Kurdistan

De Viquipèdia

Kurdistan

Capital

Kirkuk

Extensió

440.000 km²

Població

25-30.000.000

Llengua oficial

Kurd

El Kurdistan és una nació indoeuropea, probablement descendent dels antics medes. Els kurds mai no han tingut un estat propi. Habiten en un territori situat estratègicament a l’Orient Mitjà i la seva extensió total és d’uns 500.000 km². La població total kurda oscil·la entre uns 27 i 30 milions d’habitants.

[edita] Territori

Els kurds estan dividits en cinc estats:

Iran, 125.000 km² a les províncies de Kurdistan, Kermanshah, Īlām i Azerbaitjan Occidental
Iraq, 76.000 km² a les governacions d'Arbil, Suleymaniya i Dahuk, que formen la regió autònoma del Kurdistan iraquià, així com a part de la d'At-Ta'mim.
Turquia, 215.380 km² a les províncies de Hakkâri, Bitlis, Van, Muş, Siirt, Diyarbakir, Bingöl, Ağrı, Tunceli, Erzincan, Malatya, Elazığ, Erzurum, Kars i Iğdır.
Síria, uns 19.000 km² a la governació d'Al Hasakah
Armènia i en unes petites regions del sud de Geòrgia i Azerbaidjan.

També tenim que citar la gran quantitat d’exiliats kurds a Europa, principalment a Alemanya i a Itàlia. La nació kurda està situada, doncs, en la meitat est de l’estat turc, en petites zones del nord de Síria, al nord de l’Iraq, en la meitat est de l’Iran, en una bona part d’Armènia i en unes petites regions del sud de Geòrgia i Azerbaidjan.

[edita] Geografia

El país és molt muntanyós, encara que també és travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agrícola que ha marcat l’economia i la història del territori, puix que ha estat cruïlla de pobles, civilitzacions i imperis; compta amb les principals unitats de relleu:

L’Ararat o Cîyayê Agiri, en la frontera amb Armènia, amb el Gran Ararat (5.165 m), el Petit Ararat (3.925 m) i els cims Gori, Culamerg, Cusha i Balburt.
L’Antitaure, a la part turca, que domina gairebé tot el país. Entre les alçàries més importants cal destacar els Süphan Daght (4.434 m), Tendürek Daght (3.542 m), Armas Daght (3.550 m) i Cito Daght (4.168 m).
A la part siriana i iraquiana, les Kurd Daghi, zona semiàrida on destaquen les muntanyes de Sinyar (1.400 m) i el Pusth-i-Kuh.
Els turons de Kermansan, que constitueixen una perllongació dels Zagros (amb el Hasan-rost de 3.237 m) i arriba als 3.287 metre amb l’Elvend.

Els principals zeyk (rius), tots ells de gran cabal i amb gran capacitat aqüífera, són el Tigris (kurd Dicle) i Eufrates (kurd Diyala) (dels qual en dominen les fonts) així com els seus afluents Duzan, Gran Zab, Petit Zab, Diyala Occidental, Khabour i Qareh Sü. Pel que fa als gola (llacs), no n’hi ha gaires, i els principals són el Van i Urnia, i d’altres menors com el Dêrxan-di-Khan.

[edita] Població

Les estimacions del nombre total de kurds de cada país varien, degut a que la gran major part de la població kurda no està censada, i a conseqüència d’això, les xifres que donen els estats són menors a la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents països. Les estimacions més acurades són:

A Turquia, potser 25.000.000
A Irak, uns 8.000.000
A Iran, uns 10.000.000
A Síria, uns 3.000.000

[edita] Enllaços extern

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Kurdistan

Membres de l'UNPO
Europa
Abkhàzia \| Baixkortostan \| Escània \| Gagaúsia \| Grec d'Albània\| Hongaresos de Romania \| Íngria \| República Txetxena d'Itxkèria \| Komi \| Kosovo \| Kumyks\| Mari El\| Sandjak Tàtars de Crimea \| Txuvàixia
Àsia
Aceh \| Ahwazi\| Assiris \| Azerbaidjan Meridional\| Balutxistan Occidental \| Buriàtia \| Chin \| Chittagong Hill Tracts \| Kayah \| Khalistan \| Kurdistan\| Moluques del Sud \| Mon \| Nagaland \| Papua Occidental \| Shan \| Sindh \| Tibet \| Turcmans de l'Iraq\| Tuva \| Turquestan Oriental
Àfrica
Cabinda \| Camerun del Sud \| Massai\| Ogoni Oromo Rehoboth Basters \| Somaliland \| Twa \| Venda\| Zanzíbar
Amèrica
Maputxe \| Sioux
Oceania
Aborígens australians \| Illa de Bougainville