de 100 metres estil lliure.

Més de cent anys després de la primera edició, els jocs retornaren a Atenes. Es produí el rècord de 201 Comitès Nacionals participants. Les grans estrelles van ser el nedador Michael Phelps, la ciclista Leontien Ziljaard-van Moorsel, la piragüista Birgit Fischer i els atletes Hicham El Guerrouj i Kelly Holmes.

[edita] Llista dels esports olímpics

42 esports diferents, amb 56 disciplines diferents, han format part del programa olímpic. En els jocs del 2004 es disputaren 28 esports diferents. Aquest nombre es reduirà a 26 pels jocs del 2008 per la sortida del beisbol i el softbol.

Esport	Anys	Esport	Anys
Atletisme	tots	Natació	tots
Bàdminton	des de 1992	Natació sincronitzada	des de 1984
Basquetbol	des de 1936	Pentatló Modern	des de 1912
Beisbol	des de 1992	Pilota basca	1900
Boxa	1904-1908, des de 1920	Piragüisme	des de 1936
Ciclisme	tots	Polo	1900, 1908, 1920-1924, 1936
Cricket	1900	Rackets	1908
Croquet	1900	Rem	des de 1900
Esgrima	tots	Roque	1904
Estira i afluixa	1900-1920	Rugbi	1900, 1908, 1920-1924
Esports de motor aquàtics	1908	Salts	des de 1908
Futbol	1900-1928, des de 1936	Softbol	des de 1996
Gimnàstica	tots	Taekwondo	des de 2000
Golf	1900-1904	Tennis	1896-1924, des de 1988
Halterofília	1896, 1904, des de 1920	Tennis de taula	des de 1988
Handbol	1936, des de 1972	Tir	1896-1900, 1908-1924, des de 1932
Hípica	1900, des de 1912	Tir amb arc	1900-1912, des de 1972
Hoquei sobre herba	1908, 1920, des de 1928	Triatló	des de 2000
Joc de palma	1920	Vela	1900, des de 1908
Judo	1964, des de 1972	Voleibol	des de 1964
Lacrosse	1904-1908	Waterpolo	1900, des de 1908
Lluita	1896, des de 1904